Pepita Velasco (Bolsos Serra): "Estic darrere d'aquests taulells des que tinc 6 anys"

Bolsos Serra és un d'aquells comerços de Rubí que preguntis a qui preguntis et contestarà que el coneix. És una d'aquelles botigues que ja formen part de la història de Rubí i que ha acompanyat amb les seves bosses i complements durant generacions a la societat rubinenca.

Els inicis d'aquest comerç tal com el coneixem ara van començar l'any 1964, a la seva actual ubicació, carrer Pere Esmendia, 17. Bolsos Serra va ser inaugurat pel Bartomeu i la Lola, però la història comença molt abans, amb el pare de la Lola, l'Isidre Serra.

Avui parlem amb la Pepita Velasco, amiga de la família Serra de tota la vida i la dona que porta el timó del negoci avui dia.

Com neix Bolsos Serra?

La botiga va aparèixer com a tal l'any 1964, quan la van inaugurar el Bartomeu i la Lola. Però realment tot va començar molt abans, cap a l'any 1930 amb el pare de la Lola, l'Isidre Serra.
L'Isidre era baster i matalasser, i a la dècada dels 30 va obrir una botiga on venia una mica de tot, regals per Nadal, matalassos, etc. No va ser fins tres dècades més tard que no es van especialitzar únicament en bosses, articles de viatge i complements.

Com vas conèixer a la família Serra?

Pràcticament he crescut amb ells. La meva mare quan era petita sempre venia a dinar aquí amb la seva amiga, la Lola. Amb els anys ma mare es va casar i em va tenir a mi, però l'amistat amb la Lola va perdurar i la història es va repetir. Jo després de classe sempre dinava amb ells i em passava la tarda entre aquestes parets.

Nosaltres vivíem a una Masia de Sant Cugat, la Guinardera, però que estava ubicada molt a prop de Rubí. Jo vaig anar a les Escoles Ribes, i per això al migdia anava a la botiga a dinar. Sempre hem fet vida a Rubí.

Quan vaig acabar l'escola als 14 anys, no volia continuar estudiant i justament es va donar que ells dos necessitaven una dependenta, o sigui que vaig acabar al juliol i al novembre ja vaig començar a treballar a la botiga. A més, el matrimoni del Bartomeu i la Lola no van tenir mai fills i a mi m'estimaven molt i em tractaven com de la família. Quan es van jubilar jo em vaig quedar amb el negoci.

Estic darrere d'aquests taulells des que tinc 6 anys, a mi sempre m'ha agradat treballar de cara al públic i he tingut la sort d'estimar molt la meva feina.

"Sempre m'ha agradat treballar de cara al públic"

Com aguanta un comerç petit tant de temps?

Aquí tenim clientela de tota la vida que han passat de generació en generació, el comerç es manté viu gràcies als clients de sempre i tots aquells que valoren el tracte personalitzat i de qualitat que no troben en les compres per internet o en grans superfícies.

"El comerç es manté viu gràcies als clients de sempre"

Com porteu la competència amb les grans superfícies i les compres online?

Quan van començar a obrir els Centres Comercial estàvem molt espantats tots perquè pensàvem que aquestes grans superfícies matarien al petit comerç. I sí que és cert que es va notar, però s'ha anat mantenint gràcies a l'oferta de bon producte i bon tracte que oferim.

Entenc que no veneu per internet ni teniu pàgina web. Com us vau gestionar durant la pandèmia?

Aquí treballo amb la meva cunyada, que fa 24 anys que m'acompanya i la meva neboda, que té la seva feina entre setmana i els dissabtes està a la botiga. Amb la pandèmia vam estar nou setmanes tancats i sense vendre res. Sí que és veritat que just després ens vam obrir Instagram, que va ser idea de la meva neboda, però l'utilitzem principalment com un aparador per ensenyar el gènere, no venem per internet, volem mantenir l'essència del cara a cara.

El comerç de proximitat és clau en una ciutat com Rubí.

Exacte, tu imagina't un poble sense botigues, els carrers estarien morts, seria un poble fantasma. Jo crec que no pot desaparèixer el comerç petit. Però també cal dir que ara com ara és molt arriscat posar un negoci això pot fer que un futur es vegi reduït el nombre de comerços locals.

"Un poble senses botigues seria un poble fantasma"

Com veus el futur de la botiga?

Malament, perquè jo em jubilaré i no crec que continuï ningú. La meva neboda que és la més jove té una altra feina. A mi m'agradaria que continués la tradició, però ho entenc, la botiga és molt esclau, has de treballar de dilluns a dissabte i ara els joves no volen aquesta responsabilitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.