Santiago Granizal: "Pots tenir un nivell amateur però una actitud professional amb la interpretació"

 

 

El rubinenc d'adopció Santiago Granizal és propietari, director i professor de l'escola de ball '8temps' de la ciutat però, a més, també s'ha encarregat de la direcció del grup de teatre de pares i mares de l'escola Ca n'Alzamora els últims 10 anys. Per celebrar aquest aniversari han reprès l'obra amb la qual van començar, Peter Pan, representació màgica tant per al grup d'actors i actrius amateurs com per al seu director, ja que és l'obra que marcava els seus inicis professionals. Aprofitem els moments previs a la representació del grup al Teatre Municipal La Sala per aprofundir més en la vida de Santiago Granizal.

 

Com comença la teva relació amb el grup de pares i mares de teatre de Ca n'Alzamora?

Començo perquè era monitor d'anglès al centre i justament la professora de teatre que tenia el grup de pares i mares marxava a viure fora i en Julio, el director, em proposa portar-lo perquè a banda del menjador també feia les extraescolars de teatre i dansa. El projecte formava part del Pla Educatiu d'Entorn que afavoria parlar el català amb aquesta activitat. Quan m'ho van oferir eren com uns 16 pares i mares i com jo havia estat Peter Pan en el musical que es feia a l'Uruguai, em va semblar una idea fantàstica per començar a treballar amb ells. De mica en mica vam créixer fins als 25 pares i mares els 2 o 3 anys següents.

 

Tot i que fa 10 anys que actuen, no es dediquen de manera professional a la interpretació, com és dirigir gent amateur?

El grup tenia dos anys quan els vaig agafar jo. Els 10 anys els fa des que el porto jo i els celebrem pel canvi que suposa treure'l de l'escola. Ha estat com fer-lo més real, una connexió més real amb el que és el teatre. Jo sempre els explico una cosa i és que un pot tenir un nivell amateur però una actitud professional amb la interpretació. Per això el més important és l'actitud. Ells al principi els va costar perquè no entenien el concepte que jo portava, que jo volia que hi hagués cançons, que ells ballessin, que actuessin, que ho faríem al teatre. Perquè al principi ho feien a l'escola. Que hi posaríem il·luminació, que s'havien d'esperar uns temps, que canviaríem d'escenografia, etc. I al principi era massa per a ells però de mica en mica es van anar acostumant, ho van anar entenent i ara, després de 7 o 8 anys s'han anat organitzant i uns s'encarreguen de decorats, altres de demanar el teatre, etc. Ara tot va rodat.

 

Coreògraf, ballarí, director, professor de ball. Hi ha alguna faceta que t'agradi més que una altra?

A mi el que més m'agrada és actuar. La meva formació de veritat, la que vaig fer durant 10 anys, és la carrera d'art dramàtic a l'Uruguai i vaig treballar per l'elenc de la Escuela Nacional des dels 16 anys a nivell professional amb ells i com actuar, no m'omple res. També m'agrada la dansa però com un complement de l'actor. En veritat jo no em volia dedicar a la dansa, era com una activitat complementària i mira avui dia gairebé em dedico més a la dansa que al teatre.

 

I ensenyar?

Ensenyar m'encanta però ha de néixer amb tu. Perquè no tots els ballarins ensenyen i no tots els ballarins tenen la paciència. Voler ballar és una cosa i voler educar és una altra. I quan un educa també ha d'entrar en la part de valors. No és només educar el cos sinó també educar la persona, controlar egos, treballar pors, seguretats, inseguretats.

 

I, a més, tu també ets coreògraf, que això no tots els ballarins ho poden fer

Sí, però saps com visc això jo? És la meva feina però per mi és com un joc constant. Jo de nen jugava a fer coreografies i a fer obres de teatre i em sentia tan segur i m'encantava tant aquest món que estava estudiant enginyeria agrònoma i pensava 'jo haig de triar una professió que hagi de fer tota la meva vida però jo el que vull és jugar tota la meva vida'. Llavors per a mi tot és un joc. Per això hi dedico totes les hores que hi dedico, que la gent quan veu el meu Instagram em diuen que visc treballant però és que jo no ho visc com una feina, ho visc com el que m'omple.

 

L'any passat vas ser el pregoner de la Festa Major, què va suposar per a tu aquest reconeixement a Rubí?

Quan em van nomenar pregoner no tenia molt clara la importància o el significat que tenia. Jo sabia que era molt important però quan vaig haver de preparar el discurs va ser quan vaig veure què era el que volia dir. I el missatge que vaig voler transmetre era 'lluiteu pels vostres somnis, val la pena, no fem el dia a dia com màquines, que cada dia sigui diferent', perquè és allò que jo he fet. Jo vaig començar sense papers, treballant a les Rambles de Barcelona ballant tangos, vivia durant 3 anys de les monedes que em llançava la gent i acabar com a pregoner va ser un reconeixement a tot l'esforç. Mai ho vaig buscar. Ni ser pregoner ni tot allò que tinc avui que estic beneit per l'escola i per tot allò que tinc. Ha estat treballar i fer allò que m'agrada i, de sobte, això m'ha començat a donar tots aquests reconeixements i el més gran ha estat ser pregoner de Rubí perquè és com si em diguessin 'ets benvingut a la ciutat'. Per mi va ser com el copet a l'esquena de 'ho has fet bé fins ara'.

 

Quin somni et queda per complir?

Ara jo el que vull és que els meus alumnes puguin complir els seus somnis, que puguin veure que no necessiten anar a Barcelona per estudiar i estudiar bé. Que no han d'anar a l'Institut del Teatre perquè jo tinc professors de l'Institut del Teatre a la meva escola. I amb això no és que vulgui vendre l'escola sinó que hi ha bona formació a Rubí, és més, el noi que és de l'Institut del Teatre és de Rubí i nascut a Rubí, així que no necessites marxar fora. Entenc que és molt atractiva la cartera de fora, però la formació no. Tinc dos nois que van entrar al musical de Billy Elliot, tinc campions de Catalunya, campions d'Espanya. Podem lluitar i aconseguir aquí el que passa és que això requereix una disciplina, un sacrifici, humilitat, perquè, sovint, els egos no et deixen avançar i això és importantíssim. La meva tasca ara és aquesta, que els meus alumnes gaudeixin de la formació que jo vaig tenir i que puguin complir les seves expectatives.

I en l'àmbit personal m'agradaria molt reprendre la part d'actor. Rossy de Palma em preguntava molt per la part d'actor i va quedar postergada perquè, en venir del carrer, jo el que necessitava era menjar i vaig triar la dansa perquè era més fàcil fer classes de dansa que de teatre, perquè hi ha més gent que vol ballar que la que vol actuar, i allà va ser quan vaig deixar una mica aparcat el Santiago actor i m'agradaria reprendre'l.

 

La representació oberta a la ciutadania de Peter Pan per part del grup de teatre de pares i mares de Ca n'Alzamora amb un Teatre Municipal La Sala Ple i uns actors i actrius entregats al damunt de l'escenari ha estat, sens dubte, un gran regal per Santiago Granizal.