Izquierdo: "Fa anys que veiem que cal una transformació digital de l’atenció mèdica"

L'Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) celebra el seu 40è aniversari immers en un moment de creixement i transformació. El centre avança cap a una nova etapa marcada per la innovació tecnològica, la digitalització i la incorporació de la intel·ligència artificial (IA), amb l'objectiu de millorar l'atenció al pacient i l'eficiència dels processos. Paral·lelament, reforça la seva vocació com a hospital universitari, potenciant la formació i la recerca per continuar atraient i desenvolupant talent. Amb una trajectòria de quatre dècades, l'HUGC es consolida com un referent assistencial i docent.

Amb més de quinze anys d'experiència com a centre acreditat per formar especialistes, l'HUGC impulsa la docència en àrees com la pediatria, la medicina interna, la medicina intensiva, la farmàcia o la infermeria pediàtrica, i treballa per ampliar aquesta acreditació a noves disciplines com la traumatologia. Aquesta aposta per la formació representa una inversió rellevant que contribueix a retenir talent, mantenir els equips actualitzats i fomentar la motivació professional.

El centre promou també la superespecialització dins de cada servei i consolida la seva col·laboració amb la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), amb qui comparteix sinergies docents i de recerca. Tot plegat configura un hospital orientat al creixement professional dels seus equips i a l'excel·lència en l'atenció al pacient.

El 2025, l'Hospital Universitari General de Catalunya commemora el seu 40è aniversari, una fita que convida a mirar enrere per entendre com ha evolucionat el centre des dels seus inicis fins a convertir-se en un referent.

Quina és l'evolució que ha experimentat l'HUGC en termes sanitaris al llarg d'aquests 40 anys?
En principi, l'evolució en aquests 40 anys ha estat molt gran, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Recordem que l'Hospital es va construir i continua tenint 90.000 metres quadrats de superfície, però fins fa relativament poc no havíem acabat d'utilitzar tota l'estructura per a la qual es va planejar. Sabeu què s'ha anat fent a poc a poc i, entre la Universitat i l'Hospital, actualment tenim pràcticament tota la superfície en funcionament. Vam passar d'una estructura inicial de 20 o 30 llits a l'actual, amb 305 llits d'hospitalització, 52 de salut mental i 21 de cures intensives. Ara podem dir que tenim un hospital de mida mitjana. I, a més, no només ha estat un creixement quantitatiu, sinó que hi ha hagut àrees en les quals, seguint les petjades de les evolucions tècniques i mèdiques, per una situació o altra, ens hem anat subespecialitzant i tenim àrees de gran complexitat com l'intervencionisme vascular, la neurocirurgia, la cardiologia, que vam recuperar fa uns anys. És a dir, un creixement en quantitat i qualitat.

Ara podem dir que tenim un hospital de mida mitjana

I, pel que fa a les inversions en tecnologia?
Les inversions tecnològiques han seguit una evolució coherent al llarg dels anys. Des dels inicis, a radiologia vam arribar a tenir tres màquines per respondre a la manca de recursos que hi havia al territori del Vallès. Durant aquella època, l'Hospital va oferir un gran suport als tractaments radioteràpics per a pacients oncològics, tant de la zona com d'altres parts de Catalunya. Recordo que, quan vaig arribar a l'Hospital fa 23 anys, els radioterapeutes fins i tot feien torns de nit per poder atendre els pacients, ja que són tractaments que no es poden interrompre. Si es produïa alguna avaria en màquines d'altres centres, com a Lleida o Girona, molts pacients venien aquí per continuar el seu tractament.

Amb el temps, el territori ha anat incorporant aquests equips i nosaltres hem deixat de ser tan imprescindibles en aquest àmbit. Tot i això, mantenim la radioteràpia com un servei estratègic, encara que la inversió s'hagi reduït. La imatge mèdica, per la seva banda, ha evolucionat de manera espectacular. Sembla ciència-ficció, però avui podem observar pràcticament tot l'interior del cos humà, tant en la seva forma com en el seu funcionament. Encara no hem trobat l'ànima —riu—, però no descartem que algun dia hi hagi màquines capaces de fer-ho.

Als inicis no disposàvem de cap màquina de ressonància magnètica. La primera va arribar literalment en un camió: era una unitat mòbil. Aquella va ser la primera ressonància de l'Hospital, en un moment en què molts centres de Catalunya encara no en tenien.

Avui en tenim tres, una d'elles de 3 Tesles, entre les més precises. També hem incorporat un segon TAC, a més del de radioteràpia, de manera que actualment disposem de tres equips d'aquest tipus. Cada any s'adquireixen nous dispositius, ecògrafs, densitòmetres i altres equips que poden costar entre 30.000 i 50.000 euros cadascun, però la inversió més rellevant dels darrers dos anys ha estat la incorporació del robot Da Vinci per a cirurgia robòtica. Aquesta fita representa un avenç important en l'evolució mèdica. Un robot molt utilitzat en cirurgia urològica (pròstata i ronyó), que s'està estenent també a la cirurgia general, pàncrees, fetge, etc., i al camp ginecològic, ja que aporta més precisió i permet recuperacions més ràpides dels pacients.

La inversió més rellevant dels darrers dos anys ha estat la incorporació del robot Da Vinci per a cirurgia robòtica

Ha comentat la tecnologia mèdica, però també hi ha altres àmbits de canvi. Quina importància té la transformació digital dins de l'hospital?
Potser no es tracta d'una inversió directament tecnològica en aparells mèdics, però crec que, si la robòtica ja ha canviat la medicina, la transformació digital la transformarà encara molt més. Fa temps que, tant en el sector privat com en el públic, s'ha fet evident la necessitat d'impulsar una autèntica transformació digital de l'atenció mèdica.

Ens trobem en un escenari en què cada vegada hi ha més pacients amb malalties cròniques, fruit de l'envelliment de la població, i alhora hi ha una manca de professionals mèdics, més acusada en alguns territoris, però present arreu. A més, el perfil dels nous metges que surten de la universitat és diferent del d'abans. Tot això fa que la medicina no pugui avançar amb la rapidesa ni amb el volum que voldríem.

Altres sectors ja fa temps que han completat aquest procés de transformació. El sector mèdic, però, és molt més sensible, perquè treballem amb persones i sota una legislació de protecció de dades molt estricta. La confidencialitat ha d'estar sempre per sobre de tot. Tot i això, ja estem immersos en una veritable onada digital. Aquesta transformació no només ha de servir per optimitzar processos, sinó també per garantir que el recorregut del pacient sigui fiable, segur i avalat per les societats mèdiques. L'objectiu és aplicar el coneixement més actual i, al mateix temps, millorar la relació entre metge i pacient.

Com ho esteu aplicant?

És un tema clàssic: no ens agrada escriure a mà, els metges tenim mala lletra, però tampoc ens agrada haver d'estar davant de la pantalla d'un ordinador mentre parlem amb el pacient. L'ordinador, de vegades, es converteix en una barrera, en un obstacle. La tecnologia, però, ens ha de servir per ajudar-nos.

Fa més de dos anys vam posar en marxa un projecte que ja s'aplica en prop del 50% de les consultes externes. Es tracta d'un sistema anomenat Scribe, en què l'entrevista entre el pacient i el professional es desenvolupa de manera natural, com una conversa oral, sense necessitat d'escriure res.

Aquest sistema, desenvolupat per Microsoft en col·laboració amb Quirón, extreu automàticament la informació rellevant de la conversa i l'insereix als camps mèdics de la història clínica. Això ens permet disposar d'un registre complet, de qualitat i sense dades mancants, alhora que el professional pot centrar-se a parlar amb el pacient i explicar-li el que
cal sense haver d'estar pendent del teclat. Crec que aquesta és una transformació no només tècnica, sinó també humana, perquè ens ajuda, com a metges, a recuperar la relació personal amb el pacient.

Com influeix aquesta transformació digital en la formació dels futurs professionals?
Com a hospital universitari que som, no només perquè acollim estudiants de medicina, sinó perquè la universitat es troba dins del mateix edifici, això ens obliga a enfocar la formació dels futurs professionals d'una manera diferent. La medicina que s'estudia i s'estudiarà ja no té res a veure amb la que jo vaig aprendre fa 25 anys. Crec que hi haurà un canvi profund, i aquest canvi ha d'estar sempre orientat a millorar l'atenció al pacient, la qualitat i la seguretat.

Aquesta és, en essència, la línia de treball en què estem immersos. I t'he de dir que, personalment, pel càrrec que ocupo, ho trobo realment apassionant.
Fa quatre anys que vaig deixar l'assistència directa per dedicar-me a la gestió, i ara tinc l'oportunitat de participar activament en aquesta transformació. Tot i que és una tasca exigent, perquè no és fàcil canviar les coses d'una manera tan radical, estic convençut que ens portarà més qualitat, més seguretat i una millor alineació amb el futur.

No només perquè acollim estudiants de medicina, sinó perquè la universitat es troba dins del mateix edifici

Com definiria el projecte de l'Hospital com a institució?
Com a projecte d'hospital, el nostre objectiu no és buscar els metges més coneguts ni amb més prestigi, una paraula que sovint té un doble vessant, sinó els més compromesos. Volem que els pacients vinguin a l'Hospital General no perquè hi visiti un nom famós o algú amb presència a TikTok o Instagram, un factor que, tot i que hem de tenir en compte, no ens defineix, sinó perquè saben que aquí es treballa amb qualitat, professionalitat i implicació, i que es fa recerca i investigació, cosa que genera confiança, independentment de quin metge els atengui.

Volem ser un referent de bona praxi i estem treballant per consolidar una marca de qualitat que permeti al territori disposar d'un hospital de referència.

Sabem que el 88% dels nostres pacients provenen dels dos Vallesos, amb un pes molt destacat de Sant Cugat. El nostre propòsit és continuar oferint aquest servei i mantenir la confiança de la nostra comunitat.