Miquel Pedrosa: “Les coses no s’aconsegueixen sense esforç”

A punt de complir els 60 anys, en Miquel Pedrosa té una rutina espartana. Llevar-se a les 5 del matí, córrer uns 15 o 20 km, anar a treballar com a policia local de Rubí, i quan acaba el torn entrenar novament una sèrie d’exercicis de velocitat curts, normalment a la Llana, que li queda prop de la comissaria.

Tot això sense descuidar la seva família, ja que està casat i és pare de tres fills de diferents edats. Per poder portar aquest ritme necessita consumir més de 5.000 calories diàries.

El policia rubinenc ha batut un rècord aquest passat mes de setembre en la mitja marató Costa Barcelona-Maresme, de 21 quilòmetres. Es va classificar en cinquè lloc a la general i primer en la seva categoria, de majors de 55 anys, a un ritme de 3:22 min/km, assolint així el rècord d’Espanya d’1:11:10 h, que fins llavors ostentava el campió d’Europa i del món, el reconegut Martín Fiz.

“El més difícil no és fer una marató sinó la seva preparació, tenir la motivació i fer tots els entrenaments necessaris per fer-la en condicions, a més de compaginar-lo amb la resta de tasques diàries”, explica el policia rubinenc, qui recorda que “les coses no s’aconsegueixen sense esforç. Quan tens passió per alguna cosa, l'esforç i el sacrifici són una motivació per aconseguir-ho”.

Pedrosa fa més de 40 anys que exerceix com a policia, també ha estat dins del cos de Mossos d’Esquadra, i actualment és inspector segon al cos municipal. Reconeix que durant tots aquests anys de professió ha vist de tot i la seva passió per l’esport li ve de jove.

“A la nostra època havíem de compaginar moltes coses, vaig començar a treballar amb 13 anys i estudiava per les nits”. De fet, Pedrosa explica que va començar a competir en atletisme amb el nom d’un altre persona perquè en distàncies llargues no es permetia accedir als menors d’edat però finalment ho va haver de deixar per incompatibilitat amb la feina i els estudis.

Aquesta assignatura pendent l’ha reprès anys fa uns anys, tot just després de diagnosticar-li un càncer de pròstata amb pronòstic complicat. “Va ser la primera baixa que m’he agafat a la meva vida”. Explica que, en assabentar-se, li va dir a la seva dona: “tranquil·la que abans d’un any ja estaré recuperat i faré una mitja marató. I va ser quan em vaig tornar a posar esport”.

Tot i el seu esperit de superació, els primers mesos van ser durs, ja que havia de portar una sonda i seguir el tractament contra el càncer. “Mica en mica em vaig posar a caminar 50 metres, després 100 metres, rutes curtes i finalment vaig acabar fent la mitja marató just un any després”. Des de llavors ha tingut dues intervencions més i acudeix a revisions periòdiques però manté un bon estat de salut.

“El més transgressor dins la policia és ser honest”

Respecte a la seva faceta com a policia, Miquel assegura que tracta sempre de quedar-se amb les coses bones. “Mai es pot agradar a tothom. l el més transgressor dins la policia és ser honest”.

Assegura que les hores extres sempre les ha fet a gust “perquè la meva professió sempre m’ha agradat, pots ajudar a molta gent. Per a mi, l’aspecte assistencial és el més important i poder donar la mà a una persona que està al fons del pou”. Es refereix a persones que es troben en un conflicte social o laboral, o addictes als estupefaents.

Un altre assumpte que li preocupa profundament són les víctimes de violència de gènere. Lamenta la falta de prevenció i manca de recursos policials en aquest àmbit.  

Sorprenentment, el Miquel explica que hi ha persones que s’aturen a saludar-lo efusivament tot i haver passat per la presó després de la seva intervenció policial. “Sempre els he tractat amb molt de respecte. La qüestió és ajudar a la gent, i no veure’ls com a enemics”.

En aquest sentit, Pedrosa reconeix que la feina de policia no és fàcil i de vegades és desagraïda. “Mai la faràs al gust de tothom però has de mantenir l’equilibri”. Recorda especialment l’època dels 80 i l’auge dels homicidis, la delinqüència i el consum de drogues. “Vaig veure més atracaments en dos anys que en tota la meva carrera policial” diu, i explica que en l’època de la transició la policia encara tenia molt associades connotacions franquistes.

“Una de les coses que em sento més orgullós són les moltes mares que em truquen al Nadal per felicitar-me perquè fa igual, 10 o 25 anys, que el seu fill ha sortit de la desintoxicació”. Es refereix sobretot a l’època dels 80, quan el consum de l’heroïna es va estendre.

En aquest sentit, creu que l’actual augment de les plantacions de marihuana a Catalunya està començant a fer estralls, ja que “s’estan creant infraestructures i logística a través de la qual entre armes i cada vegada hi ha més homicidis i violència relacionades”.

Creu que és un “caldo de cultiu” per a la gran quantitat de joves que no tenen feina i són captats per fer vigilàncies d’aquestes plantacions, així com l’augment d’immobles desocupats o habitats per famílies en situació vulnerable, la qual cosa facilita que siguin ocupats per traficants. A més, assegura que aquests últims tenen suficient coixí econòmic per comptar amb els millors advocats del país. “Mouen molts diners (...) i no es pot banalitzar aquesta situació”.

Respecte a la seva faceta com a esportista, en Miquel explica que tot i els seus 60 anys a punt de complir, continua realitzant maratons amb esportistes que tenen menys de 30 anys que ell o que s'han professionalitzat en l'atletisme. "Tot depèn de la motivació i la voluntat que tinguis". 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.