Martí Pujol i Roser Tutusaus: "L'ús del català a Rubí és molt baix en comparació a altres municipis"

La Taula per la Llengua de Rubí es va presentar oficialment el passat 18 de juny, en un acte que va omplir la Biblioteca i va tenir molt bona rebuda. La Taula per la Llengua neix de la necessitat que veuen un grup de rubinencs i entitats de preservar el català donat la disminució del seu ús a la ciutat.

Martí Pujol i Roser Tutusaus, portaveus de la Taula, expliquen quines van ser les seves motivacions per portar endavant aquesta iniciativa i com pretenen actuar d'ara endavant.

Per què decidiu crear la Taula per la Llengua a Rubí?

Roser Tutusaus: perquè estem en un moment en què s’ha perdut molt l’ús del català i vam veure que era el moment oportú per ajuntar-nos i fer propostes per presentar la taula en públic, donar-la a conèixer i fer una crida a les entitats i associacions perquè s’unissin.

Quan ho decidiu? 

Martí Pujol: Al voltant del mes d’abril d’aquest any vam veure aquesta necessitat, persones a títol individual i també entitats. Tenim en aquests moments el suport d’una trentena d’entitats a nivell local, que déu-n’hi-do, però evidentment volem arribar a moltes més.

Entenem que és una necessitat general a Catalunya, però també especialment per les característiques sociològiques de la nostra ciutat. El català està en una situació molt difícil, no vull ser pessimista perquè jo crec que ens en sortirem, però realment el percentatge d’ús del català a la ciutat és baix, molt baix, en comparació a altres ciutats.

"El percentatge d’ús del català a la ciutat és baix, molt baix, en comparació a altres ciutats"

Nosaltres tenim l’obligació, juntament amb les entitats, les administracions i les persones a títol individual, de fer un esforç perquè el català, que és la llengua pròpia del nostre país i de la nostra ciutat, tingui el lloc que li correspon.

No ens podem permetre que, per motius demogràfics, polítics o econòmics, el català vagi quedant postergat i minoritari a la nostra ciutat. Fem una crida a més entitats i persones perquè col·laborin, i també a les administracions, cadascú des del seu lloc, per fer el que calgui perquè el català tingui el lloc que es mereix.

"No ens podem permetre que, per motius demogràfics, polítics o econòmics, el català vagi quedant postergat"

Heu fet una diagnosi prèvia o us baseu en altres dades?

R.T.: Sí, l’enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat del 2023 ja mostra una evolució negativa. A Rubí també es va presentar l’Ofercat, que analitza l’ús del català als establiments, i allà també es veu que ha anat decreixent. Per tant, cal fer una feina de consciència col·lectiva, només que el dia a dia fos més en català, ja seria un gran pas.

Parlar en català a les botigues, a les administracions… Si la nostra llengua és el català, cal usar-la i si tu et dirigeixes a la gent en català, molts et contestaran en català. És donar valor a aquestes petites actuacions que en realitat manifesten la normalització de la llengua.

M.P.: És un fet que si el percentatge de catalanoparlants a Rubí és reduït en comparació al castellà, i una part d’aquests catalanoparlants habituals quan veuen una persona que per motius de raça o d’aspecte consideren que no deu saber català i es canvien a parlar en castellà, llavors el percentatge de catalanoparlants a català encara és més reduït. Les converses, les interaccions es fan majoritàriament en castellà.

"Les converses, les interaccions es fan majoritàriament en castellà"

Això ajuda també a les persones que venen d’altres països i que volen aprendre’l. Molts no poden anar a cursos, però volen aprendre’l per la feina i la vida diària.

Quin paper creieu que tenen les administracions?

M.P.: Un molt important. Calen polítiques que regulin, per exemple, l’ús del català als comerços o fer cursos a empreses. També a la sanitat: tenim metges que arriben i no coneixen la llengua. Cal garantir el dret a ser atès en català, especialment a la pública. A Rubí tenim dues llengües oficials, demanem un esforç a tothom per aprendre les dues. 

L’administració és clau. Nosaltres som voluntaris, però ells tenen estructura. Si s’impulsen cursos per a famílies, o activitats escolars en català, nosaltres podem col·laborar, però cal aquest lideratge institucional.

"L’administració és clau. Nosaltres som voluntaris, però ells tenen estructura"

R.T.: Un dels nostres objectius és que les entitats, tant culturals com esportives, facin les seves activitats en català, ja que poden ser exemple per molta gent. Pensa en els entrenadors de futbol, que parlen en castellà tot i tenir nens que entenen perfectament el català. Cal fer aquest petit esforç, perquè el català no es transmet si no s’utilitza.

M.P.: El castellà ja el sap tothom, el que no sap tothom és el català. El castellà està a tot arreu, als mitjans i les xarxes són majoritàriament en castellà. 

"El castellà està a tot arreu, als mitjans i les xarxes són majoritàriament en castellà"

Com valoreu la salut del català dins la gent jove?

R.T.: Hi ha molts tipus de grups de gent jove. Hi ha gent jove que està molt conscienciada del que fa a la llengua i d’altres que no, però és cert que es parla poc en català, sobretot perquè la gran majoria de continguts que consumeixen i el que es parla en el seu entorn és en castellà. Per això cal incidir en els seus espais.

M.P.: Com hem dit, no podem oblidar que els mitjans de comunicació per a qualsevol jove o nen són en castellà, per exemple, segur que hi ha nens i joves que no saben que el Lamine Yamal parla català perfectament, o l’Alejandro Balde o el Fermín López. El que passa és que els grans mitjans de masses de comunicació són a fora, i per tant surten més sovint declaracions d’ells en castellà.

I pel que fa al comerç?

M.P.: El comerç ha evolucionat i la societat ha canviat molt. Abans les botigues eren, per entendre’ns, catalans de tota la vida que tenien el seu negoci. Ara hi ha moltes persones d’orígens diversos que obren comerços, i potser no tenen la informació necessària per saber que la llei obliga a retolar en català. El Servei de Català fa molta feina, però molts cops no dona l’abast. Per això la taula també vol donar suport en aquest sentit i té aquest compromís social.

"El Servei de Català fa molta feina, però molts cops no dona l’abast"

Ja hi ha diverses taules per la llengua arreu del territori. N'hi ha alguna que tingueu com a referent o amb qui vulgueucontactar?

R.T.: A moltes ciutats ja hi ha taules per la llengua. Nosaltres encara no hem contactat amb totes, però les observem. Per exemple tenim referents com Cerdanyola, amb qui volem coordinar-nos. Tot el que es pugui fer conjuntament, suma.

Teniu accions concretes pensades per als pròxims mesos?

M.P.: S'ha d'acabar de definir. Al setembre farem una reunió constitutiva amb totes les entitats. En sortiran propostes concretes, com regular l’ús del català als comerços, les cartes dels restaurants que estiguin en ambdós idiomes, esport... També amb les entitats de persones vingudes de fora, per ajudar-les a integrar-se lingüísticament. Feina n’hi ha molta i no podem quedar-nos al sofà. El país ens necessita.

"No podem quedar-nos al sofà, el país ens necessita"

Si algú vol participar, com ho pot fer?

R.T.: Ens pot escriure al correu: taulallenguarubi@gmail.com. El convidarem a les reunions obertes. Cada persona pot ajudar segons el seu àmbit: fent conversa, anant a clubs esportius, fent censos de rètols... Tot suma.

M.P.: No és una qüestió de sancionar, sinó d’informar. Podem fer actuacions conjuntes amb l’Ajuntament. Hi ha tant per fer... la llengua és a tot arreu i tothom pot contribuir-hi des del seu espai.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.