El 24 de març de 2015, un avió de l'aerolínia Germanwings que viatjava entre Barcelona i Düsseldorf es va estavellar als Alps francesos, a la població de Prats de Blèuna Auta. El copilot va col·lidir voluntàriament l'aeronau i va posar fi a la vida dels 149 passatgers. És una de les catàstrofes aèries més tràgiques d'Europa, on va perdre la vida un veí de Ca n'Alzamora.
La víctima rubinenca era un pare de família, nascut a la ciutat veïna de Sant Cugat, però que residia a Rubí, al barri de Ca n'Alzamora. Treballava a Desigual i formava part de la comunitat educativa de l'escola Ca n'Alzamora. La tragèdia també ens va tocar ven a prop amb els sis santcugatencs que van perdre la vida. Una nena de 12 anys, la seva mare i la seva àvia; dos directius de Delphi i un soci del Junior FC.
Rubí va decretar tres dies de dol i va convocar un emotiu minut de silenci el 25 de març, amb la presència de desenes de persones. Un minut de silenci que es va dur a terme a la plaça Pere Aguilera, però que treballadors i usuaris d’altres equipaments de la ciutat, com ara el Rubí+D, també es van sumar a aquest acte d’homenatge. L'escola Ca n'Alzamora també va fer el minut de silenci.
A finals d'abril, un miler de persones van assistir al funeral d'estat per les 150 víctimes i que es va celebrar a la basílica de la Sagrada Família.
L'accident provocat pel copilot
L'avió, que era Airbus A320-200, es va enlairar de Barcelona a les 9.49 hores del 24 de març i va desaparèixer dels radars a les 10.39, quan es trobava a una altitud de 6.800 peus sobre la Provença. Abans de desaparèixer del radar, l'A320 hauria començat a caure a les 10:31 i hauria perdut més de 13.000 peus d'altitud en quatre minuts. Era el Vol Germanwings 9525.
La investigació, a càrrec d'autoritats alemanyes i franceses, va descobrir dies després que el copilot va provocar l'accident voluntàriament. Segons la investigació, el pilot hauria sortit de la cabina i el copilot hauria iniciat el descens fins a una altitud de 10.000 peus. Quan el pilot hauria intentat tornar a la cabina, el copilot li ho hauria impedit. La caixa negra enregistrà cops forts a la porta de la cabina i, moments abans de l'impacte, crits dels passatgers.

Al lloc de la tragèdia hi ha un monument en honor a les víctimes. FOTO: ACN
Tendència suïcida
Les autoritats també van informar que havien trobat documents a casa del copilot que demostraven estava de baixa i en tractament mèdic, cosa que havia amagat a l'empresa i a la seva família. En els seus ordinadors, els investigadors van trobar cerques de "maneres de suïcidar-se" i "portes de la cabina i els seus mecanismes de seguretat". Finalment, el copilot, Andreas Lubitz, va ser considerat únic culpable.
La investigació va descobrir que havia estat tractat per tendències suïcides abans del seu entrenament com a pilot comercial i se li havia negat temporalment la llicència de pilot als Estats Units a causa d'aquests tractaments per a la depressió. L'informe final va confirmar que el copilot va començar a mostrar símptomes de depressió psicòtica.
La lluita als jutjats
En un primer moment, l'aerolínia va lliurar 50.000 euros als familiars de les víctimes després de l'accident a càrrec de les compensacions futures, i finalment van rebre quantitats entre 20.625 i els 105.000 euros per cada familiar. Algunes famílies van portar el cas als jutjats. El 2023, després d'anys de batalla judicial, el Tribunal Suprem va elevar les indemnitzacions per a 14 famílies de víctimes que no van acceptar la indemnització inicial. També es va denunciar a Lufthansa, companyia matriu de Germanwings, per negligència.
El 7 d'abril de 2020, Lufthansa va anunciar el tancament de Germanwings i el traspàs de les seves operacions a Eurowings. L'accident també va canviar els protocols d'aviació, ja que es va establir que no es podria quedar una persona sola a la cabina.
La petició de les famílies
Els familiars de les víctimes de Germanwings han demanat que s'impulsi un canvi legislatiu a escala europea per agilitar la comunicació de baixes mèdiques i que els metges notifiquin els casos de forma immediata a les companyies. Ho ha explicat Lourdes Bonet, presidenta de l'Associació Afectats pel Vol Germanwings 9525, en una entrevista amb l'ACN, coincidint amb els deu anys de la tragèdia als Alps. Alhora, ha insistit en la necessitat que les companyies aèries compleixin les recomanacions europees per endurir els controls sobre els pilots. Ha afirmat que aquesta mena de mesures són claus per "minimitzar" el risc que una desgràcia com aquesta torni a passar i ha reclamat una major implicació de l'Estat.
Record a Montserrat
A banda del tradicional acte que l'Associació Afectats pel Vol Germanwings 9525 duu a terme cada 24 de març a l’Aeroport del Prat i que enguany compta amb la participació del president de la Generalitat, Salvador Illa, coincidint amb el desè aniversari dels fets l'organització ha previst una commemoració especial que es farà el dia 6 d’abril a Montserrat.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.