Miquel Mas, artista rubinenc: "El dibuix, per mi, més que treballar és jugar"

 

 

Preparant l'exposició a la Claraboia, trobem a Miquel Mas, l'artista rubinenc que tot just es disposa a ensenyar la seva obra, un cop més, als rubinencs i rubinenques. Aquests dibuixos, però, no s'havien vist fins ara. Aquesta mostra es podrà visitar fins al 30 de setembre però en dates concretes. Els divendres 14, 21 i 28 i els dissabtes 15, 22 i 29 de 19.30 a 21 h. També els diumenges 16, 23 i 30 de 12 a 14 h. Que quedin clares les dates i horaris perquè en Miquel Mas no vol que ningú se senti enganyat amb l'obertura i tancament de la sala expositiva. Per aquest motiu el cartell de la mostra ho deixa ben clar. Aquesta limitació horària, però, també fa més especial els dibuixos que s'hi troben. 

 

Què hi podran veure els rubinencs i rubinenques a l'exposició?

Una pila de dibuixos a llapis que, menys el del meu fill que té més de 40 anys, tots són fets recentment.

 

Són inèdits?

Sí, no s'havien exposat mai. N'hi ha un parell que són d'escultures que ja havia fet reciclant coses  i d'altres són d'objectes que com tinc molts 'trastos' a casa doncs surten d'allà. Tot el que m'agrada ho vaig arrambant. Algunes nines, com gairebé la primera exposició que vaig fer va ser de nines perquè abans es posava un retrat, un paisatge, però la primera en serio va ser de nines de porcellana. I ara n'he fet un parell o tres per aquesta exposició.

 

Quan comences a interessar-te pel dibuix?

De molt petit. Representa que m'expliquen que amb dos anys vaig fer un principi de meningitis i tifus, que tot ho arreplegava i estava gairebé més al llit que a l'escola i ja des de molt petit al llit ja recordo que dibuixava. La primera exposició la vaig fer als tretze anys al Casal Parroquial amb els aspirants que com sabien que dibuixava em van proposar fer-la. També era de dibuix la primera que vaig fer. Dibuixos que els feia a casa però els hi ensenyava al Daniel Bas i m'orientava.

 

Saps per què vas optar pel dibuix en comptes de la pintura?

Suposo que perquè a l'estar al llit de petit en feia i suposo que perquè el trobo més divertit que les matemàtiques i altres coses.

 

T'ha aportat moltes alegries el dibuix?

Sí, molt. És una cosa que com que t'ho passes bé fent-ho doncs gratifica. Jo moltes vegades dic que per mi el dibuix, més que treballar és jugar, perquè tant amb el dibuix com amb la pintura experimentes coses i retalles i fas collages i si no t'agrada, en fas una altra. És divertit.

 

El dibuix et va portar al Teatre Gaudí. Va suposar un important triomf per tu?

Bé, va exposar un amic meu allà que normalment no hi feien exposicions i quan el vaig anar a veure els hi va dir que jo pintava i em van proposar de fer-la. Eren quadres que jo ja els havia exposat, com els 'Humans' a l'Aula Cultural.

 

A banda del dibuix també pintes i fas escultura. T'atreveixes amb tot?

Amb tot allò que em ve de gust! Per exemple amb escultura el que faig molt és reciclar coses. Cadires, mobles vells, després hi faig aparèixer un ocell, un gos. Depèn d'allò que penso surt una cosa o una altra.

 

Què és el que et fa crear?

És molt difícil de concretar perquè sempre veus coses. Per exemple viatjant veus, a l'Àfrica, màscares, o per exemple a Mèxic recordo l'art que fan amb fils de colors és impressionant. A mesura que vas veient, com més coses veus, més se't carreguen les piles i amb allò que estàs fent igual ho adaptes, o ho proves. Per això jo vario molt de temàtica. M'agrada fer moltes coses perquè ho trobo més divertit que no fer sempre el mateix. Hi ha pintors que sempre van fent taques o taques, ratlles o ratlles i a mi m'agrada variar que és on diuen que hi és el gust.

 

Tothom és capaç de pintar o dibuixar?

Sí, per què no? Una altra cosa és que uns aconsegueixen fer-ho molt bé i d'altres potser esforçant-se igual, o més, potser no ho aconsegueixen. És qüestió de tenir voluntat i de fer-ho i de vegades no està en fer-ho molt acadèmic. Hi ha gent que potser no sap dibuixar molt bé però de colors fa coses sorprenents.