Inaugurada la senyalització del refugi antiaeri del carrer de Cadmo

El refugi antiaeri localitzat al carrer de Cadmo ja compta amb una senyalització en superfície que dona a conèixer a la ciutadania la seva ubicació exacta i la història que hi ha al darrere. L’alcaldessa, Ana María Martínez, i el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz, han inaugurat els nous elements de difusió aquest dijous a la tarda, coincidint amb una nova reunió de la Taula de la Memòria Democràtica de Rubí.

La senyalització instal·lada al carrer de Cadmo, just darrere de l’edifici de l’Escardívol, consisteix en un tòtem amb informació sobre la història i les característiques del refugi i una pintura al terra que n’indica la ubicació exacta. L’alcaldessa ha declarat que, tot i que de moment no es pot visitar aquest espai soterrani, “la senyalització ens permet donar-li la visibilitat necessària i, d’aquesta manera, acostar una part rellevant de la nostra història al conjunt de la ciutadania.”

El regidor Jordi Arnaiz Moreno ha manifestat la voluntat de l’Ajuntament de continuar avançant en la memòria democràtica i fer valer aquest punt d’interès: “Ens agradaria que aquest refugi fos visitable en un futur i que formés part d’aquest espai de memòria que totes les ciutats haurien de tenir per recordar que totes les guerres són dolentes.”

La intenció del Consistori és que la nova senyalització s'integri a les activitats que realitzen els centres educatius rubinencs en relació a la memòria democràtica, mitjançant la Guia d'activitats educatives.

El descobriment del refugi l'any 2019

L’any 2019, en el marc d’unes feines de manteniment de l’empresa SOREA (actual AGBAR), es van realitzar tres sondejos a diferents punts del carrer de Cadmo. En una d’aquestes perforacions es va descobrir una volta de formigó que podia correspondre a la galeria de l’antic refugi antiaeri de l’Escardívol. Arran d’aquesta troballa, l’Ajuntament, a través del Museu Municipal Castell (MMUC), va impulsar una prospecció geofísica que va donar com a resultat la localització d’elements constructius o cavitats no atribuïbles a serveis actuals. Per poder confirmar que eren les restes d’un refugi, es va sol·licitar una autorització d’intervenció arqueològica entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica que cobreix una galeria subterrània procedent de la nau nord del complex actual de l’Escardívol.

L’existència d’un refugi antiaeri en aquest espai ja es preveia i no resulta estranya. Durant el període de col·lectivització de la fàbrica, aquesta va deixar de produir teixits i va a passar a fer granades de morter del 81 Brand, fet que la va convertir en un objectiu potencial per a l’aviació franquista. La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, ubicada al carrer de Cadmo, número 2, era l’encarregada d’elaborar aquesta munició. El fet que Rubí fos un municipi ben industrialitzat abans de la guerra i la seva ubicació a la reraguarda durant bona part del conflicte van propiciar la reconversió a la indústria bèl·lica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.