Les piscines de Castellnou, quan Rubí tenia 'La platja del Vallès'

 

Actualment constitueixen un escenari fantasmagòric per rodar curtmetratges o publicitats. Fins i tot, per internet hi ha diverses suposades psicofonies enregistrades a les desertes instal·lacions de les piscines.

 

Tal com explica l'historiador local Jordi Vilalta, eren conegudes com a "la platja del Vallès", per la gran afluència de públic que tenien, ja que s'havien arribat a congregar a la zona d'oci dels voltants fins a 4000 persones en un dia i foren inaugurades el 1971.

 

Uns desgraciats incidents mortals, però sobretot la creixent competència d'altres centres i el major auge del turisme de platja, varen fer que entressin en decadència. Fins que a finals del 80 van ser embargades per l'Ajuntament de Rubí i posteriorment restaren abandonades.

 

Ara constitueixen un tètric paisatge d'abandó en mig de la urbanització de Castellnou, i, malgrat els cartells de prohibició del pas (és propietat privada), és habitual passejar per la zona i observar joves que hi entren moguts per la curiositat i el gust per la transgressió.

 

 

 

Com eren les piscines?

Tot i la decadent presència actual, la zona va arribar a ser durant les dècades dels 70 i principis dels 80 tot un referent d'oci per Rubí i els pobles dels voltants. Les seves grans dimensions i la varietat en l'oferta que s'hi podia trobar eren part de les claus del seu èxit.

 

A banda de la piscina olímpica existien dues esplanades, una a la part superior i una altra al mateix nivell de la piscina. La part superior la presidien dues piscines de caràcter lúdic, mentre que a l'altra part era on els assistents deixaven les tovalloles. També hi havia una pista de frontó i un petit minigolf. Envoltant aquesta zona aquàtica, una edificació en forma d'U. A una de les bandes de l'edifici hi havia molts canviadors individuals, actualment molt visibles des d'una banda de l'exterior del recinte. 

 

 

 

Els 18.018 m2 de recinte havien arribat a acollir molta gent de la comarca que anava a passar el dia al complex i, fins i tot, en dades assenyalades s'havien arribat a fer concerts per als assistents. Molts rubinencs i rubinenques de certa edat encara recorden com anaven a passar les jornades estivals al recinte lúdic. Alguns, fins i tot, hi anaven caminant tot i la llunyania de les piscines amb el centre de la ciutat.