Margarit: "La política actual és absolutament inculta, tant la de Catalunya com la d'Espanya"

 

El poeta Joan Margarit ha visitat Rubí per oferir un recital de poesia en el marc de l'exposició de quadres Una immersió pictòrica inspirada en l'obra poètica de Joan Margarit, del rubinenc Sergi Marcos.  El TOT Rubí entrevista el veterà poeta per explicar quin paper juga la poesia en ple segle XXI.

 

Catalunya es troba immersa en un panorama polític i social molt intens. La cultura (en aquest cas, en forma de poesia) constitueix una força políticament parlant?

Cada vegada la cultura va més per la seva banda i gràcies a això encara la salvarem. Gràcies a no haver anat amb la política. La política actual és absolutament inculta, tant la de Catalunya com la d'Espanya.

 

Quin paper juga la cultura dins les administracions públiques?

Emplena boques i prou.

 

Quin és el valor de la poesia catalana en el panorama cultural actual?

El valor és el mateix que el que pot tenir la poesia castellana, el que passa és que hi ha set vegades menys poetes, perquè la població espanyola és set vegades més gran. La poesia castellana és més potent perquè hi ha més parlants, pel mateix motiu que l'anglesa en té més que la castellana. Avui en dia no hi ha gaire diferència entre uns llocs i els altres, només la diferència de població, que és el que marca el nombre de poetes, el nombre d'actes i de llibres, entre altres. Sempre m'hauria agradat ser un poeta americà o un poeta rus. En canvi, m'hauria agradat menys ser un poeta andorrà (riu).

 

Fa uns anys va escriure que "que la poesía no sea un oficio hace al verdadero poeta difícil de manipular". En aquest sentit, el poeta és un privilegiat que pot dir coses que altres no poden dir públicament?

No, això només ho pot fer un vell al qual ja li és igual el que diguin. Aquesta llibertat només la tens si la teva vida ha estat suficientment introspectiva. Per això serveix la cultura, per ser més independent. Quan ja ets gran tens més aquesta llibertat, però aquest fet no depèn de l'ofici. Depèn de com has utilitzat la cultura per guanyar-te aquesta llibertat, no te la regalarà ningú. Ni els polítics ni les persones més properes a un mateix, ningú guanyarà aquesta llibertat per tu, l'has de guanyar sol. De vegades sembla que la llibertat te la donen els que t'acompanyen, i tampoc és així.

 

Què considera que li ha aportat la poesia en particular que no li hagi brindat un altre ofici o afició?

Tots tenim el nostre món íntim i el nostre món social, som una espècie gregària que necessita tant funcionar dins la mateixa intimitat com no ser aliè amb les persones i el món que ens envolta. Un llop pot viure i morir sol a dalt una muntanya, l'ésser humà no. Els homes i dones no tenim més remei que viure alhora la nostra intimitat i la connexió amb el que ens envolta. Aquests són dos aspectes que s'han de cuidar i valorar en diferents percentatges per guanyar-te la llibertat de la qual parlàvem abans. Pel que fa a la relació amb el nostre entorn, aquesta es busca a través d'aquest gregarisme obligat que tenim, a partir de la política, la sociologia o la feina, per exemple. Però també hem de defensar la nostra part íntima, més delicada, de tots els "atacs" d'opinió dels diaris i dels que t'envolten, que contribueixen al fet que perdis aquesta llibertat.

 

"Cuanto más inculta es una sociedad, la indústria del ocio aumenta". Aquesta és una altra cita seva, creu que actualment ens trobem en aquesta situació?

Sí, i tant. La indústria dels polítics no és la cultura, és l'oci. Recomano molt la lectura del llibre Un món feliç, de l'Aldous Huxley, que reflecteix la societat a la qual ens anem acostant. El 1984 d'Orwell té més a veure amb una dictadura tradicional. En canvi, l'obra de Huxley posa els pèls de punta: avui en dia tothom menja i tothom té distraccions, només falta que tothom tingui una droga fàcil, innòcua i d'efecte immediat. L'ingredient que sempre és comú és la por, tots n'hem de tenir. En el llibre la felicitat es guanya perquè tens por, mentre et portis bé aquell que et crea la por et donarà menjar, roba i píndoles que et tranquil·litzin. D'això estem més a prop ara que quan jo era petit. El patiment és una part de la vida que no ha d'esborrar-se, perquè tal com dic en un dels meus poemes, "si esborreu el dolor, esborrareu també l'amor".