Rosa Nicolau: “La pintura em dona tranquil·litat”

Rosa Nicolau va néixer el 29 d’agost de 1948 a Rubí. Sempre ha tingut una gran inquietud artística i sensibilitat per la pintura, però durant la vida adulta va haver d’atendre altres obligacions i no va poder dedicar-se plenament a l’art. Arribada a la cinquantena va reprendre aquesta activitat que tant l’apassiona de la mà de la també artística rubinenca Anna Tamayo. Ara, 20 anys després d’aquest retrobament amb la pintura, Nicolau presenta la seva primera exposició amb motius florals, que està disponible a l’Espai Cultural Francesc Alujas fins a final de mes.

Quan comences amb la pintura? És una cosa que sempre t’ha agradat?
Sí, de joveneta m’agradava molt la pintura, però després ho vaig deixar. I més endavant, ja devia tenir uns cinquanta i escaig d’anys, vaig tornar a començar. Sempre m’ha agradat molt.

Com vas aprendre?
Vaig començar a l'Escardívol, a l’EdRa. Hi vaig anar un curs, però després ja vaig anar al taller de l’Anna Tamayo i fins ara he continuat al mateix lloc.

Què és el que més t’agrada de la pintura?
La pintura em dona molta tranquil·litat. Crec que és l’únic per al qual tinc paciència, perquè per la resta m’agrada fer-ho tot de pressa. En canvi, quan pinto m’hi entretinc, vaig lenta i m’hi sento molt bé. Se me’n van les cabòries.

"Quan pinto m’entretinc i em sento molt bé"

També fas voluntariat de professora de pintura al casal de gent gran, oi?
Sí. Hi vaig els divendres al matí. Ajudo una mica els que en saben poc, i amb els que en saben molt, faig el que puc (riu). Però m’encanta estar allà. És molt maco ajudar altres persones a descobrir que els agrada la pintura. Allà fan més dibuix, però alguns ja s’hi han tornat a enganxar. Jo els intento encaminar cap a la pintura, però molts encara no s’hi atreveixen. Tot és un procés: primer volen saber dibuixar bé, i amb el temps ja s’hi van llançant.

"És molt maco ajudar altres persones a descobrir que els agrada la pintura"

I el voluntariat, des de quan el fas?
Des de l’any passat. Quan el Rafel ja no va poder continuar, m’ho van oferir i vaig dir que sí. Al principi pensava que seria per poc temps, però al final m’hi he anat enganxant.

Què t’ha portat a fer aquesta exposició en solitari?
L’Anna. M’ho va proposar ella. Em va dir: “No t’agradaria fer-ne una tu sola?” I vaig pensar que sí, però és un repte i una responsabilitat. Fa una mica de por. Aquests últims dies he estat una mica neguitosa, pensant què passarà, què diran... Però bé, està bé.

La temàtica és clara: flors. Per què?
És el que més m’agrada pintar. Les flors em surten de seguida, és el primer que em ve al cap quan començo a pintar. També m’agraden els paisatges o el cos humà, però les flors és el que em surt més natural. M’agraden molt les flors, de tota mena, i pintar-les m’encanta.

"Les flors em surten de seguida, és el primer que em ve al cap quan començo a pintar"

Ha estat una mica influència de l’Anna, que també pinta moltes flors?
Sí, potser sí. L’Anna té quadres molt macos de flors i m’agrada molt el seu estil. Tot i això, cadascú té el seu, no ens assemblem gens, però m’agrada molt el que fa.

Hi ha alguna peça de l’exposició que t’agradi especialment?
Sí, una rosa vermella. Quan la pintava ja m’agradava molt, i quan la vaig acabar encara més. Tots els quadres m’agraden, però sempre n’hi ha algun que t’hi sents més bé pintant-lo, o que et queda millor. Aquest és el que més m’agrada.

Què t’agradaria transmetre a la gent que vegi les teves obres?
M’agradaria que sentissin tranquil·litat i benestar. Les flors donen alegria. Voldria transmetre el que jo sento mentre pinto, que els altres ho puguin percebre també. Tot i que cadascú s’ho mirarà a la seva manera.

"Voldria transmetre el que jo sento mentre pinto"

Quins són els teus referents en el món de l’art?
M’agrada molt l’Anna Tamayo, també Antoni Marçal, Albert Carnicé, els pintors de l’Escola d’Olot. També m’agraden paisatgistes com el Joan Colomer. Tots aquests m’inspiren molt.

Quant de temps has trigat a preparar tota l’exposició?
Des del març, quan vam saber que la podríem fer. Tota l’obra és recent, feta aquest últim any.

T’agradaria fer-ne una altra en el futur?
Sí, no em faria res repetir. L’experiència mentre pintava ha estat molt bona, tot i que ara tinc una mica de por que no agradi. Però ho faig per satisfacció personal, perquè els meus amics i la família vegin allò que a mi em fa tan feliç.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.