Un estudi analitza els factors que van portar a la radicalització la cèl·lula terrorista del 17-A

Els factors de risc van predominar sobre els de protecció en el procés de radicalització dels autors dels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils, on van morir 16 persones, entre les quals dos rubinencs.

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat per la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, conjuntament amb el grup de recerca Conflict and Human Security de la Universitat de Còrdova i investigadors de les Universitats de Granada i Burgos, i publicat a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression.

L'estudi ha analitzat els factors de risc - psicològics, com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, l'amenaça simbòlica o realista, la passió obsessiva o l'autoritarisme i la percepció d'amenaça; i també les actituds i creences subjectives, com les actituds segregacionistes, antidemocràtiques o radicals o l'extremisme politicoreligiós -, i ha conclòs que van tenir una presència significativament més elevada que no pas els factors protectors, en aquest cas els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), els experiencials i actitudinals, especialment els que tenien relació amb la seva integració social. Així, ha demostrat que tot i que el procés de radicalització té una naturalesa multifactorial, els de protecció no van ser suficients per contrarestar la influència dels de risc.

En aquest sentit, els factors de risc estaven més connectats entre si i mantenien un fort lligam, com si es formés una xarxa ben estructurada i compacta. Per contra, els protectors estaven més desconnectats entre ells i no tenien prou força, amb la qual cosa els primers van aconseguir neutralitzar els segons. Així mateix, les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no va ser suficient per neutralitzar les accions violentes que van acabar cometent.

Entendre els motius que van portar els joves a cometre els atemptats

La Comissaria General d'Informació (CGINF) va impulsar el projecte Camins, en el qual s'emmarca aquest estudi, després dels atemptats, per tal d'avaluar i millorar els programes de prevenció de l'extremisme violent. L'objectiu era entendre els motius que van portar els membres de la cèl·lula terrorista a iniciar un procés de radicalització i descriure els factors que hi van intervenir. Així, en l'estudi hi han participat persones del món acadèmic i del món policial.

Per a la recerca, s'han utilitzat dades de la mateixa Comissaria que van servir per elaborar l'informa del "cas Rambles", que inclouen 200 declaracions policials, 50 entrevistes semiestructurades fetes a familiars, amics i persones de l'entorn dels individus, 123 evidències tecnològiques, 25 proves físiques, 18 proves virtuals i altres informes complementaris.

La investigació publicada és un exemple del valor de la col·laboració acadèmica en la comprensió del fenomen de la radicalització violenta, i la lluita contra la seva expansió. Des del 2015, la CGINF ha impulsat, amb altres departaments de la Generalitat, diversos plans de prevenció dels extremismes violents, anomenats #PREV, amb l'objectiu d'expandir la xarxa de col·laboració en l'àmbit preventiu i assegurat la participació de diversos sectors, cadascun des del seu àmbit d'expertesa, com la comunitat educativa, la protecció de la infància, els serveis socials o les associacions culturals i esportives.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.