RubíGuiem t'ensenya a descobrir la ciutat a partir del seu patrimoni i la seva història

Molts rubinencs i rubinenques caminen cada dia pel passeig Francesc Macià o Avinguda Barcelona, popularment conegut com el 'carrer Major'. Potser van cap a l'estació o simplement passegen de 'la plaça del Casino' a la 'plaça de l'Elefant' o venen de 'la plaça de l'Església'. La majoria, però, segurament no saben que han passat pel que s'anomenava 'el racó de les mentides'. O, segurament també desconeguin, que d'allà va sorgir la llegenda urbana que un rubinenc va recórrer les Costes del Garraf amb els ulls tapats.

 

Totes aquestes històries formen part del patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat, del Rubí d'abans però que segueix ben present al Rubí actual. Per tal que tot aquest llegat no es perdi neix RubíGuiem, el projecte de visites guiades de la Natalia Giménez. Aquesta rubinenca proposa descobrir diferents punts de la ciutat a través dels seus edificis i amb el suport de fotografies antigues, per tal que no es perdi tot allò que la ciutat ha viscut.

 

 

Com neix la iniciativa de Rubí Guiem?

Fa 10 anys que em vaig treure el carnet de guia oficial i treballo per tota Catalunya fent visites. Havia fet sobretot a Barcelona, amb la Sagrada Família, el Gòtic, etc. Però tenia moltes ganes de treure-li suc a Rubí i fa un any, des que em vaig quedar embarassada, que estava més tranquil·la i tenia més temps, vaig estar donant-li voltes al tema. Vaig anar buscant tota la informació que hi ha, les opcions, l'oferta cultural que hi ha a Rubí, i veient que visites guiades no s'ofereixen en quantitat, sí que s'ofereixen algunes de tant en tant, a l'any dos o tres. Sempre s'omplen, sempre falten places i vaig començar a donar-li voltes a com solucionar-ho.

 

És reconegut el patrimoni històric i cultural per la gent de Rubí?

La gent coneix dos o tres edificis que tenim. Escoles Ribes, com a referent de modernisme, el Castell, el Museu Vallhonrat, però el que és el patrimoni arquitectònic, és a dir, quan caminem pel carrer major estem acostumats a mirar els aparadors però no mirem una mica més amunt, no veiem les cases modernistes, no veiem l'arquitectura industrial que tenim. Hi ha moltes coses que passen desapercebudes.

 

Com s'organitzen aquestes visites guiades?

Hi ha programades unes 20 visites que es poden fer quan és un grup d'unes 15 o 20 persones es pot fer la visita que es vulgui en el moment que es vulgui a demanda del grup. Però com que la majoria de persones són particulars, famílies, de dues o tres persones, la idea és fer la programació mensual. Cada mes s'ofereix una visita, dos en català, dos en castellà, una al matí i l'altra a la tarda, i també són grupets de 15 o 20 persones, depèn de l'expert que els visiti.

 

La primera visita programada és la del 'carrer major'?

Sí, dura unes dues hores aproximadament i el recorregut és des del Casino, tot el 'carrer major' fins al Bòdum a la plaça Pearson.

 

Alguna també passarà per l'Església?

Sí, hi ha un munt de visites amb moltes temàtiques diferents. A l'Església, per exemple, hi ha una especialitzada en ella, tota la història des de com es va crear la sagrera, l'espai, els primers comerços que hi havia a aquella plaça, que abans era la plaça Major. L'Esglèsia a nivell arquitectura, a nivell religiós, les festes que es fan. Després també l'esglèsia es toca, per exemple, a la visita del Mercat, que enganya una mica el títol d'aquesta visita perquè no és al Mercat Municipal tal com el coneixem avui sinó el Mercat que va començar allà, a la plaça Doctor Guardiet.

 

Quina importància té donar a conèixer el patrimoni d'una ciutat per la gent que hi viu?

Jo crec que és bàsic. Sé que la història i l'arquitectura no és del gust de tothom, que no tothom està apassionat per aquests temes però tenir una mínima idea que a Rubí hi ha un patrimoni important, amb una història al darrere. Jo crec que és important, primer per sentir-se lligat al poble, per tenir una identitat pròpia, i segon i molt important per respectar aquest patrimoni. Per exemple, el Molí de la Bastida, està ple de brutícia, de pintades, tot i que hi ha un cartell està tot rascat, no es valora. Potser, donant a conèixer aquest patrimoni, sabent la importància que té potser ajuda a què es respecti més.

 

Amb quina col·laboració comptes per aquest projecte?

La majoria de la informació i de la bibliografia surt del Grup de Col·laboradors del Museu i del Centre d'Estudis Rubinencs, la que publiquen ells al Butlletí i a diferents llibres. He estat parlant amb ells i cada dilluns els visito.

 

Hi ha alguna curiositat que amagui el patrimoni de Rubí?

Imagino que la gent gran sí que la coneix però la cantonada que hi ha el 'carrer major' amb Llobateras, a aquella cantonada se li deia 'el racó de les mentides'. Antigament es coneixia el carrer Llobateras com 'el carrer de les peixateries' perquè n'hi havia tres i anaven totes les dones a comprar i et pots imaginar que el soroll que es formava allà era important. I 'al racó de les mentides' hi ha documentada una mentida que era que un dels nois joves de Rubí que havia tingut el seu primer automòbil s'havia fet les Costes del Garraf amb els ulls tapats. I va córrer la mentida per Rubí durant molts anys.

 

Diries que es pot comparar Rubí amb alguna altra ciutat de Catalunya a nivell de patrimoni?

Rubí és una ciutat que té molt de patrimoni modern i contemporani. Segles XVIII, XIX, XX, patrimoni industrial, patrimoni modernista. Tots els pobles i ciutats al voltant de Barcelona, que han crescut en aquest moment es poden comparar. El llegat industrial es reflecteix a totes. Terrassa seria un exemple.

 

Quins tres tresors té per tu Rubí?

L'espai de l'Església, però referint-me a la plaça. És una plaça que ha viscut tota la vida de Rubí. D'ençà que va néixer Rubí com a petit poble, els primers habitants que comerciaven allà fins que hi havia el mercat fa 40 anys. Aquell espai em sembla que si ens poséssim allà al mig, amb una màquina del temps veuríem realment tota la vida de Rubí. D'altra banda, espai natural que m'agrada molt és el camí del Torrent dels Alous, trobo que és maquíssim per passejar i el patrimoni natural que tenim també s'ha d'aprofitar. I, finalment, el 'carrer major', jo crec. Precisament perquè el caminem i el podem veure de moltes maneres diferents. Podem anar a comprar, podem anar a prendre alguna cosa o podem mirar una miqueta més a dalt. Jo tenia un professor que quan miràvem a terra ens deia que miréssim a munt. Perquè es veuen totes les façanes de les cases modernistes, hi ha molts títols que diu 1828 o l'any que sigui. Explica molta història el 'carrer major'.