Anna Yepes: “Molta gent que vol fer castells busca fora, però no sap que a Rubí també n’hi ha”

Els castells són una part fonamental de la cultura popular catalana, i estan presents gairebé en tots els municipis. Els Castellers de Rubí no són una excepció, i aquest 2026 celebren 30 anys d’història mirant endavant, després d’una trajectòria marcada pels alts i baixos. 

La seva cap de colla, Anna Yepes, de només 28 anys, però amb 18 dins l’entitat, descriu el recorregut de la colla com una “muntanya russa”, amb etapes d’esplendor, moments crítics en què fins i tot s’ha temut per la continuïtat del projecte, i noves embranzides nascudes de la voluntat de no deixar caure una part important del teixit cultural de la ciutat i de les seves vides. Coincidint amb l’aniversari, la colla ha estrenat també un sobrenom que vol fer marca i guanyar visibilitat: Els Escarlats, en referència al color vermell de la seva camisa.

Ara, en un moment de remuntada tècnica i humana, la colla treballa per recuperar estabilitat, sumar nous membres i tornar a ser colla de ple dret dins la Coordinadora. Però més enllà dels objectius castellers, el que defineix el grup és el sentiment de família, el vincle que es crea entre generacions i una experiència que, un cop es prova, “costa molt deixar”.

En aquests 30 anys heu passat moltíssimes coses. Si ho haguéssiu de resumir, com ho definiríeu?

Jo sempre he dit que Castellers de Rubí és com una muntanya russa. Hi ha anys que hem estat superamunt i, de cop, hem caigut i hem estat molt avall, i després hem tornat a pujar. És això: una muntanya russa.

Ara com està la colla?

Ara està en un moment de pujada. Quan jo vaig arribar al juliol ja estàvem remuntant, i a la diada de l’aniversari vam aconseguir els tres castells de sis en una mateixa diada, cosa que feia sis o set anys que no passava. Això va ser un punt molt fort a favor. Ara l’objectiu és no fer-ho només en una diada, sinó mantenir-ho tota la temporada. Estem buscant gent, com sempre, perquè ens fa falta. Però diria que ara estem en un moment de pujada. Som uns 30 membres.

"Estem buscant gent, com sempre, perquè ens fa falta"

Quin ha estat el moment en què més gent hi ha hagut a la colla?

Hi va haver uns anys que érem uns 60. Anàvem a diades i omplíem un autocar sencer.

Quin és el castell que més us ha marcat com a colla?

Sé que la colla havia aconseguit el 3 de 7, però jo això no ho he viscut. Des que hi soc, crec que el castell que més ens ha marcat és la torre de 6. És un castell que hem aconseguit, després hem estat anys sense fer-lo, l’hem tornat a lluitar, l’hem recuperat… No ha tingut continuïtat, però ha marcat molt.

Deies que la colla sempre ha estat com una muntanya russa. Hi ha hagut moments en què hagi perillat?

Moltes vegades. M’han explicat que en un moment la colla es va dividir i molta gent va marxar. Va quedar molt poca gent. I aquest juliol, abans de tornar, també estàvem en un moment molt crític: es parlava fins i tot de tancar la colla. Ens vam ajuntar uns quants i vam dir que no, que volíem tirar-ho endavant. Vam presentar una nova junta per intentar canviar coses, corregir errors i enfocar-ho d’una altra manera.

"Estàvem en un moment molt crític: es parlava fins i tot de tancar la colla"

Què dificulta l’estabilitat de la colla?

Hi ha molta gent que va i ve. Comencen amb moltes ganes, però els assajos són divendres a la nit, caps de setmana… Cal compromís. Hi ha famílies que potser sempre marxaven els caps de setmana i això ho perden.

A més, a Rubí és difícil perquè al voltant hi ha colles grans: Sabadell, Terrassa, Sant Cugat. Molta gent, si li agraden els castells, marxa fora.

"A Rubí és difícil perquè al voltant hi ha colles grans com Terrassa o Sant Cugat. Molta gent, si li agraden els castells, marxa fora"

Què fa diferent la colla de Rubí?

Sempre diem que som com una família. En una colla gran potser coneixes 20 persones; aquí ens coneixem tots. A part dels castells, fem vida de colla: sopars després dels assajos, dinàmiques per conèixer-nos més… Som pocs i això ho permet.

Com s’explica que la gent es mantingui tants anys?

És un sentiment de pertinença. El meu color és el vermell. He portat altres camises, per exemple a la colla universitària, però no ho sents igual. On he après i crescut és a Rubí. És la meva colla, vull que creixi.

Quin paper creus que tenen els castells a la ciutat?

És difícil, perquè hi ha molta gent a Rubí que ni sap que existim. Molta gent que vol fer castells busca Terrassa o Sant Cugat, però no sap que a Rubí també n’hi ha. Ens falta visibilitat, tot i que hem intentat fer assajos al carrer i altres coses.

Què li diries a algú de Rubí que vol començar?

Que tothom hi té lloc. Els castells són una cosa que, quan la proves, costa molt deixar. Quan la colla té un objectiu i tots lluitem per aconseguir-lo, el que sents és brutal. Es crea molt vincle i molta confiança, sobretot amb la canalla. És molt guai.

"Els castells són una cosa que, quan la proves, costa molt deixar"

Què sents quan estàs dalt del castell?

Quan pujava, la meva ment es quedava en blanc. Abans, molts nervis. Però a dalt, res, concentració absoluta. No sentia ni les gralles; només el moment final, quan sona l’aleta. Ara, com a cap de colla, normalment soc a baix dirigint. I és igual: estic al 100% allà, no penses en res més.

Com celebrareu els 30 anys?

Encara estem acabant de pensar com ho volem fer, però podríem fer una exposició fotogràfica amb la història de la colla, potser a la biblioteca. Hi ha una comissió que ho està organitzant. A més, pels 30 anys ens hem posat un sobrenom nou: els Escarlats. Volem fer visible aquest nom perquè la gent pregunti què és.

"Pels 30 anys ens hem posat un sobrenom nou: els Escarlats"

Quins objectius a futur teniu?

El primer és aconseguir més gent. I tècnicament, mantenir els tres castells de sis a totes les diades. Necessitem fer 18 castells de 6 en tres anys per tornar a ser colla de ple dret a la Coordinadora. Ara som colla discontínua. Ens en falten set. Aquest és l’objectiu principal.

A més, vull convidar tothom de Rubí a venir, mirar i provar. És una activitat que es pot fer en família. Hi ha lloc per a tothom. Ens fan falta sobretot nens petits i gent per a la base. La part central la tenim, però a dalt i a baix ens falta gent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.