Llinàs: “La prioritat sempre són les vides humanes, després els béns i el medi ambient"

Roger Llinàs és el nou cap del Parc de Bombers Rubí-Sant Cugat des de fa uns 4 mesos. Es pot dir que ha tornat a casa, perquè és un dels llocs on va començar a exercir, després de passar per Sabadell i Mollet, on n'era el cap. Llinàs es va especialitzar en accidents de trànsit i va ser un dels bombers que va treballar en el gran incendi del 1994 a Collserola, ara fa 31 anys.

Quin objectiu es marca?
Rubí és un parc amb una ràtio de sortides per bomber molt elevada. És un parc tipus B, dels que anomenem de zona metropolitana. Aquests parcs no són els que tenen més personal, però estan ubicats en zones molt poblades, i això fa que generin molts serveis. És un parc que necessita un dinamisme important. Per això, d'una banda, volem continuar la gran feina que van fer els companys anteriors, que van ser uns professionals excepcionals. I de l'altra, tot allò que puguem millorar, ho millorarem. La idea és ser més operatius, aconseguir més competències i més vehicles. Estic constantment insistint al responsable del servei perquè potenciï al màxim el parc.
 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

 

No és habitual veure algú amb tants anys de servei tan actiu?
Jo ja ho vaig dir als companys: que ningú es pensi que venia aquí per jubilar-me. En absolut. Vaig venir a fer molta feina. Tenim un potencial humà al parc, que és molt bo, i això em motiva molt. Quan vaig fer 59 anys ja portava 38 anys i mig de servei, o sigui que ho tenia tot per jubilar-me. Però no en tenia ganes. Ni ara tampoc. La gent em pregunta: et quedaràs fins als 65? No ho sé. Em puc jubilar quan vulgui, però no en tinc ganes. I aquesta tranquil·litat de saber que he fet la feina, que he tancat un cicle, em permet viure aquesta etapa d'una manera molt plena. M'agradaria arribar als 65, però poden passar moltes coses. Si el cos no respon o la salut falla, més val fer un pas al costat. Però ara mateix estic aquí per passar-ho bé, per gaudir molt d'aquesta feina, que és una feina excepcional.

 

"En un gran incendi forestal, som potser l'únic cos d'Europa capaç d'activar 50 camions i 10 helicòpters en la primera hora"

Quants efectius són?
Tenim el mínim operatiu: cinc bombers per torn de guàrdia. A Europa, per exemple, si no coneixes com funciona Bombers de la Generalitat de Catalunya, pot semblar incomprensible, però el nostre sistema no es basa en grans parcs amb molts efectius, sinó en una xarxa molt densa de parcs propers entre si. Per exemple, si ara hi ha un incendi industrial, surt el personal de Rubí, però abans, fins i tot que arribi, ja s'ha activat també personal de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola... Tots aquests parcs treballen coordinadament. D'altra banda, en un gran incendi forestal, som potser l'únic cos d'Europa capaç d'activar 50 camions i 10 helicòpters en la primera hora. Aquesta potència operativa no la té ningú més. Amb els nous processos d'incorporació de personal, teòricament l'any que ve passarem de cinc a sis bombers mínim per torn a Rubí. És una millora important, sobretot quan tens moltes sortides. Disposar d'una mica més de múscul d'entrada pot marcar la diferència.

Quin diria que és el servei més habitual que fan els Bombers?
El servei que segurament fem més, com a ciutat metropolitana com Barcelona, no és un foc, ni un accident. És l'obertura d'habitatges amb persones vulnerables a dins, especialment gent gran. És socialment molt preocupant.

Per què diu que és preocupant?
Perquè cada vegada ens trobem més sovint amb gent gran que viu sola i que ningú ha detectat que no està bé. Hem hagut d'obrir pisos on hi havia persones mortes o en situacions molt crítiques: gent que feia 48 hores que estava a terra, amb una fractura, deshidratades, amb ferides... Hem trobat de tot.

És un reflex de com està la societat?
Sí. Sempre que puc, ho comento amb alcaldes i representants del Govern: estem fallant com a societat si els nostres avis moren sols a casa. I no només persones que viuen completament soles —molts tenen família, però no hi ha un seguiment diari. No pot ser que ningú pregunti com està una persona de 85 anys.

"Hauríem de tenir sistemes d'alarma, claus de confiança a l'edifici, protocols que evitin haver de rebentar portes per trobar una persona sola a terra"

I què es podria fer per millorar aquesta situació?
Hauríem de tenir sistemes d'alarma, claus de confiança a l'edifici, protocols que evitin haver de rebentar portes per trobar una persona sola a terra. Cal que estiguem més pendents dels nostres grans.

Quins altres serveis són els més habituals?
Fem de tot: incendis d'habitatge, d'indústria, accidents de trànsit... Però, dissortadament, el servei més freqüent i preocupant és aquest: atendre persones grans que viuen soles i necessiten ajuda urgent. I la situació no millora, va a pitjor.

Hi ha més sortides a Rubí o a Sant Cugat?
Rubí ens dona més serveis que Sant Cugat. Tot i tenir menys població, a Rubí hi ha més indústria. L'entorn industrial genera moltes sortides, i sovint són serveis potents. Sant Cugat és molt més residencial. Ha crescut molt els darrers anys i el parc d'habitatges és relativament nou, però, en canvi, a Sant Cugat, ens preocupa molt la zona de Collserola i les urbanitzacions que hi ha al seu entorn. Són àrees que, potencialment, poden generar problemes importants, sobretot en cas d'incendis forestals.

Com veu Collserola pel risc d'incendi ara mateix?
Collserola no presenta un risc d'inici d'emergència molt diferent d'altres zones forestals. El que la fa especialment delicada és la presència humana: hi viu molta gent, i això augmenta el risc d'incendi. Perquè el 90% dels incendis tenen causes humanes: barbacoes, cremes agrícoles, cigarretes, negligències... L'única causa natural real és el llamp. No parlem necessàriament de mala intenció, però sí de conductes de risc. A Collserola hi viuen 16.000 persones. Quan parlem d'incendis forestals amb interfície urbana (on hi ha urbanitzacions dins del bosc), canvien totalment les regles del joc. La nostra prioritat sempre són les vides humanes, després els béns i finalment el medi ambient.

“En les pitjors condicions possibles, Collserola podria cremar de punta a punta en 7 hores”

I què diuen estudis sobre un gran incendi a Collserola?
Segons Marc Castellnou, responsable del GRAF, en les pitjors condicions possibles, Collserola podria cremar de punta a punta en 7 hores. Seria un desastre, no només ecològic, sinó també pel risc per a les 16.000 persones que hi viuen i pels equips d'emergència.

Aquest escenari és probable cada estiu?
No. Perquè passi caldrien condicions extremes: vents molt secs, temperatures molt altes, i una sèrie de factors que coincideixin. Però és un escenari que pot passar, i ens hem de preparar.

"Els de sisena generació són incendis extremadament virulents, que poden cremar moltíssim en poc temps"

Què és exactament un incendi de sisena generació?
El concepte de generacions d'incendis ens l'ha anat introduint el GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals). Serveix per classificar l'evolució dels incendis al llarg del temps. Els de sisena generació són incendis extremadament virulents, que poden cremar moltíssim en poc temps, i en què es pot formar un fenomen anomenat pirocúmul. Si les condicions són favorables, poden assolir alçades increïbles. El de la Segarra va formar un pirocúmul de 14 km d'alçada, el més alt registrat a Catalunya. Quan el pirocúmul perd sustentació, pot caure de cop. Aquest col·lapse pot generar vents extrems i incontrolables a la zona de l'incendi, amb ratxes que canvien de direcció i poden multiplicar la velocitat de propagació del foc per 3, 4 o, fins i tot, 5 vegades.

Ha viscut una situació similar?
Sí. L'any 2012 vaig participar en l'incendi de l'Empordà. Durant les primeres 24 hores no vam intentar frenar la propagació del foc. Només protegíem urbanitzacions, càmpings, poblacions... anàvem d'un lloc a l'altre intentant que el foc no ho cremés tot.

Com era aquesta feina?
Era molt dura. Protegíem el que podíem, minimitzàvem els danys, i després corríem a un altre punt. No era una extinció clàssica, era una defensa desesperada del territori i de les persones.

I això és el que s'hauria de fer a Collserola si hi hagués un gran incendi?
Sí. I és per això que estic bastant preocupat. Perquè un escenari com aquest a Collserola seria extremadament complex i molt perillós, tant per a la població com per als equips d'intervenció. Imagina't que cau un pirocúmul i genera una velocitat de propagació de flama de 28 km/h, com és el cas de la Segarra... Per això avui dia som tan insistents, des del cos de bombers, que la situació de control de l'incendi forestal ha d'estar absolutament en mans dels bombers.
 

"Ningú pot estar en la zona calenta si no està sota l'estructura dels bombers"

Per què és tan important que només els bombers estiguin al capdavant d'un incendi forestal?
Perquè estem en un escenari canviant. Pot haver-hi un moment en què s'hagi de donar l'ordre de fugir. Si hi ha persones que no pertanyen al cos de bombers (voluntaris, etc.) a primera línia, avui dia no ens ho podem permetre. Ningú pot estar en la zona calenta si no està sota l'estructura dels bombers. En qualsevol moment pot caure un pirocúmul, i això representa un risc molt seriós.

Això ho dius pel conflicte amb les ADFs?
No m'agrada parlar de conflicte. De fet, tinc molt bona relació amb les ADFs de la zona, amb Protecció Civil... Tota aquesta gent posa el seu temps lliure per ajudar, fan una feina important tot l'any, sovint invisible, com netejar camins, i és fantàstic. Et posaré un exemple de bona col·laboració: durant la darrera revetlla de Sant Joan, un membre de l'ADF de Sant Cugat feia d'interlocutor amb mitjans no bombers per evitar duplicitats i ajudar amb incendis de vegetació. Així els bombers podíem centrar-nos més en focs urbans. La col·laboració és molt bona. El problema és que, davant d'un incendi forestal, les circumstàncies poden canviar tant i tan ràpidament que no ens podem permetre tenir gent fora de l'estructura oficial en zones d'exposició. Si cal ordenar "teniu mitja hora per sortir d'aquí", no pots estar preguntant qui és qui, ni si algú ha vist un cotxe de l'ADF. Això abans potser funcionava, als anys 90, quan els Ajuntaments reclutaven voluntaris civils per apagar focs, però avui dia podria ser una hecatombe. Perquè, tot i que la gent té ganes d'ajudar, la realitat ha canviat molt. Tenir desenes de persones no entrenades en una línia de foc, sense mitjans per evacuar-les, seria un desastre. Per això des de la direcció dels bombers s'ha fet entendre que estem en un altre escenari i que els incendis han de quedar en mans de qui els coneix. El president Illa va dir que els bombers "ens han dit que els incendis d'ara no són com els de fa 20 anys". I jo, que fa 40 anys que hi soc, et dic que no són com els de fa 20, ni com els de fa 40. Anem cada vegada a pitjor. Cada vegada hi ha més rècords: més alçada dels pirocúmuls, més velocitat de propagació... És difícil fer profecies, però aquest any ja hem tingut grans incendis i víctimes. Malauradament, és el que vèiem a venir, i hem tingut raó. I esperem que s'acabi aquí.

A la primavera va ploure força. Per un costat, hi pot haver més humitat, però ha crescut més el sotabosc i les altes temperatures l'han assecat.
Ha estat alhora una solució i un problema, hi ha més combustible pel foc. Per exemple, per a l'arbrat han anat molt bé: els arbres no tenen estrès hídric i estan ben hidratats. L'any passat morien de set sense foc. Ara, en canvi, estan més resistents al foc. Però això no és així amb totes les capes de vegetació. Hi ha tres tipus de combustible: el fi (herba), l'arbustiu i el pesat (arbrat). L'arbrat està bé, però l'arbust ja comença a assecar-se. I el combustible fi —l'herba que va créixer massivament per les pluges de primavera—, quan deixa de ploure una setmana o dues, es mor i s'asseca. Un cop morta, ni que plogui es rehidrata. I un cop sec, amb un parell de dies de calor i una mica de vent, està llest per cremar.

Què implica tot això per a la campanya d'incendis?
Que haurem d'estar molt amatents durant tota la campanya. Aquest combustible fi pot iniciar incendis, i si aquests arriben a zones forestals assolellades i seques, poden esdevenir incendis importants.

El fet que hi hagi tant combustible fi també té relació amb la manca de gestió forestal?
Totalment. Hi ha molt combustible fi perquè s'han abandonat boscos, conreus i espais que abans es gestionaven. Caldria actuar des d'aquí també, fent una millor gestió del territori.

Sempre es diu que els incendis s'apaguen a l'hivern. Però no veig ningú a l'hivern que digui anem a apagar focs.
EI problema que tenim és estructural, molt greu i de molt difícil solució. Jo he sentit coses com "posem els presos a netejar boscos" —i que no se'n faci un titular!—, però hem de posar-ho en context. A Catalunya tenim desenes de milers d'hectàrees de bosc impenetrables, sense mosaic agrícola-forestal, i amb una quantitat de combustible per metre cúbic que no s'havia vist mai. No és com dir "anem a rentar el cotxe." És un problema enorme. Encara que, miraculosament, netegéssim tot el bosc de Catalunya avui, en dos, tres o quatre anys tornaríem a estar igual. Perquè la vegetació torna a créixer. És un problema cíclic que no es resol amb una neteja puntual. L'abandonament forestal ha generat masses contínues de bosc. Això fa molt difícil aturar un incendi. I, a més, el fet que ja no necessitem llenya per escalfar les llars, ha fet que la gent deixi d'anar al bosc. Això ha provocat que l'explotació forestal deixi de ser rendible. Si això donés diners, si fos econòmicament sostenible —ja no dic rendible, només sostenible—, ja no tindríem el problema. Sí, si no hi ha un canvi de paradigma, l'única sortida real serà que algú trobi una manera de fer rendible l'explotació forestal. Tant de bo! Llavors podríem fer polítiques de gestió forestal que fossin sostenibles, que generessin ingressos o almenys que es poguessin mantenir a llarg termini. I així sí que podríem fer neteja progressiva i constant, a poc a poc i de manera eficient.

"El mínim que podem fer ara mateix és protegir les persones"

I ara què podem fer davant del risc d'incendis?
El mínim que podem fer ara mateix és protegir les persones. Això vol dir tenir molta cura amb les franges perimetrals de les urbanitzacions i amb el manteniment de les parcel·les. Aquí hi té feina tothom: des dels propietaris fins a les administracions.

Quina responsabilitat tenen els propietaris de parcel·les?
Han de mantenir neta la seva parcel·la, especialment si es troba en una zona de risc forestal. No poden acumular llenya, ni tenir ampolles de butà en coberts en aquestes zones. Aquest tipus de coses no provoquen l'incendi, però sí que n'agreugen les conseqüències.

"Tothom ha d'assumir la seva part de responsabilitat."
 

I les administracions, què hi poden fer?
L'administració local ha de garantir una urbanització segura: camins accessibles per als camions de bombers, franges perimetrals netes i vies d'evacuació segures. Tothom ha d'assumir la seva part de responsabilitat.

Hi ha solucions com l'ús de cabres per netejar zones. És útil?
Sí, però són solucions puntuals. Pot funcionar en urbanitzacions concretes, potser fins i tot generar activitat econòmica si un pagès fa formatge i aconsegueix sostenir l'activitat. Però no podem posar cabres a tot el territori. Això només seria viable si la societat visqués majoritàriament de l'activitat ramadera, com abans. Però avui dia, una sola experiència local no fa estiu.

Per tant, la clau és fer-ho rendible?
El gran repte és treure rendiment econòmic d'aquesta gestió. Si fos rendible, o com a mínim sostenible econòmicament, la situació canviaria radicalment. Però ara no ho és.

Hi ha qui demana menys proteccionisme dels boscos. Ho hem sentit dir als alcaldes de les poblacions afectades pels últims incendis. Com ho veu?
És un debat delicat. A vegades volem protegir tant el bosc que es generen situacions absurdes. Conec casos de persones multades per retirar un arbre caigut. Estaven traient combustible mort del bosc i, tot i això, van ser sancionades. Això no té sentit. Cal aplicar el seny i adaptar les normatives als temps que vivim. Cal aprendre, i les administracions també ho estan fent. És un procés lent, però ens escolten cada cop més.

"Cada vegada som més partidaris del confinament. I és molt important que la població ho entengui"

Què ha de fer la gent que viu dins de Collserola, als barris santcugatencs com les Planes, la Floresta, Sol i Aire i Valldoreix?
Qualsevol acció d'evacuació ha de ser ordenada. La gent ha de marxar només si es dona l'ordre, o bé, fer-ho amb prou temps perquè no hi hagi risc. Aquestes evacuacions espontànies són perilloses, necessitem les vies lliures per accedir al foc. Cada vegada som més partidaris del confinament. I és molt important que la població ho entengui: dins d'una casa, especialment si és d'obra i té l'entorn net, és molt difícil que passi res greu si el foc hi passa per sobre. Si es veu que la casa s'encén i no hi ha mitjans per apagar-la, la persona pot sortir-ne amb seguretat. El més important és estar viu. La casa es pot reconstruir; la vida no.

Però hi ha casos en què les cases acaben cremant, oi?
Sí, però cal entendre com funciona. El front de foc passa en 3 o 4 minuts. Pot encendre porticons de fusta, tendals o trencar un vidre. Però la casa comença a cremar després, un cop el front ja ha passat. I aquest és un moment en què la persona dins ja ha sobreviscut.

I si la casa comença a cremar després?
Si es veu que la casa s'encén i no hi ha mitjans per apagar-la, la persona pot sortir-ne amb seguretat. El més important és estar viu. La casa es pot reconstruir; la vida no.

Per què es prioritza el confinament abans que l'evacuació?
Perquè la gent està menys exposada al risc. Si veiem que no hi ha marge segur per evacuar, mai ordenarem l'evacuació. Sempre es donarà l'ordre només si hi ha temps de sobres per fer-ho amb garanties.

Però què hem de fer si l'incendi és en una casa o pis?
En un incendi en un habitatge sí que, en molts casos, cal sortir. Estem parlant d'un tipus d'incendi completament diferent. Però dependrà de la ubicació del foc respecte al nostre pis. Primer cal saber si l'incendi és per sota o per sobre teu. Si és per sota, la norma general és confinament. No has de sortir, perquè el fum puja per convecció i pot omplir el forat de l'escala. Si surts, et pots intoxicar o cremar. El fum pot matar per toxicitat, asfíxia i temperatura. Pot contenir monòxid de carboni i altres gasos tòxics, pot desplaçar l'oxigen i, si arriba als 300-500 °C, pot provocar cremades i edemes respiratoris en segons.

"En un incendi no s'ha d'agafar mai l'ascensor. Et pots quedar atrapat si cau la llum, i si entra fum, és molt perillós"

I l'ascensor, ni pensar-ho...
Mai de la vida. En un incendi no s'ha d'agafar mai l'ascensor. Et pots quedar atrapat si cau la llum, i si entra fum, és molt perillós.

I si no ens entra fum a casa?
Si l'incendi és per sota teu i no entra fum, confina't i truca al 112. Informa'ls d'on ets, quantes persones sou, i si noteu olor de cremat. Et donaran instruccions, però si no hi ha fum, la millor opció és quedar-se a dins. I si comença a entrar fum a casa, cal saber per on entra. Si entra pel menjador, ves a l'altra punta del pis i tanca totes les portes pel camí, per crear barreres al foc i al fum. Si entra pel forat de l'escala, tapa la porta amb una tovallola i també aïlla't a una altra habitació.

"Sí, si no hi ha propagació de flama per façana, sortir al balcó i fer-se visible és una gran idea"

És bona idea sortir al balcó?
Sí, si no hi ha propagació de flama per façana, sortir al balcó i fer-se visible és una gran idea. Els bombers us poden rescatar des de fora si és accessible. I si no és urgent, us parlaran i us indicaran què fer amb seguretat.

I si el foc és per sobre meu?
Si tu estàs al tercer i crema el cinquè, normalment pots evacuar amb seguretat. Si decideixes sortir, que sigui de forma ràpida, ordenada i sense entorpir la feina dels bombers. Tot i això, també és vàlid confinar-se si estàs segur.

Si l'incendi és al meu pis?
En aquest cas, l'actuació ideal seria, si pots fer-ho sense exposar-te, desendolla els electrodomèstics. Si no pots, tanca la porta de l'habitació afectada (per exemple, la cuina) i surts de casa. Baixa els ploms, tanca la porta del pis, emporta't les claus i espera els bombers fora. Dona'ls les claus quan arribin. Això estalvia temps i portes rebentades.

Per què és tan important tancar la porta del pis?
Perquè així confines el foc dins l'habitació i li limites l'oxigen. El foc es consumeix més lentament, i evites la propagació del fum cap a l'escala o altres pisos. És una molt mala idea obrir les finestres o el balcó per ventilar. Si obres finestres o el balcó, dones entrada d'oxigen il·limitada al foc. Això farà que cremi amb més intensitat. És una acció contraproduent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.