Antoni Torres: "Automedicar-se és un perill"

Entrevista al president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya sobre la falta de xarops i els perjudicis de l'ús excessiu de l'ibuprofèn i el paracetamol

L’Antoni Torres és farmacèutic i el president de la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) des de fa 8 anys. Des del TOT l’entrevistem perquè ens expliqui la falta de xarops en moltes farmàcies de Rubí i d’arreu del territori, així com l’efecte perjudicial de l’ús excessiu de l’ibuprofèn i el paracetamol.

Antoni, quina és la situació per la falta de medicaments a les farmàcies?

El tema de l’amoxicil·lina ja ho tenim resolt però la situació per la falta de xarops és molt complexa. Hi ha altres medicaments, com determinats inhaladors, que també hi ha problemes de subministrament, així com algunes cortisones a dosis altes o per a la fertilització in vitro.

El major problema són els xarops, que ja va començar amb la pandèmia. Abans d’aquesta ja ens faltaven aproximadament unes 500 formes farmacèutiques al mes, ara estem en 3.500. Una forma farmacèutica és la forma en què un medicament es presenta: càpsules, sobres, comprimits, injectables o el que sigui.

"Com que la llei diu que la substitució s’ha de fer amb la mateixa forma farmacèutica, fem passejar la gent i entretenim els metges"

El farmacèutic està capacitat per substituir el principi actiu si el té d’una altra marca en la mateixa forma farmacèutica, preu i quantitat. El problema està quan el metge et recepta càpsules i a la farmàcia no hi ha i no t’ho pot canviar per sobres o comprimits encara que sigui la mateixa dosi. Llavors has de tornar al metge perquè et canviï la recepta, amb l’inconvenient que saturem el sistema de salut. Com que no tenim aquesta capacitat perquè la llei diu que la substitució s’ha de fer amb la mateixa forma farmacèutica, fem passejar la gent i entretenim els metges.  

Quines són les causes de la falta de medicaments a les farmàcies?

Una és accidental, que és el que ha passat amb l’amoxicil·lina i el xarop per als nanos. A Espanya va haver un brot brutal de bronquitis que requeria amoxicil·lina i hi ha dos productors principals. Un va tenir una avaria en planta i l’altra un problema en el subministrament de material de condicionament. Es va ajuntar una altíssima demanda amb una incapacitat de produir.

"Va venir la pandèmia i com el 80% dels principis actius es produeixen a la Xina, el món va entrar en paràlisi total"

També hi ha una causa estructural, que he fet referència abans, sobre la incapacitat del farmacèutic per substituir una forma farmacèutica per una altra.

D’altra banda, els preus dels medicaments a Espanya estan baixant des del 2005, i ja n’hi ha alguns a menys d’un euro. Com a inconvenient, els laboratoris reaccionen, es compren els uns als altres per abaratir costos i després es deslocalitzen i marxen fonamentalment a la Xina i la Índia. Això és un perill perquè va venir la pandèmia i com el 80% dels principis actius es produeixen a la Xina, el món va entrar en paràlisi total, com ha passat amb els xips dels cotxes. No estic dient de pujar els preus dels medicaments però han de ser uniformes a tot Europa. També s’ha de replantejar tornar a produir a la UE i no a països asiàtics.

Què passa amb l’ús excessiu de medicaments tan habituals com l’ibuprofèn o el paracetamol?

Més que l’ús excessiu, el problema és l’automedicació, que és un perill perquè molta gent acaba fent el que li diu el cosí, el veí o la mare i el més lògic és deixar-se aconsellar pels professionals.

El que recomano a tothom quan siguin símptomes menors és que vagi a la farmàcia i pregunti. Hi ha patologies com un mal de cap, que pot venir de moltes coses. El farmacèutic et farà una sèrie de preguntes i et dispensarà un medicament i t’aconsellarà anar al metge si en dos o tres dies els símptomes no han millorat. D’aquesta manera estàs fent autocura, és a dir, t’estàs curant però responsablement.

“El farmacèutic mira per la teva salut, no per la seva butxaca”

No té res a veure amb l’automedicació, que és absolutament irresponsable perquè ningú, a no ser que siguis metge o farmacèutic, té els coneixements que es necessiten per fer un autodiagnòstic o tractament. Si tenim els professionals a l’abast fem-los servir. Sinó és un perill gran i poden haver-hi situacions greus.

Si el farmacèutic veu que és una cosa menor et prescriurà un medicament que no precisi recepta. Si veu que és una cosa més important et dirà d’anar al metge, qui farà les proves que toquin i decidirà quin és el tractament i a la farmàcia te’l dispensaran. Fixa’t que faig servir la paraula ‘dispensar’ i no ‘vendre’.

Per què és important aquesta diferència?

Dispensar és la suma de dos actes: el comercial i el d’avaluació i consell professional. Això ens genera molts problemes a les farmàcies perquè hi ha gent que ve i et demana tal cosa però no tenen recepta. I aquí es munta l’embolic.

Demanem la recepta perquè, o bé és un medicament que provoca hàbit i llavors s’ha d’alertar, o bé té un baix marge terapèutic i una petita diferència en la dosi pot ser tòxic o ineficient. Tercera raó, perquè pot ser un medicament molt invasiu, com un injectable o perquè aquell medicament necessita un control o ajustar la dosi. Per totes aquestes raons s’ha de demanar recepta.

“Amb l’ibuprofèn de 400 és suficient per tractar patologies menors”

Si el farmacèutic et diu que no et dispensa un medicament sense recepta és perquè està mirant per la teva salut, no per la seva butxaca. Hem de posar per davant una normativa que diu que el medicament necessita recepta però també una raó de salut.

L’ibuprofèn de 600 necessita recepta perquè s’ha detectat una relació amb problemes hemorràgics i amb el de 400 és suficient per tractar patologies menors. I per què és més car el de 400 i hi ha menys pastilles? Perquè un està subvencionat pel sistema públic de salut i l’altra no.

Amb el paracetamol passa exactament igual. Hi ha un que és més econòmic i té més comprimits però necessita recepta perquè està pensat per a tractaments més llargs. La normativa ho exigeix, però com a protecció del ciutadà.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.