Eduard Puigventós:"El franquisme va ser un dels períodes de més repressió dels últims segles"

 

La memòria històrica era un tema pendent a la ciutat rubinenca. Gràcies a la moció presentada per ICV el 2017 i que es va aprova per unanimitat al Ple Municipal, el divendres es va celebrar la primera Taula local de Memòria Històrica a Rubí. En ella hi van participar els representants dels grups municipals, les entitats que tenien alguna mena de relació amb aquesta temàtica, historiadors i historiadores locals, i treballadors de l'Arxiu del Museu Municipal. 

Un dels historiadors que hi va assistir va ser Eduard Puigventós, a qui vam entrevistar per parlar sobre quines propostes es van aprovar en la Taula local, el franquisme a Rubí i el creixement de l'extrema dreta a Espanya, entre altres punts.

 

Divendres es va celebrar la Taula Local de la Memòria Històrica. Quines propostes es van fer i a quins acords es van arribar?

Era una taula més aviat informativa on sobretot es va explicar el tema de les llambordes Stolpersteine, que es va aprovar en el ple ja fa dos anys. Ens van explicar com estava el procediment administratiu perquè s'ha de canalitzar a través del Memorial i s'ha de parlar amb l'artista alemany [Gunter Demnig] perquè faci un forat a la seva agenda, però està més avançat del que la majoria de nosaltres pensàvem.

També es va parlar de què des del Govern Central es va enviar un requeriment a Rubí perquè es pensaven que el carrer "de la Mola" estava dedicat al General Mola, però en realitat significa "de la muntanya". Van fer una revisió sobre el nomenclàtor i en principi no hi ha cap carrer amb reminiscències franquistes. L'única cosa que queda són unes plaques del Ministerio de la Vivienda.

Vam parlar també de què aquest any es farà una exposició commemorativa dels 80 anys del fi de la Guerra Civil i sobretot del cost humà que va tenir la guerra en tots els àmbits. S'incidirà també en mirar les xifres de la repressió franquista i a partir d'aquí, totes les implicacions personals a través de relats o memòries.

 

Quina és la importància de tenir una Taula Local com aquesta? Per què és necessari tenir un òrgan com aquest?

La Llei de Memòria històrica ja fa quasi 10 anys que està en vigor i intenta recuperar i posar en marxa tot un conjunt d'accions de dignificació, de record, de contrast... de la gent que va patir represàlies per part del govern franquista. Es necessita una llei pel tema de les foses comuns, de la simbologia als carrers, de les plaques, de dotacions econòmiques... i tot queda recollit en la Llei de Memòria històrica.

Tot plegat, el que es busca és una acció conjunta, institucional, amb rigor històric, que tothom que hi tingui alguna cosa a dir pugui aportar-hi la informació i les propostes que calguin perquè es pugui fer una política de ciutat. És a dir, que ningú vagi pel seu compte sinó que hi hagi un moviment comú o que l'Ajuntament també hi pugui participar i donar suport en tot allò que s'hi pugui fer.

 

Quins vestigis de franquisme queda a Rubí?

Hi queden algunes plaques en edificis, però no gaires. Hi ha molts elements que durant la transició ja es van eliminar de la ciutat, per tant, ja es va fer molta feina i ara queda poc per fer en aquest sentit. Pel que fa a la ideologia, estic segur que hi ha tot un grup de població que justifica el que va passar, i prova d'això és que de vegades veus simbologies franquistes en algunes manifestacions, pintades, persones que no volen treure les plaques del seu carrer perquè diuen que és una memòria que consideren pròpia... però això és una opinió totalment personal. Jo sí que et diria que hi ha vestigis de franquisme institucional, com es pot veure amb el tema dels judicis als presos polítics, però en l'àmbit de ciutat, és molt més difícil veure i constatar-ho.

 

Per què hi ha tanta simbologia franquista en territori espanyol i, en menys mesura, a Catalunya?

El franquisme és un estat dictatorial i totalitari que volia englobar i controlar el dia a dia de la gent. Per tant, controlaven la població, el món del treball, l'espai públic, el calendari de commemoracions i celebracions, la política... Tot formava part d'un discurs que va durar 40 anys. Durant la Transició una part d'aquest discurs es va desmuntant i va caient, però hi ha coses petites que queden, com el nom d'un carrer, una placa en un edifici, una pintada mig amagada... són coses que si no es treuen d'entrada, es van enquistant i la gent ho veu com si fos una cosa habitual del paisatge, sense tenir en compte que allò és el símbol d'una època molt dura. Durant el franquisme es van fer moltes actuacions indignes en nom d'algú, i recuperar la memòria dels que ho van patir crec que és un exercici de justícia social molt important.

 

Alemanya condemna l'enaltiment del nazisme. Per què a Espanya queda impune?

Això ve de la Transició. Es va fer una Llei d'Amnistia que deia que tots els presos polítics sortissin de la presó però, en canvi, no es demanarien responsabilitats als membres que van formar part del franquisme. Això pretenia evitar un conflicte que hagués pogut crear una violència molt més greu de la que hi va haver. Aquí sempre s'ha dit que la Transició va ser molt pacífica, però després de Romania, Espanya és el segon Estat d'Europa on hi ha una transició amb més morts, perquè hi va haver molta violència, però era violència amb diferents signes. No es va produir un trencament entre el franquisme i l'actualitat i això propicia que l'extrema dreta torni a aflorar.

 

Si es vol rememorar el passat per ensenyar-lo a les futures generacions, on es dibuixa el límit entre enaltir i recordar a Franco?

Per mi, l'enaltiment apareix en el moment en què hi ha algú que agafa i reivindica com a potent i com positiu una sèrie d'actes que denigren a una part de la població. Ara bé, explicar què va significar la dictadura a nivell de precarietat política, laboral, humana, cultural i econòmica, per a mi això és el que s'ha de fer. Vam tenir una dictadura que va significar l'empobriment de la majoria de la població, un país devastat i amb un sistema de concentració brutal, un país on es prohibien les associacions que no fossin favorables al règim... Tot això s'ha d'explicar, però no s'ha ni de commemorar ni enaltir, perquè el que es fa és menystenir-se com a societat moderna, democràtica i conscient del que va ser el seu passat.

 

Tu que estàs relacionat amb el món de l'ensenyament, les noves generacions coneixen bé el franquisme i quines conseqüències va tenir?

Coneixen la figura de Franco però jo crec que no se n'acaben de fer a la idea. Els avis se'n recorden, però el record que tenen els seus fills ja no és tan propi perquè potser eren petits o no els hi va tocar directament. Llavors, pels nets és possible que ja no existeixi aquest record. Potser hi ha una generació que ho tenim molt assumit perquè ens sona de tot el que hem estudiat i ens han explicat, però els que venen ara els hi queda molt lluny. Jo crec que va molt bé explicar-ho des d'un punt de vista pedagògic i pràctic, no tant des d'un punt de vista polític sinó més aviat des d'un punt de vista social. És important incidir en aquests aspectes perquè ells comencin a adquirir un sentiment de memòria.

 

Creus que aquest distanciament de les noves generacions amb el franquisme és el que està propiciant el ressorgiment de l'extrema dreta a Espanya?

Possiblement. L'extrema dreta fomenta i es nodreix de les pors (al canvi, a tot allò que ve de fora...) i això ho fomentava molt el sentiment identitari del franquisme. Si a això li sumes una tradició familiar propera al franquisme i que van viure la dictadura com una cosa no gaire dolenta,  si no tens un record propi i no tens gaire clar què va significar tot plegat, és possible que s'acabi banalitzant. Quan ho banalitzes, és molt més fàcil acabar fent fins i tot apologia o una reivindicació.

Quan se surt d'una crisi o d'èpoques dures, el sentiment de reafirmació i d'elements identitaris pot ressorgir i això és el que ha passat amb Vox. De vegades la reafirmació és la negació de l'altre i això és un gran problema que es manifesta molts cops en termes agressius i violents que, per mi, deslegitima qualsevol mena de discurs.

 

Aquest any es compleixen 80 anys des del final de la Guerra Civil. Creus que la figura de Franco no se l'ha recordat d'acord amb tot el mal que va fer o no se l'ha recordat suficient?

Jo crec que sí que s'ensenya tot el que va representar la seva figura. S'ensenya i es coneix però en molts casos es produeix la banalització. Hem de tenir present que va ser un dels períodes de més repressió cultural, institucional, poblacional, ciutadana i nacional dels últims segles. El que s'ha de fer és explicar-ho des d'un punt de vista neutral i amb base documental i històrica perquè la veritat absoluta no existeix i cadascú té la seva visió.

 

Quines poden ser les conseqüències de què l'extrema dreta torni al poder a Espanya?

Jo crec que anirà encaminat cap a una retallada drets laborals i socials de tots els col·lectius que ens sentim atacats o interpel·lats per aquest retrocés en les lleis. Que es vulgui derogar la llei de violència de gènere, la del matrimoni homosexual o fer una retallada en els drets dels immigrants no té cap mena de sentit. Que es tornin a plantejar la creació de murs, si l'Estat del Benestar s'ha de fer càrrec de tot, si la Seguretat Social ha de tenir més atribucions... Jo crec que són dècades i dècades de lluites socials que s'havien vist reflectides en un Estat del benestar relativament important i ampli, i ara s'ho estan qüestionant tot. Des del meu punt de vista, això és fatal. Hi haurà qui ho veurà bé, però clar, la dreta i l'extrema dreta és la punta de la llança de tot aquest tipus de moviment que s'emparen en un suposat discurs i una suposada llibertat d'expressió que després no respecten.