Rubí ha celebrat aquest dijous una sessió plenària atípica, ja que, per acord de tots els grups municipals, només s’han debatut i votat els punts de la part resolutiva però no de la part de control - les mocions - per mantenir el dol per les víctimes de l’accident ferroviari d’aquest dimecres a Toledo.
El ple s’ha celebrat per aprovar i donar compte de diverses qüestions rellevants: les línies generals del Pressupost 2026, un document que s’ha de presentar per obligació i que, com ha explicat la regidora d’Hisenda, Marta Oliva, marca unes línies generals seguint “criteris de prudència”, atès que es treballa amb uns pressupostos prorrogats de l’any 2025.
També s’ha donat llum verda a la proposta de modificació de les Ordenances Fiscals i Preus Públics per al 2027, una modificació purament tècnica per adaptar algunes qüestions a noves normatives. Tot i que s’han tirat endavant, alguns portaveus han volgut expressar algunes discrepàncies: Marina Dolset, de l’AUP, ha lamentat que no s’incloguin algunes qüestions aprovades al ple municipal en referència a les entitats inscrites al Registre o algunes iniciatives pel que fa a la inspecció de pisos buits; Juan José Giner (PP) i Nerea Andrés (Vox) han alertat dels informes negatius de Tresoreria pel que fa a alguns impostos, cosa que resta “seguretat jurídica” a l’aprovació; i Montse Soler (ERC) ha considerat que el vot favorable del seu grup permetria avançar en ajudar les famílies vulnerables i seguir la línia de les bonificacions establertes. S’obre, ara, un període d’exposició pública de les Ordenances, que Marta Oliva ha reiterat que s’aproven per una qüestió més legal que política, i a les quals es poden fer arribar al·legacions.
Llum verda al Pla Local per a l’abordatge del Sensellarisme
Respecte al Pla Local per a l’abordatge del Sensellarisme (2026-2030), la regidora de Serveis Socials M. Carmen Alarcón (PSC) ha explicat que, després de molts mesos de treball, s’ha elaborat un pla que té en compte un “problema estructural i multidimensional” i que va més enllà de “les persones que viuen al carrer”, sinó que té en compte situacions de persones que viuen en habitatges que no reuneixen les condicions adequades o que no tenen estabilitat residencial. Tot plegat és fruit d’un treball que s’ha dedicat a “ordenar, reforçar i orientar les polítiques municipals a mitjà i llarg termini”, i que ha tingut en compte l’experiència acumulada pels serveis municipals per tal de donar respostes a tots els nivells: tant les que necessiten urgència com les que necessiten abordar aquestes causes estructurals.
Marina Dolset (AUP) ha agraït al govern municipal que el Pla s’hagi dut a terme amb mitjans propis i no a través d’empreses externalitzades, cosa que permet conèixer més de prop la realitat municipal, però ha alertat que hi ha informes que apunten a una estigmatització de les persones sense llar: “Les persones que viuen al carrer no ho fan perquè volen o perquè s’ho han buscat, i cal que no ho normalitzem”. La portaveu de l’Alternativa també ha apuntat algunes idees que es podrien incorporar al pla com les “neveres solidàries” - frigorífics de lliure accés per evitar el malbaratament alimentari -, que els àpats socials es vinculin a l’Escola d’Hostaleria o que els productes que es donen a les persones que ho necessitin siguin de proximitat, comptant amb l’Ecobodum o els horts de Cova Solera; que s’incorporin diagnosis sobre l’arquitectura hostil o de l’aporofòbia o que es revisin les ordenances de convivència perquè no “castiguin” determinades conductes mentre el municipi no ofereixi solucions - per exemple, l’ús de les fonts o dels lavabos.
Toni Garcia, portaveu de Veïns per Rubí, ha reconegut que la diagnosi del pla en matèria d’accés a l’habitatge està molt bé, però ha lamentat que són solucions que “trigaran anys en arribar”. A més, ha criticat que el pla no concreti les quantitats i la viabilitat de cadascuna de les accions proposades, tenint en compte l’infrafinançament que pateixen els ajuntaments.
En un sentit similar s’ha expressat Joan Carles Boronat, del PP, que ha reconegut que el Pla és correcte, però s’ha preguntat amb quins recursos es desenvoluparà i amb quin calendari. “Les persones vulnerables no necessiten plans i promeses, necessiten fets”, ha conclòs.
Nerea Andrés, de Vox, ha revelat que un estudi del mes de maig va comptabilitzar 62 persones en situació de sensellarisme - després s’ha matisat que són 20 les que viuen al carrer i 42 les que estan en situació d’inestabilitat o infrahabitatge - i ha vinculat directament el problema per solucionar-ho al fet d’atendre persones “sense padró”.
Finalment, Montse Soler (ERC) ha demanat que es tingui en compte la situació de la manca d’habitatge, problemes de salut mental, una falta de xarxa de suport… a l’hora de tenir en compte la definició de les persones que es poden veure beneficiades per les accions que proposa el Pla. “Què passa amb les persones que no hi encaixen?”, es pregunta Soler; que també ha demanat que s’apliqui l’exemple de Terrassa i es faci molta més difusió dels recursos i opcions que tenen les persones sense llar o qualsevol altra persona del seu entorn. La republicana també ha demanat que es tinguin en compte els episodis d’emergències meteorològiques, tant a l’estiu com a l’hivern.
Rubí instal·larà 33 càmeres de videovigilància a 12 punts de la ciutat
El ple ha aprovat, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra de l’AUP, un projecte executiu per instal·lar 33 càmeres de videovigilància a 12 punts de la ciutat: l’aparcament de l’Escardívol, el GAER, la plaça Catalunya, el parc de la Serreta, les places de Miguel Hernández, el Progrés, la Sardana, Josep Tarradellas i el 25 de setembre; el parc de Can Fatjó o la Rambla del Ferrocarril amb l’avinguda de Can Cabanyes. El projecte tindrà un pressupost d’execució de més de 550.000 euros.
Marta Oliva (PSC), regidora de Seguretat, ha argumentat que “per aquest govern, la seguretat ciutadana és una prioritat”, i és per això que s’ha impulsat aquest projecte com a “eina complementària” que pot ajudar a combatre la delinqüència i també la percepció d’inseguretat.
L’AUP, que ha votat en contra, ha preguntat si aquesta és la solució més eficaç, qüestionant si abans de posar càmeres de vigilància s’ha estudiat millorar altres qüestions com la il·luminació, el disseny urbà, la intervenció sòciocomunitària o la presència policial de proximitat. La portaveu, Marina Dolset, ha posat l’exemple d’un estudi fet a Londres, que revela que de cada 1.000 càmeres instal·lades només s’ha resolt un delicte, i també ha criticat alguns aspectes del projecte, com la incorporació de la IA en la captació d’imatges de les càmeres o la manca de justificació dels punts on s’ubicaran. Dolset també ha demanat “no normalitzar el fet que es poden instal·lar càmeres sense tenir en compte la privacitat de les persones i la protecció de dades”, i ha reivindicat que “calen barris més cuidats, més xarxa entre el veïnat i garantir que tothom pugui tenir una vida digna”.
El PP, per la seva banda, ha retret a la regidora de Seguretat que es porti aquest projecte al ple quan, reiteradament, el govern acusa el seu grup municipal de fer “populisme” amb la seguretat o la multireincidència. “Potser el que diem no són bulos”, sinó que diem veritats que reflecteixen la realitat de la ciutat des de fa anys”, ha etzibat Juan José Giner, portaveu dels populars. En aquest sentit, Giner ha celebrat que s’instal·lin aquestes càmeres, ja que són una “eina útil” que ha de garantir que “els rubinencs surtin de casa amb seguretat i vegin que el seu Ajuntament actua”.
Oliva, però, ha tornat a respondre per assegurar que, precisament, les càmeres han d’ajudar a contrarestar discursos que no concorden amb les dades que demostren que la delinqüència baixa a la ciutat, i que han de servir com a garantia de la seguretat però també del civisme.
Reacció a la imposició de dedicar més sòls a la instal·lació de plaques i bateries solars
Tot i que l’Ajuntament de Rubí va aprovar una modificació puntual del Pla General d’Ordenació (PGO) per limitar la implantació de plantes fotovoltaiques i d’emmagatzematge en bateries, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona ha fet arribar una sèrie de prescripcions que permetrien la instal·lació d’aquests elements a l’entorn natural, molt més enllà dels límits aprovats en seu plenària municipal.
Rafael Güeto (PSC), regidor de Planificació Urbana, ha reconegut que el text refós que s’ha portat avui a aprovació “no agrada a aquest govern”, però ha dit que és un “mal menor” que cal fer per no deixar el territori totalment desprotegit. “No ens satisfà”, ha admès Güeto, “però preferim establir totes les limitacions que puguem un cop introduïdes les prescripcions”, i així no donar “pista lliure” a tothom que vulgui instal·lar plaques i bateries a tot el sòl no urbanitzable de Rubí.
El regidor de Transició Ecològica, Andrés Medrano (ECP), s’ha afegit al discurs de Güeto, i ha reconegut que aquest text refós és una solució que han trobat “a corre-cuita” per tal de garantir tant la transició ecològica com la protecció del territori. El nou document, doncs, estableix quin tipus de sòl no urbanitzable és “apte” per a aquestes instal·lacions, ajustant-se a la definició que imposa la Generalitat. Per altra banda, Medrano ha recordat que el PLATER trigarà molt en aprovar-se, amb la qual cosa s’ha optat per fer un “exercici de responsabilitat” i deixar “blindada” aquesta qüestió.
La resta de grups municipals han votat a favor - tret de l’AUP, que ha optat per l’abstenció - de la modificació, també apel·lant a la responsabilitat, però han demanat al govern municipal “posar-se a treballar” per garantir la màxima protecció del territori seguint totes les fórmules possibles. “Hi ha marge per fer-ho”, ha dit Marta Esparza (ERC). Per la seva banda, Marina Dolset (AUP) ha arrencat el compromís del govern per elaborar un estudi per demanar una protecció especial del sòl no urbanitzable, que ha retret que no s’hagi fet abans quan hi ha diverses mocions i propostes aprovades en aquest sentit des de l’any 1998.
El ple, sense mocions, aprova diversos tràmits sense debat
Sense debat i votació de les mocions, el ple ha aprovat altres punts de tràmit que no han generat massa debat: el plànol de delimitació de les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions de Rubí que marca les franges perimetrals de protecció contra els incendis forestals, que ha rebut el suport unànime del ple; la incorporació de Rubí a la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i la incorporació del Fons Roset a l’inventari municipal. S’ha ratificat la modificació dels Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l’abstenció de PP i Vox; i dues sancions per vulneració de la normativa urbanística en obres particulars.
En matèria econòmica, s’ha aprovat l’adequació comptable del contracte, per ampliació de termini, de la facturació del servei de telecomunicacions de Localret i diverses modificacions pressupostàries.
Les mocions que han quedat pendents - i que s'inclouran a l'ordre del dia del ple de novembre - són les tres d'En Comú Podem sobre educació inclusiva, un segon casal cívic i el suport a la vaga general; dues del PP sobre les càmeres de videovigilància i per a l'ampliació del temps d'estacionament a la zona taronja mentre durin les obres del pàrquing de Salvador Allende - aquesta, per Junta de Portaveus -, i una d'ERC per demanar la compra d'un vehicle o remolc per traslladar els Gegants de Rubí.
Afegeix TOT Rubí com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.
Subscriu-te al butlletí
WhatsApp
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
Telegram
TikTok