Sense més excuses. El Govern espanyol ha de reformar amb urgència la indemnització per acomiadament improcedent, arran del dictamen del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), que ha determinat que l'actual regulació incompleix la Carta Social Europea.
El debat sobre si la indemnització per acomiadament improcedent és suficient i dissuasiva no és nou. Des de la Reforma Laboral de 2012, que va reduir la indemnització a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mesos, aquesta qüestió ha estat molt controvertida. Diversa normativa internacional com ara el Conveni 158 de l'OIT i la mateixa Carta Social Europea, exigeixen que la indemnització sigui adequada per compensar els perjudicis causats per la pèrdua del lloc de treball i dissuadir les empreses d'acomiadar sense causa justificada.
Segons el CEDS, la indemnització actual no satisfà aquestes obligacions, ja que és una compensació taxada que no s'adapta a les circumstàncies específiques de cada cas. Per exemple, la pèrdua de feina a una edat avançada o amb càrregues familiars pot causar més perjudicis que en altres situacions, però la legislació no contempla aquestes diferències. Només s'estableix una indemnització addicional si l'acomiadament és nul per vulneració de drets fonamentals, com la igualtat o la no discriminació.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ser pioner a Espanya en dictar una sentència, el febrer de 2023, que obligava una empresa a pagar una indemnització addicional en un acomiadament improcedent, en considerar que la compensació era insuficient i no dissuasiva. Aquesta decisió es va basar, precisament, en el contingut dels esmentats Conveni 158 de l'OIT i la Carta Social Europea. No obstant, uns mesos després, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va emetre una sentència en sentit contrari, defensant la racionalitat i el caràcter no discriminatori de la indemnització taxada, tot argumentant que les decisions del CEDS no són vinculants sinó només recomanacions.
Malgrat les discrepàncies, ambdós tribunals coincideixen en la dificultat de determinar què significa una indemnització "suficient" i com identificar els perjudicis a compensar. Però tot i aquesta dificultat, el dictamen del CEDS no es pot ignorar. Aquesta norma internacional és vinculant per als tribunals espanyols, que han de fer-la complir.
Acomiadar sense causa ni justificació no hauria de ser un dret empresarial, com sembla actualment. El cost de la indemnització per acomiadament improcedent només té un cert efecte dissuasiu en casos de llarga antiguitat perquè les successives reformes legislatives han anat facilitant els acomiadaments i abaratint-los per a les empreses.
Ara, a més de les organitzacions sindicals i advocats laboralistes, és el CEDS qui reclama mesures contundents contra els acomiadaments sense causa, i la legalitat vigent obliga a escoltar aquest missatge i actuar en conseqüència.