Maria José Munuera: "La geganta Lola és la figura d'un poble amable, divers i unit"

 

Eren els els anys seixanta i Espanya estava experimentant una època de moviments migratoris molt important. Molts treballadors de Murcia, Andalusia i Extremadura es desplaçaren cap al nord del país en busca d'una feina millor en el sector industrial. Fou així com moltes ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona varen ampliar la seva extensió, i inclús en varen néixer de noves (com és el cas de la ciutat de Badia, creada al voltant del 1970). 

 

Rubí també va experimentar aquest canvi. Després de la Rierada, que va ser un cop molt fort per a la ciutat i va comportar moltes morts i la pèrdua de moltes infraestructures urbanes, l'alcalde Manuel Murillo va promoure la creació de nous barris. Es volia recuperar Rubí. Fou així com la població de la ciutat va augmentar molt ràpidament, acollint persones que venien de fora del municipi i, en general, de Catalunya. 

L'any 1963, la "Cooperativa de Viviendas del Llobregat" va començar a construir El Pinar. Ara bé, es tractava d'un barri completament al que estan coneixent els nens que hi neixen i creixen actualment. L'edificació era precària, sense un servei de clavagueram ni d'enllumenat públic. "La gent que vivia al barri no estava massa integrada a la ciutat de Rubí, era com si fos un poble apartat", comenta Maria José Munuera, presidenta de l'Associació de Veïns del Pinar. La creació de l'Associació de Veïns, el 1973, va marcar un punt important en l'evolució del barri; però fou el Pla de Barris de la dècada dels '90 el que realment marcà un canvi, tan a nivell urbanístic com social.

"El més important era arreglar el barri: hi havia barreres arquitectòniques, unes voreres desiguals i estretes..." L'ajuntament i la Generalitat varen finançar aquesta reforma urbanística, que també va millorar altres àrees urbanístiques: es va millorar l'enllumenat, s'arregà la pista esportiva i es va crear el gran edifici de la Cruïlla, on s'organitzen nombroses activitats culturals i socials. Abans, al barri del Pinar "no hi havia de venir ningú si no era per visitar algú que viu aquí, així que es va fer l'edifici per aportar una mica d'atractiu al barri". 

 

La geganta Lola com a símbol de convivència 

 

L'Associació de Veïns del Pinar va néixer amb un objectiu clar: posar ordre. "Es volia crear uns estatuts i unes normes de convivència interna per al barri, alhora que dinamitzar la vida social i cultural del mateix" apunta la presidenta de l'entitat. És per això que es va crear la Festa de la Primavera, en l'època que El Pinar va guanyar el Premi de civisme pel seu projectr 'Posa't guapo', el 2004. Amb aquesta espurna, la vida cultural del barri va començar a ser molt més plena i activa, i formulada sempre des d'un punt de vista inclusiu. 

Una fita important era la creació d'una identitat pròpia del barri. Amb aquesta intenció i amb la col·laboració de Jordi Grau va néixer la geganta Lola. "Buscàvem una dona, perquè en un barri de gent nouvinguda quan arriben les dones és quan tot s'integra. I aquest barri és de gent nouvinguda en tots els aspectes: al principi amb gent del sud d'Espanya, i actualment amb gent del Magreb i de Llatinoamèrica" explica Munuera. I afegeix que "la figura de la dona és la figura d'unió". 

 

La geganta Lola és una dona que ve amb un mocador de fer farcells i una maleta. "Si la mires bé, veus que és una dona dels anys '60; és a dir, de quan va néixer el barri. Es diu Lola perquè és un nom que podia ser tant en català com en castellà i, a més, perquè hi ha moltes dones del barri que es diuen Lola". Amb aquesta figura, doncs, els veïns d'El Pinar volen transmetre que el seu barri és un barri amable i unit. Es vol mostrar que al barri hi ha respecte per les costums de les persones que hi conviuen, vinguin d'on vinguin. "I ho hem aconseguit" assenyala la presidenta.

De cara a futur, cal mantenir això que s'ha aconseguit, no deixar que els rubinencs s'oblidin del Pinar i seguir treballant perquè el barri sigui atractiu. En paraules de Maria José Munuera, El Pinar és "un poble petit integrat dins de Rubí, format per pisos petits i famílies grans, on la gent fa vida al carrer i els nens hi juguen molt. És un barri agradable".