5.000 quilòmetres de viatge per carretera per ajudar famílies i animals a la frontera amb Ucraïna

El David Bellmunt és rubinenc i el Pere López, moianès. Els dos, juntament amb altres dos membres de l’Associació Catalana d'Excursionisme Caní, han fet un viatge per carretera de 5.000 quilòmetres fins a la frontera de Romania i Ucraïna carregats de material per ajudar persones i animals. Els acompanyava la Nuba, una gossa de teràpia, que també va fer una gran feina: entretenir a infants refugiats i fer-los oblidar per uns instants la cruesa d’una guerra.

Més info: Un rubinenc marxa a la frontera amb Ucraïna per ajudar famílies amb animals

David, quina vinculació tens amb l’associació per anar fins a la frontera amb Ucraïna?

Vaig conèixer l’associació amb el tema de fer excursions amb els gossos, sortir a passejar amb ells i, a partir d’aquí, he agafat diferents rols, des de la cerca de persones a través d’olors de referència fins a participar en l’ajuda i teràpia de nois amb dificultats.

Va sortir aquesta idea per part del Pere d’anar a Ucraïna, perquè s’estaven abandonant molts gossos, bàsicament perquè no els deixaven sortir.

Pere, com a president de l’associació, com sorgeix la iniciativa d’anar fins a la frontera d’Ucraïna?

Veient els successos i que tot anava a pitjor, vam veure que hi havia problemes amb les mascotes. Amb un company etòleg vam pensar d’anar a ajudar, tot i que és veritat que durant el viatge la realitat va canviar, per sort.

Quin és aquest canvi que us va afavorir?

En principi la gent d’Ucraïna, on hi havia ràbia endèmica, no podia baixar els gossos, gats o fures cap aquí. Per poder viatjar cap altres països de la comunitat europea necessitaven passaport, test de serologia i vacuna de la ràbia. Aquestes tres premisses en molts casos no es donaven. Llavors, o s’abandonaven gossos, o es deixaven en custòdia en gosseres, tant de Polònia, Romania o Moldàvia.

La CE ha canviat, i això ha anat molt bé, i ha decidit que les famílies poden portar la seva mascota al país que vagin però hauran de fer quarantena. Pensàvem deixar material i baixar gossos però això no va fer falta perquè ja no hi havia aquesta necessitat, cosa per la qual ens alegrem.

Pere López: "Més que per impacte directe de bales o de bombes, moriran més per l'estrés o l'abandonament"

De quant és la quarantena que han de passar?

És molt heavy, són tres mesos.

I a on deixen l’animal?

Hi ha protectores o centres veterinaris que es fan càrrec d’aquesta custòdia. És una fórmula per garantir que no entri ràbia al país però, realment, amb 40 dies n’hi hauria més que suficient.

Pere López: "És molt fàcil opinar des de Catalunya sense veure les realitats de cada país"

Quant de temps vau trigar en arribar en cotxe fins a la frontera amb Ucraïna?

David: Tres dies per anar i uns altres tres dies per tornar, 2.500 quilòmetres d’anada i els mateixos de tornada.

Quantes furgonetes i persones en total?

Tres i un tot terreny amb un remolc. En total, anàvem quatre persones.

Portàveu material per a animals però també per a persones oi?

Pere: Portàvem de tot, inclús per si havíem d’autogestionar-nos sense necessitar res de ningú.

Quan heu arribat allà, què us heu trobat pel camí?

Pere: De camí, cap a Eslovènia, ja trobàvem autocars i furgonetes que pujaven per ajudar. De baixada també, molt de vehicle baixant persones. Realment tots els països s’han abocat a ajudes les famílies.

A Satu Mare (Romania) vam coincidir amb 14 famílies i els seus nens que havien marxat d’Ucraïna.

David: De fet, ens va anar molt bé perquè gràcies a ells vam aconseguir contactes de dins del país perquè ens vinguessin a buscar, sobretot, menjar per a gossos. Ens vam quedar a Sighetu, el poble que fa frontera amb Ucraïna, prop del riu i el pont que travessa les dues poblacions. 

David Bellmunt: "Les gosseres aquí estan molt malament, però allà estan pitjor"

Com estan allà les gosseres?

David: No tan bé com aquí. Aquí estan molt malament, però allà estan pitjor.

Pere: Al juliol tornarem a pujar perquè vam fer un assessorament però, tot i que els hi expliques les coses, no ens feien gaire cas i estan en condicions deplorables: confinats, quasi no surten, viuen sobre els seus propis excrements, inclús amb el menjar, posen en excés i es malbarata. Els vam ensenyar a com han de desinfectar. 

Calculeu quin nombre d'animals ha mort durant aquestes setmanes de guerra?

Pere: No saben les persones, menys sabran els animals però sí que seguim les notícies des de dins i hi ha gent que esta fent feina molt altruista dins el país. Suposo que, més que per impacte directe de bales o de bombes, moriran més per l'estrés o l'abandonament, a part de les condicions de fred. 

Com a persones, com esteu després de fer un viatge com aquest?

Pere: Els primers dies estàs abatut però tot això et dona energia per pensar que cal continuar. Sí que em sap molt greu que hi ha gent que des d'aquí, des de la comoditat, compara Ucraïna amb Palestina o Iemen. Jo li diria a aquesta gent que si no vol aportar res, el millor és callar. A mi m'ha deixat més trist els criteris d'aquí que no pas el que he vist allà. Com el dia del pont, amb les mares travessant-lo plorant, o gent amb cadires de rodes, o sabent que els homes no poden sortir del país si no són pares de tres fills i estan obligats a lluitar...i és molt fàcil opinar des de Catalunya sense veure les realitats de cada país. 

David: Es fa dur veure gent sortir amb el que pot a sobre, una bosseta petita perquè no poden portar més, perquè a l'altra mà tenen els crios i han de travessar la frontera i abandonar casa seva i la vida que tenien...amb la família i amics. És dur però alhora, com a persona, poder ajudar personalment, és molt gratificant. 

Per cert, què tal la Nuba, la gossa de teràpia que us va acompanyar?

Pere: Súper mimada i cada vegada que ha trobat nens ha estat molt bé. No hi ha hagut impediments d'espais, podíem entrar a l'hotel, a l'habitació o al restaurant.

A Espanya sovint no poden entrar els gossos a molts llocs, tot i estar millor educats que certes persones.

David: La veritat és que allà no ens hem trobat cap problema, més aviat quan baixàvem. Com més europeus, més havíem de preguntar. 

Pere: Per ells hi ha dos tipus de gos, el de feina que viu al camp, i el de companyia. Aquest últim l'entenen com un més de la família. Vam estar tres dies a la mateixa pensió per poder muntar tota l'estructura a Sighetu, i el segon dia la cridaven i la portaven a la cuina per donar-li menjar (entre riures). El seu pinso gairebé ha baixat intacte. A Romania o Hongria no ens han posat mai pegues. Segons anem baixant cap aquí, més restriccions. 

El pont dels peluixos

En Pere i en David expliquen que a la frontera entre Romania i Ucraïna hi ha un pont que travessen diàriament persones que fugen de l'horror de la guerra. Entre aquestes hi ha moltes mares amb les criatures. Per donar caliu i la benvinguda a la seva arribada, tot el pont està ple de peluixos a banda i banda perquè els infants n'agafin un i se sentin una mica millor. 

 

Com col·laborar?

L'Associació Catalana d'Excursionisme Caní ha posat a disposició d'aquelles persones que vulguin col·laborar un punt de recollida de material a la clínica veterinària Bitxos d'Alella i al magatzem que tenen a Polinyà. Necessiten sobretot material sanitari i aliments no peribles, tant per a persones com per animals, així com suport econòmic per poder finançar el combustible, peatges i despeses per al pròxim viatge que faran al juliol. 

Les persones que vulguin fer una aportació econòmica ho poden fer a través d'un compte bancari: ES24 1432 0206 0004 0416 (Banco Santander), o a través de gofundme.com

Gràcies al viatge que van fer fa unes setmanes, els membres de l'entitat canina han establert contacte amb un sacerdot ultraortodox d'Ucraïna per gestionar les ajudes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.