González: "He de fer 10-12 hores diàries per poder arribar a final de mes"

Estrella González, de 57 anys, és una cuidadora de la llar. És veïna de Rubí i actualment treballa netejant diferents cases de Sant Cugat i cuidant infants, una feina amb la qual se sent a gust, però que creu que no està prou valorada: "Seguim sent treballadores de tercera, i tot i que ha canviat molt en els últims anys, jo he de fer 10-12 hores diàries per poder arribar a final de mes", explica.

González lamenta la falta de condicions laborals en les quals conviu diàriament: "Tinc sort de la feina que tinc i de poder estar afiliada en la seguretat social, ja que amb el pas dels anys, les condicions laborals han millorat una mica. Tot i això, si em poso malalta, em sap greu agafar la baixa, perquè la gent depèn de mi i no tinc qui em pugui suplir, així que sempre faig un sobreesforç". D'altra banda, la rubinenca explica que les condicions econòmiques poden ser complexes: "Sé de companyes que han tingut problemes amb els seus jefes, perquè prefereixen pagar 15 euros per un pintallavis, per posar un exemple, però posen problemes per pagar l'hora extra."

"Si em poso malalta, em sap greu agafar la baixa, perquè la gent depèn de mi i no tinc qui em pugui suplir, així que sempre faig un sobreesforç"

La cuidadora de la llar assenyala l'alta exigència que envolta la seva feina: "La gent imposa que ho deixis tot impol·lut, i no són conscients que és un treball dur i que a vegades, per molt que frotis, no hi ha solució. I moltes vegades he patit que em diguin que no faig bé la meva feina". A més, González explica que hi ha poc compromís amb les hores pactades: "Jo tinc la sort d'estar assegurada, però abans si no treballava, no cobrava, i molta gent et trucava d'un dia per un altre dient que no feia falta que anés. És un treball i depenem d'aquest sou per poder viure. És una feina molt precària i de les que pitjors condicions té".

Amb tot, la cuidadora de la llar considera que és "una feina molt necessària", però es mostra pessimista amb el fet que hi hagi millores en el futur. "Sembla que no som prou vàlides, perquè no fem un treball d'oficina, però som molt necessàries. Tot i això, crec que la discriminació a la dona ha estat sempre present en tots els sectors i no veig que hi hagi una millora en el futur".

Una pionera en la conducció d'autocars

Estrella González havia sigut conductora d'autobusos, una feina en la qual va començar amb 21 anys. En aquest sector, la rubinenca explica que va haver de treballar de valent per poder-se fer un forat: "Quan vaig anar a l'autoescola el primer dia, em van preguntar on estava la càmera oculta. A més, el dia que vaig fer l'examen, vaig portar una ampolla de cava, i quan vaig aprovar (l'única dels que feien l'examen), em vaig quedar sola amb la secretària, perquè els meus companys no van voler brindar amb mi".

"Sembla que no som prou vàlides, perquè no fem un treball d'oficina, però som molt necessàries"

En aquesta feina González va ser víctima de diferents actes masclistes: "Molts passatgers no volien pujar perquè era una dona qui conduïa l'autobús o fent serveis de nit més d'una vegada vaig haver de trucar al meu marit perquè em vingués a buscar perquè tenia por". Amb tot, l'exconductora recorda un cas en el qual portava un comiat de solters: "El seu primer comentari va ser que jo era una ganga, perquè els podia fer de conductora i d'stripper".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.