El futur de les pensions per als pensionistes d'avui i de demà

Article d'opinió de Josep M. Pijuan sobre les pensions

 

 

Ara ha fet un any que a Rubí es va iniciar una mobilització per unes pensions públiques dignes, generant un moviment on, al voltant d'un centenar de persones, es concentren davant de l'Ajuntament de Rubí, cada dimarts a les 10:30 h.

 

 

Aquest moviment de pensionistes va iniciar-se en unes reivindicacions bàsiques per tal de recuperar i mantenir el poder adquisitiu que des de la darrera reforma del Partit Popular l'any 2013 va eliminar.

 

 

Les grans mobilitzacions dels pensionistes d'Euskadi va obligar al Partit Nacionalista Basc, amb la seva negociació amb el Govern de l'Estat per a l'aprovació dels pressuposts del 2018, a impulsar un increment de les pensions en funció de l'IPC durant els anys 2018 i 2019 així com suspendre fins al 2023 el factor de sostenibilitat, una millora per a les pensions més baixes i per als i les vídues. Però aquest acord no té un compromís legal consumat més enllà del 2019.

 

 

L'objectiu més important del moviment de pensionistes és lluitar perquè les pensions públiques i dignes siguin una realitat pels treballadors i treballadores avui actives en el mercat laboral.

 

 

El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i la Unió Europea consideren que les pensions que es perceben són molt elevades i que cal impulsar els fons de pensions privats que gestionaran els poders econòmics.

 

 

La política desenvolupada pels governs, tant del PP com del PSOE, des del 1988 tendeixen a reduir les pensions públiques i afavorir l'impuls de les pensions privades.

 

 

Les pensions mouen un volum econòmic de 140.000 milions d'euros a l'any, això representa un pastís d'ingressos econòmics amb importants beneficis pel poder econòmic, bancs, asseguradores, gestors d'actius, empreses de inversió, etc.

 

 

En aquest sentit els governs prenen decisions per establir desgravacions fiscals i un tractament fiscal favorable per al poder econòmic, per aquells que creen fons o plans de pensions amb el benentès que són decisions regressives per a la majoria de la població.

 

 

A l'Estat espanyol existeixen 500 plans de pensions als bancs, asseguradores, gestors d'actius, empreses d'inversió, etc. Només 6 d'elles són mínimament rentables. Al mateix temps cal dir que per poder cobrar una pensió de 800 euros d'un pla de pensions privat cal haver ingressat en aquest fons 250.000 euros i per cobrar una pensió de 2.500 euros caldria haver ingressat 750.000 euros. Qui pot fer aquestes aportacions amb els salaris mensuals que es cobren?

 

 

Una opinió més d'INVERCO, patronal dels fons de pensions que deixa molt clar l'any 2010 que "l'augment dels fons de pensions ha de ser necessari per a les empreses per obtenir ingressos per comissions"; "I és que en un entorn de gèneres interbancaris cada vegada més reduïts, les entitats de crèdit sol·liciten noves vides per obtenir ingressos i un dels més importants són els processos de plans de les pensions".

 

 

També diu: "en els plans de pensions privats, tot el risc es recuperarà sobre els treballadors i els treballadors que el subscriuen. Els capitals acumulats perden els treballadors partícips en els diferents plans de pensions i tot el risc de l'esquema ha estat totalment assumit dins dels mateixos participants". 

 

 

Els primers afectats d'aquestes polítiques de la classe governant i del poder econòmic són aquells treballadors joves i adults que encara no han entrat a la jubilació però que seran els propers damnificats d'aquestes polítiques dels governs que no generen condicions per poder gaudir d'unes pensions públiques dignes, tot animant, potenciant i donant facilitats a la creació dels fons de pensions privats.

 

 

Una de les principals amenaces, la fonamental per al sistema de pensions públiques, ha estat i és la reforma laboral del PP del 2012, que comporta precarietat laboral, depreciació salarial, treball indecent, i desarticulació del sistema de negociació col·lectiva, i creant de manera expressa reduccions i inclús exoneracions de cotitzacions socials. En aquestes condicions no es poden abordar el finançament de les pensions perquè aquestes estan lligades als salaris que reben els treballadors i aquests amb aquesta reforma els enfonsa encara més.

 

 

Estem en contra de les pensions privades perquè condueixen a empitjorar la situació dels i les pensionistes d'avui i especialment de les de demà, per ser un producte enormement arriscat, amb pèrdues de valor per la inflació i per una gestió molt cara. Les pensions privades redueixen el paper que ha de tenir l'Estat i dilueix la responsabilitat col·lectiva i el benestar dels més vulnerables.

 

 

Necessitem reunir la força social i política per fer que les nostres propostes siguin possibles mitjançant el debat i la mobilització. El dia 28 d'abril davant les eleccions generals tenim una oportunitat, pensem-hi!

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?