Divorci, custòdia i trastorns de salut mental: són compatibles?

La pandèmia ha fet remoure de nou tota la problemàtica que gira entorn dels que pateixen un trastorn i que s’està incrementant per moments. Si hi afegim els problemes econòmics i el malestar de les famílies, tot en el seu conjunt provoca que la parella no pugui seguir i s’hagi de separar.

Però a qui li donaran la custòdia dels fills, si un dels progenitors pateix trastorn bipolar, esquizofrènia, TOC, depressió, ansietat, etc.? És possible una custòdia compartida?

L'informe mèdic, clau per decidir si un trastorn de salut mental és compatible amb la custòdia dels fills

L’important de tot això és que existeixi un informe mèdic, tècnic que expliqui amb precisió quin és el trastorn de la persona, quins efectes té, i si aquest trastorn és o no compatible amb la cura diària dels fills menors.

No tots els trastorns invaliden o incapaciten al progenitor que la pateix, d’aquí que serà prova imprescindible en cas de divorci o separació contenciosa que es demostri la capacitat per poder gaudir d’una custòdia compartida dels fills. I aquesta prova caldrà també posar-la de costat amb la protecció més gran i interès dels fills.

És possible també que, tot i concedir una guarda i custòdia compartida, es pugui arribar a fixar controls periòdics sobre l’evolució psicològica o psiquiàtrica del progenitor afectat del trastorn. Cal, per tant, una valoració dels professionals quant a la salut mental de l’afectat, que il·lustrarà i determinarà la decisió final del jutge en cas de divorci sobre a qui li correspondrà la custòdia dels fills, si aquesta pot ser compartida, i si no, el sistema de visites que li podrà correspondre, tot fonamentant-se en l’interès del menor.

Si tens qualsevol dubte sobre aquest o altres temes, confia en Serveis Jurídics Vallès.

www.sjvabogados.com · 693 937 308