Ramon Serra, l'últim rellotger d'ofici de Rubí: "el temps és una cosa que passa massa de pressa per a mi"

 

El TOT Rubí ha parlat amb el Ramon Serra. Potser per aquest nom no el coneixeu, però sí com el rellotger de La Puntual, una rellotgeria de les de tota la vida a Rubí. El Ramon és l'últim rellotger d'ofici que queda a Rubí, això significa que és l'última persona que queda a Rubí que a part de tenir una rellotgeria es dedica a arreglar-los. De fet, és l'única cosa que ha fet en Ramon durant tota la seva vida.

A la ciutat hi ha tres rellotges que funcionen gràcies a aquest rellotger: el de l'ajuntament, el del campanar de l'església de Sant Pere i el de l'Escola Ribas. El TOT Rubí ha parlat amb ell perquè ens expliqui que és el què fa i com va començar.

 

Com es comença a ser rellotger?

 

Encara hi ha una escola de rellotgeria a Barcelona, Nostra Senyora de la Mercè (ara es diu Institut Mare de Déu de La Mercè), que és l'única que hi ha a Espanya, on t'ensenyen l'ofici de rellotger. Seria com una formació professional.

Jo vaig començar com a aprenent, com començava la majoria de la gent, el 1964. Anava a l'Escola Montserrat de Rubí i el meu pare tenia un conegut que era rellotger, de la rellotgeria Alonso, que està al centre del poble i encara existeix. El senyor Alonso, que és qui em va ensenyar, va aprendre amb un rellotger que venia d'una família de rellotgers a Terrassa que es deien Jornet. 

 

Jo anava a l'escola, que en aquella època també s'havia d'anar els dissabtes al matí.  Quan sortia a les 5 de la tarda entre setmana, anava a casa meva a berenar, o a casa de les meves tietes, i a les 6 de la tarda marxava a treballar fins a les 10 de la nit, cada dia. Els dissabtes, vaig deixar d'anar a l'escola per a treballar matí i tarda també. Així és com vaig aprendre jo.

 

Els rellotgers es posaven en qualsevol raconet perquè és una feina que no necessita molt espai. Al principi, treballàvem en un espai molt reduït, esquena amb esquena. La botiga es va acabar ampliant i es va passar a un altre lloc. Quan vaig fer 14 anys, vaig acabar l'escola i em van assegurar. Des de llavors he treballat com a rellotger. No he fet mai res més en la meva vida, menys l'any i mig fent la mili. Al tornar d'aquesta, em vaig independitzar i m'ho vaig muntar pel meu compte.

 

El Ramon Serra va obrir La Puntual l'any 1980, en un local que es trobava a prop de l'actual, que es troba al carrer Llobateres. L'any 1994 van traslladar-se a on està ara. L'any 1980, vaig obrir La Puntual, que estava aquí al costat. Al principi, arreglava rellotges de gent de Rubí i també tenia clients de Terrassa fins que els clients de la ciutat van créixer i es va quedar únicament amb ells.

 

Sobre l'ofici de rellotger, el Ramon explica al TOT Rubí que "ja no queden gairebé rellotgers al món", que "és una feina que es va perdent". I afegeix que "en moltes rellotgeries és típic que el qui té l'empresa no sigui el que exerceix l'ofici. En general, molta gent té el taller a casa, ja que són feines que es poden fer a casa. Dels rellotgers que hi ha a Rubí, la majoria no arreglen els rellotges in situ".

 

Com a anècdota, explica que "en aquella època, els becaris no cobràvem tampoc. Em donaven 5 pessetes per anar al cine, que en aquella època hi havia 3 a Rubí: el Cine Domènech, a la Plaça Dr. Pearson, al Casino i el del Casal Parroquial". Aquestes cinc pessetes a la setmana les utilitzava per al seu oci. Parlant amb el Ramon sobre el tema de les pràctiques i els becaris, deixa anar el comentari de que en aquella època, "molta gent pagava per aprendre un ofici". Ara mateix, els universitaris i els estudiants en general han de pagar per a poder matricular-se a l'assignatura de pràctiques, així que en aquest àmbit les coses no han canviat gaire.

 

Què significa el temps per tu?

El temps? (riu). El temps és una cosa que passa massa de pressa per a mi. El temps és una cosa que passa i que no es pot tornar enrere.

 

 

El Ramon és la persona encarregada de què les campanes de l'església de Sant Pere toquin i del fet que el rellotge marqui la seva hora. Des de quan t'encarregues del rellotge del campanar?

 

Hi havia un rellotger de Rubí, de la rellotgeria que es deia Miranda, fill del qual va estudiar amb mi a l'escola. El local el teníem on està actualment el TopToken al carrer Maximí Fornés. Era dels més antics i també era qui s'encarregava dels rellotges públics. L'empresa va plegar, i l'Ajuntament de Rubí va demanar quin dels rellotgers de la ciutat volia fer aquesta feina, i al final em van acabar donant la concessió a mi. Des de l'any 1982 m'encarrego dels rellotges de l'ajuntament i del campanar de l'església de Sant Pere. Des del 2008 també m'encarrego del rellotge de l'Escola Ribas.

 

A vegades, alguns polítics que han arribat a l'Ajuntament no veuen la necessitat de pagar per mantenir aquests rellotges. El Ramon explica que ja s'ha trobat molts cops amb la situació que li diuen que no entenen per què el consistori ha de pagar per cuidar d'aquests rellotges, tot i que també ens diu que la quantitat que cobra per donar corda als rellotges cada 8 dies durant anys és mínima, que ho fa perquè li agrada. Quan es van posar els rellotges públics, es van posar al lloc més alt dels pobles i ciutats (de forma habitual en molts llocs), que normalment era el campanar de les esglésies. Per això el rellotge pertany al poble de Rubí encara que estigui en territori del bisbat de Barcelona.

 

Sobre la visita que es va fer al campanar per la Diada de Sant Jordi, el Ramon explica que "tenia ganes d'ensenyar el rellotge". De fet, ja el van ensenyar l'any passat, amb alguns casals d'estiu i que, vist la bona acollida del passat 23 d'abril, segurament es tornarà a fer.

 

Així com a dada històrica, el rellotge que hi ha a l'església de Sant Pere és un Morez, que equival a un Rolls-Royce de l'època. L'Ajuntament de Rubí es va gastar 'una bona pasta', ja que aquí a Espanya també hi havia cases que feien aquest tipus de rellotges. A Tarragona, per exemple, hi havia 2 o 3 empreses que es copiaven els Morez.

 

Moltes d'aquestes grans cases de rellotges ja no existeixen. El tema de rellotgeria ha passat a la Xina, menys en Suïsa que han donat molt valor al tema dels rellotgers, per això els han pogut mantenir.

 

 

Donar corda perquè passi el temps

 

Els rellotges antics, necessiten que els hi donin corda. Tant el rellotge de l'ajuntament com el de l'escola Ribas, he d'anar cada 8 dies perquè segueixi funcionant. El rellotge del campanar, només tenia corda per 25 o 26 hores, per això en Ramon va ficar un petit motor, per no haver d'anar-hi cada dia, tot i que el seu funcionament segueix sent l'original.

 

Tens alguna anècdota relacionada amb el teu ofici?

 

Hem tingut diversos atracaments importants, alguns amb ostatges i tot. Igualment, el més divertit és el tema de mantenir els rellotges públics. Quan vaig començar, estaven bastant abandonats i al llarg del temps he anat fent manteniment, renovant peces… A l'església s'ha fet tot nou. El que faig és cuidar-los amb afecte. Ara mateix, aquests rellotges, que van amb corda, es podrien convertir en una caixeta de res amb un petit programador i funcionaria igual, però és més maco que la màquina original estigui en marxa.

 

Una altra anècdota, que va passar fa poc, és que van portar un rellotge de butxaca, fet per encàrrec del Futbol Club Barcelona a principis dels anys 20. El propietari, l'havia guanyat com a un trofeu. El Ramon explica que arreglen rellotges antics i que és possible que la gent comenci a valorar els objectes vells. Desgraciadament en aquest país no tenim estima per les coses antigues, però sembla que això últimament està canviant.

 

Què ha de tenir un rellotger?

 

Molta paciència. T'has de posar a treballar i anar fent. Són coses molt petites, sempre surten problemes o se't perd una peça petita que ja no es fabrica. És paciència. Tant als rellotgers analògics com als que treballen en digital.

El Ramon explica que en uns mesos es jubilarà, però que seguirà treballant com a rellotger, sobretot pel que fa a la cura dels rellotges públics de la ciutat. Espera tenir més temps i poder fer una bona recopilació de material per a poder tenir un arxiu sobre la història dels rellotges de la ciutat. "Al mes d'agost em jubilaré. Seguiré mantenint els rellotges de la ciutat mentre pugui."