El canvi climàtic accelera l’escassetat d’aigua i fa més habituals els períodes de sequera. I, quan plou, ho fa de manera tan irregular que és molt difícil planificar. Un gran repte que és, a la vegada, una oportunitat per a la innovació i la cerca de noves solucions.
El Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra el 22 de març, posa aquest any precisament el focus en la necessitat d’accelerar els canvis per dur a terme una gestió sostenible dels recursos hídrics. Una gestió que és cada cop més complexa a Catalunya, amb les reserves dels embassaments per sota del 30 % de la seva capacitat (menys de la meitat que fa un any). L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha decretat l’estat d’excepcionalitat a 224 municipis del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià Muga, fet que comporta l’aplicació de mesures més restrictives per a gairebé 6 milions de persones. A més, hi ha altres 291 municipis en estat d’alerta. L’ombra de la gran sequera del 2008 és cada vegada més present. No val a badar.
La regeneració de l’aigua, la millor solució
L’ACA, al Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya 2016-2021, ja situava el dèficit hídric al sistema Ter-Llobregat en 60 hectòmetres cúbics. Un dèficit que es duplicarà l’any 2027 i que arribarà a 190 hectòmetres cúbics l’any 2039. Un repte que posa en perill l’abastament d’aigua a les ciutats i pobles, la indústria i l’agricultura. Què es pot fer davant d’aquest escenari?
La millor manera d’afrontar aquest dèficit d’aigua estructural que patim a Catalunya és aplicant els principis de l’economia circular als recursos hídrics. El nou escenari climàtic obliga a augmentar l’aposta per la regeneració d’aigua. L’ús d’aquesta font alternativa d’aigua ha de ser l’element central de l’estratègia contra l’emergència hídrica.
La regeneració de l’aigua mitjançant un tractament addicional a les depuradores permet reutilitzar-la i abocar-la al riu en condicions immillorables i amb totes les garanties sanitàries, perquè així torni a entrar en el cicle urbà. Una manera de tenir més sobirania hídrica i de deixar d’estar pendents de si plou o no. En definitiva, un recurs alternatiu que ens allunya del risc de desabastament d’aigua perquè desvincula el cicle urbà de l’aigua de la sequera hidrològica.
Resposta estructural
En un moment com l’actual, en el qual la situació d’escassetat hídrica permanent en què es troba la regió mediterrània s’agreuja significativament amb episodis de sequera com el que estem patint des de fa dos anys, es fa palesa la necessitat inajornable d’executar el projecte “Racionalització de l’ús de l’aigua”, que va aprovar el Govern de la Generalitat de Catalunya, en el marc del pla Next Generation Catalonia, el febrer del 2021.
Aquest gran projecte, integrat per tres subprojectes principals, té com a finalitat la modernització de regadius; la millora de la resiliència de l’abastament de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona, i la garantia d’abastament d’aigua a partir de la dessalinització amb energies renovables. Un gran salt endavant cap a la sostenibilitat i l’autosuficiència hídrica que permetria, entre altres coses, anar reduint a zero les aportacions d’aigua del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Projecte de recàrrega de l'aqüífer del Baix Camp amb aigua regenerada de la depuradora de Cambrils. FOTO: Cedida
Aliances amb el territori
Les aliances amb el territori són clau per avançar en aquest nou model més sostenible. Un exemple clar és el projecte per distribuir aigua regenerada des de l’estació de regeneració d’aigua (ERA) de Sabadell Riu Sec cap als municipis de Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Una iniciativa d’Aigües de Barcelona i Aigües Sabadell, per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i amb l’impuls de l’ACA, que compta amb la col·laboració dels ajuntaments.
El projecte, amb una inversió de 5,3 milions, preveu iniciar, l’any 2025, la distribució d’aigua regenerada en aquestes poblacions i arribar a aproximadament un hectòmetre cúbic l’any 2030. La iniciativa, un clar exemple de col·laboració publicoprivada, permetrà regar amb aigua regenerada el camp de golf de Sant Cugat i equipaments com el Parc de la Ciència, entre altres.
Un altre exemple d’aliances transformadores és el projecte de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp, que lidera Comaigua, empresa mixta comarcal, amb finançament europeu i amb la col·laboració del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Es tracta del projecte LIFE REMAR, que proposa utilitzar una tecnologia natural per recarregar l’aqüífer del Baix Camp amb aigua tractada a la depuradora de Cambrils, per tal de millorar l’estat hídric de l’aqüífer. És una solució circular davant la problemàtica del mal estat d’aquestes masses d’aigua per manca de recurs, per contaminació i per intrusió salina.
Un futur amb menys aigua requereix trobar noves solucions i aplicar tot el coneixement disponible. Ja no hi ha excuses, és l’hora d’actuar i sumar esforços.