Maurici Sampons (Vila Activa): "La clau per mantenir un negoci 65 anys és la constància"

Els electrodomèstics de Vila Activa porten 65 anys decorant i formant part de les cases dels rubinencs, i és que la botiga va aterrar a la ciutat l'any 1958. La seva història comença amb la Rosita i el Manel, que tot i les dificultats que suposen els inicis i més al segle passat, van aconseguir mantenir la botiga durant molts anys.

El negoci, però, ha passat per alguns canvis des que va néixer, i és que al 58 es deia "Electro Sampons" i estava ubicat a l'avinguda Barcelona, fent cantonada amb el carrer Miguel de Cervantes. No va ser fins a l'any 1974 que es van instal·lar a la seva actual ubicació, al passeig de Francesc Macià, 11. A més, el 1998 van obrir un altre establiment, aquest cop a Sant Cugat del Vallès.

Avui en Maurici Sampons, el net de la Rosita i el Manel, continua al capdavant del negoci juntament amb el seu pare i ens ha obert les portes de Vila Activa per explicar-nos com comença la història d'aquest comerç mític de la ciutat i quina és la clau per mantenir-se durant tants anys.

Com comença la història de Vila Activa?

Tot ho van començar els meus avis el 1958 sota el nom "Electro Sampons". Al principi veniem ràdios, teles i poca cosa més, però a poc a poc el negoci va anar creixent i vam anar ampliant el catàleg. Uns anys després, cap al 1974 vam canviar d'ubicació. Abans estàvem on està ara la casa d'apostes esportives, davant de l'antiga benzinera.

Quan ens vam traslladar a Francesc Macià vam obrir només la part de dalt, la part de baix era on vivien els meus avis. Després vam ampliar la botiga i vam fer que tingués dues entrades, la de baix és la que dona al carrer Pere Esmendia. A banda d'això, també fa 24 anys vam obrir una segona botiga a Sant Cugat, que abans portava el meu tiet, però des que va morir la portem entre el meu pare i jo.

Per què vau escollir vendre electrodomèstics?

Perquè el meu avi als seus inicis reparava electrodomèstics. Reparava ràdios, cassets, etc. A partir d'aquí van anar evolucionant i treballant de valent per passar a vendre'ls en comptes de només reparar-los. De fet, tot i que no treballa, la Rosita encara s'acosta cada matí a la botiga per comprovar que hàgim obert bé.

"la Rosita encara s'acosta cada matí a la botiga per comprovar que hàgim obert bé"

Quina és la clau per mantenir un negoci durant 65 anys?

Constància. Obrir cada dia, tenir bona cara, respectar el que et diu el client i intentar ajudar sempre al màxim. Nosaltres portem 65 anys i esprem durar molts més, però tot és de mica en mica, anar treballant i anar fent.

Com és la vostra clientela?

Tenim clientela de tota la vida, van venir els avis, els pares i ara venen ells. Però també tenim molta clientela nova. Rubí va creixent i està en constant evolució. Nosaltres hem de mirar d'arribar també als més joves, per això també venem videojocs i accessoris per a consoles. Sempre estem omplint el ventall de possibilitats.

"Tenim clientela de tota la vida, van venir els avis i ara venen els nets"

Com porteu la competència amb les grans superfícies i les compres online?

Les portem. Nosaltres tenim una gran virtut que és que ens fiquen cara i sempre estem els mateixos. No és el mateix una compra online freda i sense cap mena d'acompanyament que una compra cara a cara. Si vols assessorament, una informació i atenció personalitzada has d'anar a les botigues físiques.

El comerç local és clau en aquest sentit.

Exacte, una ciutat sense comerç de proximitat, és una ciutat morta. El petit comerç dona vida i sempre intenta ajudar i assessorar el màxim possible.

Com vau continuar durant la pandèmia?

Nosaltres vam estar oberts però amb les portes tancades. Parlava per telèfon amb les persones i els explicava quins productes teníem, perquè tampoc ho teníem tot en aquell moment, i també els hi portàvem i instal·làvem nosaltres, sempre amb totes les mesures de seguretat, evidentment.

A banda de les trucades, teníem una pàgina web i gràcies a això, pels clients era més còmode veure que teníem a la venda. Els explicàvem que cercant el model ja podien veure el producte, jo no els hi podia ensenyar físicament a la botiga, però era el més proper que teníem.

"Els explicàvem que cercant el model ja podien veure el producte"

Heu viscut moments crítics durant aquests 65 anys?

La meva àvia sempre em diu que el començament va ser molt dur, que els bancs els anaven darrere tota l'estona perquè paguessin, tot i que sempre hem pagat la lletra. Abans era diferent, fèiem molts rebuts perquè la gent cobrava per setmanes i cada setmana venien i et donaven els diners. Així i tot, el negoci ara va molt bé i esperem que duri.

Com veus el futur de la botiga? Esperes que els teus fills continuïn amb la tradició?

Ells han de fer el que vulguin, no han de quedar-se perquè estigui jo, la botiga podrà continuar sense estar nosaltres. És cert que tots els nets de la meva àvia jo sóc l'únic al que li agrada, però ja veurem que passa amb el futur, jo encara sóc molt jove i no m'ho plantejo.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.