Pep Borràs, artista rubinenc: "L'art és una necessitat que tenim"

 

 

La figura de l'artista Pep Borràs sempre ha esta i estarà lligada a la història de la ciutat i, en concret, del carrer Sant Jaume. Veí i artista polifacètic sempre ofereix el seu art a aquell qui el vulgui apreciar. Artista obsessionat amb l'objecte i que, en ocacions, projecta en la seva obra el seu sentit de l'humor.

Com a part de l'organització de les festes del carrer Sant Jaume, quina valoració en fas de la celebració d'enguany?

Parlant amb la gent de la junta, estem súper contents de com ha funcionat, no hi ha hagut problemes amb la gent. Ha rodat tot des del primer dia, des que vam engegar amb la guerra d'aigua, amb el Bòjum, la xocolatada, ja va ser tot rodat. Perfecte.

 

 

Ja et vam veure gaudir amb la guerra d'aigua.

Jo em vaig imaginar que era com un correfoc i vaig agafar la mànega i em vaig imaginar que allò era com foc. M'ho vaig passar molt bé i en general tothom, tots els nens. I ens han dit que l'any que ve volen més aigua, així que per l'any que ve ha quedat fixa l'activitat.

 

 

La teva faceta artística comença des de petit, com t'inicies?

Cap als 16 anys quan el meu pare em va dir si volia estudiar o treballar i allò que més m'agradava de sempre havia estat el dibuix. Vaig començar a treballar a una empresa que hi havia de gràfiques, de dibuixant, d'aprenent i després vaig començar a estudiar a l'Escola Massana, a Barcelona, devia tenir 16 anys o així. Em vaig ficar cap a la branca d'escultura i la meva obsessió sempre ha estat l'objecte. La poesia visual. Influència del Joan Brossa, 'objet trouvé', sempre ha estat lligat amb l'objecte, de la utilitat, la funció i donar-li la volta, donar-li una altra utilitat, donar-li una altra vida.

 

 

Fotomuntatges, collage i escultura. Seria un bon resum de la teva obra?

Sí, jo vaig començar molt amb el collage, m'ho vaig passar molt bé amb aquest collage amb sentit de l'humor. A les meves obres sempre hi ha una goteta del sentit de l'humor. Vaig començar primer collage pla, després amb relleu, ja utilitzant fustes al relleu i després ja tridimensional. El collage tridimensional amb fustes recuperades, ferralla, i tot això.

 

 

Què mou els artistes a crear?

Això és una necessitat que tens a dintre.  La necessitat és que ho portes a dintre, l'has de treure. És la persona que escriu, la persona artista o músic, són sensacions i que no pots evitar. Si ho tens, ho has de treure.

 

 

Artista es neix, llavors?

Jo crec que hi ha coses, hi ha una sensibilitat de mirar, observar. El nostre exercici és observar. Jo vaig pel carrer, camino, i vaig mirant tot allò que hi ha per terra, de vegades també miro la lluna, i trobo cosetes i això és com un puzle. Vas trobant peces i encaixen. No pots forçar. I de vegades tinc una peça que fa 3 anys que la tinc allà i estic buscant l'altra peça que m'encaixi i surt així l'obra.

 

 

Qualsevol objecte pot esdevenir una obra d'art?

Jo m'he marcat unes pautes. Si la cosa és molt fàcil, vol dir que això no ha de ser art. Jo veig gent que agafa dos cargols i una anella i fa una cara. Això és massa fàcil. Allò de 'con un 6 y un 4 hago tu retrato', no. Jo busco amb un 3 i un 2 què passa, amb un 8 i un 6, per dir-ho d'alguna manera. Sempre buscar dificultat.

 

 

D'on sorgeix l'obra d'en Pep Borràs?

Jo treballo a partir de temes. Últimament he treballat el retrat i a partir d'aquí vaig buscant. El cap, per exemple, és un ou per mi. La síntesi de la imatge. Perquè jo vinc una mica també del disseny gràfic i d'aquí em ve la síntesi. Si amb tres línies puc solucionar una cosa no posar-ne més. Ara últimament estic fent les dones africanes que és la imatge que tenim d'aquestes dones molt estilitzades, molt allargades, amb uns paquets al cap. Per exemple, dins d'unes imatges d'una dona amb una màquina de cosir al cap o algun mig tauló. Jo intento exagerar la realitat que supera la ficció.

 

 

A banda de Joan Brossa, quins són els teus referents artístics?

A mi m'agraden les acumulacions. Jo sóc, últimament, col·leccionista de joguines antigues i també d'objectes dels anys 50. M'agraden molt les figures i el mobiliari dels anys 50. Acumulacions, 'l'objet trouvé'. Com deia el Picasso 'yo no busco, encuentro', m'agrada trobar objectes, vaig als mercats de segona mà, a fires, i a partir d'aquí vaig creant.

 

 

Què és l'art per en Pep Borràs?

Tal com deia el Barceló 'Viure no és suficient'. Jo crec que és una necessitat que tenim. Hem de treure imatges, de vegades crítiques de la societat, de lo que ens envolta,  treure imatges que la gent no veu, donar altres opcions a la gent.

 

 

Tens una obra preferida?

Hi ha coses que m'agraden però triar-ne una és difícil.

 

 

És com dir a quin fill estimes més?

Sí, exacte. Jo sé que dels artistes no tot és bo. Hi ha coses més bones que altres. Jo començo a treballar i comences a fer coses però hi ha un punt que fas una cosa especial. A partir d'aquest punt ja ho has de deixar perquè també un es cansa i ja va perdent potència també però hi ha coses màgiques.