Joaquim Gracia, rubinenc administrador de 'Made in Rubí': "Si tothom actués com ha d'actuar, Rubí seria una bassa d'oli"

 

El rubinenc Joaquim Gracia Casas-Salat ha tingut relació amb la ciutat des dels anys 60 i des dels 90 hi resideix. Com molts altres rubinencs i rubinenques d'adopció, mica a mica, s'ha anat fent seva la ciutat i hi veu tant les virtuts com els defectes. Molt actiu a les xarxes socials, un dia es decideix a crear el grup 'Made in Rubí' on s'hi pot trobar des d'acudits fins queixes veïnals i noticies d'ultimíssima hora. També està molt implicat i participa activament amb la Plataforma Rubí sense Abocadors i amb el veïnat de Sant Muç, on resideix.

 

Com neix el grup de Facebook 'Made in Rubí'?

La meva activitat a Facebook comença perquè vaig veure que hi havia altres grups importants aquí a Rubí i vaig pensar que hi havia un forat per muntar-ne un jo perquè hi hagués un espai de discussió entre els rubinencs, però de bon rotllo. Una de les condicions era que no es podia insultar i, si podia ser, que no es parlés de política però això és impossible. Però almenys, si es parla de política sempre demano que no s'insulti, siguis d'una banda o siguis de l'altra. El problema és que la gent insulta i quan això passa o són expulsats o tallo els comentaris. El grup funciona molt bé perquè ara estem en 5.200 usuaris i fa aproximadament dos anys que vaig començar.

 

Què és el que més t'agrada de Rubí?

Rubí no és que sigui cap meravella, és una ciutat dormitori, amb molta indústria, però jo tinc la sort de viure a Sant Muç que és molt natural, encara hi ha papallones, guineus, porcs senglars... molta fauna. I jo hi visc molt bé però veig que ens falten molt serveis.

 

Ets una persona crítica amb la ciutat?

No és que exigeixi, és que m'agrada que el mateix que més o menys tenia a Barcelona quan hi vivia, tenir-ho també a Rubí, en petit. Però és que aquí hi ha moltes mancances i en canvi s'apliquen en altres coses. Políticament s'està utilitzant el Parc de ca n'Oriol cada vegada que hi ha eleccions. Des dels anys 60 que ho sento. Sempre ha estat el mateix i aquesta vegada igual. Em sembla molt bé però hi ha altres coses a part del ca n'Oriol. Un altre dels temes que hi ha sobre la taula és l'illa de vianants que jo la trobo molt bé pels que viuen al centre però pels que vivim a les urbanitzacions doncs marxem als centres comercials. Només venim al centre quan no tenim més necessitat que hem d'anar a una botiga concreta i aparquem al pàrquing de les Monges, sinó fem la 'circumval·lació'.

 

Què diries de la gent que critica o insulta al grup?

Els grups sempre estaran criticats, encara que ho facin immaculat, sempre estaran criticats perquè sempre hi haurà el 'torreflautes', per no dir una altra cosa, que li agrada ficar llenya, es creu més intel·ligent que els altres i té més facilitat per embolicar la troca en un moment donat . Però jo el que vull és que hi hagi tranquil·litat, que hi hagi democràcia, que molta gent no sap ni què significa. És a dir, publiquis el que publiquis, si no t'agrada, no diguis res. Però no, la gent ha de dir "això és una m..." i ja hi som, el següent la diu més grossa i quan comencem així tallo comentaris i s'acaben els insults.

 

Creus que l'Ajuntament el mira?

Sí, i em segueixen molt. Tant a Facebook com a Twitter. Per això també ho faig, moltes vegades. Sobretot a Sant Muç, tot allò que vaig veient malament ho vaig publicant per veure si van prenent nota.

 

Esperes que les queixes passin de les xarxes socials als fets reals?

Jo t'haig de reconèixer que moltes vegades que publico coses després les arreglen. Però el que em molesta és que és trist que ho hagi de publicar perquè ho solucionin. Jo em pregunto què fa tota la gent que cobra a l'Ajuntament i que no mira les necessitats del carrer perquè jo no cobro per anar dient les coses que estan malament com, per exemple, les herbes que envaeixen voreres, contenidors plens de brossa, etc. Si tothom actués com ha d'actuar, aquest poble seria una bassa d'oli, com als anys 60. El problema és que ara la gent és molt incívica. Jo he vist el conductor d'un autocar escolar acabar de beure de l'ampolla d'aigua i llençar-la per la finestra a la carretera d'Ullastrell. Però és que això passa aquí, a Sant Cugat, a Barcelona... Gent que deixa els matalassos fóra dels contenidors, però és que aquí trobes l'Ikea sencer. I si vas als de Castellnou, a dalt de tot de les piscines trobes 'el Rastro' sencer. En teoria passen dimarts i divendres però cada vegada anem a pitjor.

 

Quines actuacions s'han de dur a terme?

Mira, hi ha allò urgent i allò important, doncs primer el que és urgent. És com el tema dels ponts que estan fets de l'època de Franco. Fa poc va caure el de Gènova, doncs aquí el de Pich Aguilera hi ha un cartell que posa màxim tres tones i mitja i veus camions a sobre maniobrant de 30 tones i ningú diu res. Jo entenc l'empresa que té un problema i que no sap per on anar però faciliteu-li la ubicació però el que no pot és maniobrar sobre el pont perquè caurà algun dia.

 

No tot són xarxes socials. Com vas començar a l'Associació de Perjudicats per Incautació de la Guerra Franquista'?

Fa 10 o 15 anys que funciona i a mi em van agafar perquè rondinava molt. Hem lluitat molt perquè es reconegui que als nostres avis i mares i pares fa 82 anys, a l'any 1938, ens van robar. Gent a la que els van arruïnar. Gent incapacitada, que en aquella època ni sortia al carrer, que els hi van robar tot i es van quedar que no podien ni viure. Estan desenterrant els morts de les cunetes, que em sembla molt bé, però això val diners, mirar l'ADN, també, i nosaltres continuem sense cobrar. L'últim president de la República, el senyor Negrín, va cobrar per Reial Decret, els sindicats tots han recuperat les propietats, els partits polítics igual i nosaltres encara res.

 

Quines accions heu fet?

Nosaltres ara hem anat a parlar amb el PSOE i amb Podemos i ho han entès perfectament. Al Parlament de Catalunya ja es va aprovar per unanimitat i ara sembla que aquest divendres, al Consell de Ministres s'aprovarà la Llei de la Memòria Històrica, dins de la qual hi estem nosaltres. Això per a nosaltres és molt important.

 

Si s'aconsegueix aprovar és una victòria històrica, oi?

I tant, nosaltres portem lluitant en l'àmbit nacional fa 10 anys. Tenim rebuts del Banc d'Espanya on posa 'Dinero incautado al enemigo del Banco de España', llavors aquests diners me'ls han de tornar. El primer advocat que vam tenir va ser el jutge Garzón i ens va dir que això era un crim de guerra perquè amb aquests diners encautats van matar els que ara són a les cunetes. A més, quan són delictes de guerra, no prescriuen i, per tant, ens ho han de pagar. A la meva família són 70.000 pessetes.