Cesc Aribau: “El 90% del que venem ho fem nosaltres”

Entrevista a l’encarregat de pastisseria del negoci familiar de forns a Rubí que porten el seu cognom

Els forns Aribau són un negoci familiar de Rubí amb més de 60 anys d’història a la ciutat. Parlem amb Cesc Aribau, encarregat de pastisseria, per saber més sobre una de les estrelles d’aquests dies: la mona de Pasqua. Ens avança que triomfen els clàssics de sempre: conillets i ous per als més petits, es mantenen supervendes com Spiderman, però la mona que segurament arrasarà és la d’Alexia Putellas, jugadora del Barça.

L’empresa, que en el 2008 va arribar a tenir 14 locals oberts, dona feina a una trentena de persones i compta amb quatre forns repartits per la ciutat i un altre a Les Fonts. A més, les fleques Aribau formen part de l’associació Comerç Rubí.

Cesc, quin lloc ocupes en aquesta saga familiar de forners?

Sóc el fill gran d'un dels tres germans. Som la tercera generació.

Quants anys porteu la família al capdavant del negoci?

L'empresa neix en el 1954 i la funda el meu avi i la meva àvia. El meu avi mor amb 40 anys i es queda al capdavant la meva àvia, Candelaria Castillo Rodrigo, amb els seus tres fills. El meu pare era el més gran, tenia 20 anys. Ell es posa al davant i tiren els tres junts fins el dia d'avui, més de 60 anys.

Ha canviat molt al llarg d'aquests anys?

Primer va ser forn de pa tradicional i de mica en mica es va incorporar la brioixeria i després la pastisseria. Més tard el petit càtering i la cafeteria.

Com us ha afectat la pandèmia?

El primer any vam haver de rectificar a última hora perquè ens vam adonar que les mones serien molt petites, gairebé testimonials, a diferència d'altres anys. Molts padrins, com no podien fer l'entrega de la mona per les restriccions, l'encarregaven i trucaven el pare perquè l'anessin a buscar. La meva germana va tenir la vista de fer els encàrrecs per WhatsApp, correu electrònic, catàleg oberts... Vam fer les mateixes mones però més petites, que treballes molt i factures menys, però vam salvar la Pasqua.

El segon any, amb els grups bombolla, es va normalitzar una mica però van continuar les mones petites, que contenen un producte de temporada, com és la fruita confitada.

El que costa de la mona és la mà d'obra i la decoració. No tothom sap fer mones. Una cosa és fer-la i una altra, fer-la bé. Quan parlo de pastissers, em refereixo a agremiats i pastissers de tradició. Avui en dia hi ha pastisseries de tots els colors, no agremiades i franquícies que compren a industrials. El pastisser està darrere la botiga amb una màniga.

Aparador amb mones de Pasqua. FOTO: NHS

Aparador amb mones de Pasqua artesanals. FOTO: NHS



Les mones de l'Aribau són totalment artesanals?

Comprem algunes coses perquè no ho podem fer tot, és impossible, però el 90% del que venem ho fem nosaltres. Sap greu perquè moltes vegades no es valora.

Esteu patint la pujada de preus?

Molt, exagerat. El carburant i l'electricitat afecta pràcticament a tot. Nosaltres les neveres i els congeladors no els podem parar. L'any passat el que vam pagar de llum és indecent.

Tornant al tema de les mones, quines triomfen enguany?

Tot el que surti a la televisió i xarxes socials, o el que tingui aplicació mòbil dirigida a nens. Vendrem més "pikachus" que "pepa pigs", per exemple, perquè es poden caçar Pokémons pel mòbil. Tenim també el Super Mario Bros o la Rapunzel.

Els conillets o els ous són clàssics quan el padrí no sap què fer per a un nen d'1 a 3 anys, que encara no tenen un criteri o figura predeterminada.

Per cert, a quina hora entra a treballar un pastisser o flequer?

Depèn. Nosaltres estem organitzats en torns de nit i dia. El de nit normalment entra a les 10 o 11 de la nit, i fermenta, cou i prepara totes les pastes, brioixeria, pizzes, el repartiment...,

 

Què us està afectant els comerços, en general?

El tema de la guerra, els costos i la vaga de transport, que al final, són gent que protesten per quelcom legítim, els hi estàs tocant el pa de la seva taula, no pots dir res.

Vau patir el desabastament de productes?

No hem tingut una mancança greu que no ens deixés treballar. En el seu dia ens va preocupar l'oli de gira-sol, tot i que els nostres proveïdors ens han assegurat el producte fins a cert temps.

Si d'aquí a uns mesos no hi ha per un problema de transport o perquè el preu s'ha disparat, haurem de fer servir oli d'oliva. Nosaltres sobretot fem servir l'oli de gira-sol per fer magdalenes, perquè és un oli més neutre.

Ens hem vist obligats a pujar de mitjana un 10%, i a la que es pugui es tirarà enrere i, evidentment, recuperarem els preus anteriors, tot i que serà difícil.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.