A les sis de la tarda es comença a aplegar la gent a la plaça de Catalunya, davant el Casino esperant que passi alguna cosa. El típic retard de les festes populars fa que tothom miri el balcó de l'edifici noucentista a cada minut.
Sobre dos quarts de set comença a sonar Els Segadors, s'aixequen els cants i un home apareix al balcó; és el president de la Societat de Sant Antoni Abat, Manuel Banals Royo. La bandera color granat es comença a despenjar i és recollida per les germanes Pons Paloma, que s'encarregaran de dur-la per la vila. S'acaba l'himne i els integrants de la banda de Cornetes i Tambors de Can Ros de Cabrera giren cap a l'esquerra i es posen a caminar. Comença la rua.
El noi jove que porta la banderola de la banda enfila el carrer de Maximí Fornès. Caminen a poc a poc, envoltats de gent que els mira i fotògrafs que es posen davant d'ells per aconseguir una bona instantània. Minuts després, i havent tocat ja un parell de cançons arriben davant La Lyonesa, sembla que la passen de llarg però de sobte es giren mirant la pastisseria i li dediquen una cançó. Com a mostra d'agraïment, els propietaris del negoci comencen a repartir coca per tothom i un porró ple de cava. "Pren una mica de cava, a veure si al final te l'hauré de fer empassar a la força!" es pot sentir a gent de l'organització, que s'ho està passant igual de bé que aquells que només estan observant què passa.
S'acaba el berenar i toca reprendre el camí. S'ha acabat el primer tomb. Ara s'endinsen a l'Avinguda Barcelona, el carrer més cèntric del recorregut. Molta més gent admira el pas de la companyia i els pares es posen a ballar amb els nens i nenes més petits. Aquest cop el camí és molt més curt, travessem un carrer i arribem a la pastisseria Sant Jordi. Els músics repeteixen el ritual i una altra ronda de dolços es reparteix entre tothom. El president de la Societat s'asseu a una cadira de la terrassa i es posa a veure del porró de cava. En un tancar d'ulls està envoltat de fotògrafs que han aconseguit la instantània més divertida de la tarda. Fi del segon tomb.
Tornem ara cap a l'inici de la rua, però aquest cop no ens parem davant el Casino, continuem recte fins al Forn Aribau. Es torna a repetir aquest ball de gent i pastís que gaudeixen sobretot els més menuts. En aquest guirigall, amb una mica d'atenció es pot sentir molt fluix un tambor: un nen de menys de tres anys colpeja com pot la pell del timbal amb unes baquetes que li han deixat. Potser en un parell d'anys hi ha un nou timbaler a la ciutat.
Torna la solemnitat i la banda arrenca cap a la seva última destinació, la Casa Consistorial. A la porta els espera l'equip de govern de la ciutat, encapçalats per l'alcaldessa Ana María Martínez. A una banda, els músics i a l'altra, els membres de la Societat. Sona la darrera peça. L'alcaldessa dóna la benvinguda a tothom i els conviden a entrar al saló de plens.
Dins l'edifici es pronuncien els deguts parlaments que acaben amb les llàgrimes d'una de les germanes Pons, que s'emociona per haver viscut aquest moment. Després d'això, el president de la Societat de Sant Antoni Abat pren la paraula i dóna la sorpresa: Rubí serà candidata a Capital dels Tres Tombs el 2019. El govern de la ciutat i la Societat s'han posat d'acord per celebrar que l'any que ve se celebren 160 anys de la fundació de l'equip que celebra aquesta tradició. Això sí, per ser la Capital dels Tres Tombs, aquesta tradició s'haurà de celebrar al maig. El president fa l'últim anunci:
—Us esperem el 4 i 5 de maig de 2019.