Rubí dona el tret de sortida a la Setmana Santa amb el Diumenge de Rams

Desenes de rubinencs s'han reunit a la plaça del Dr. Guardiet per celebrar aquesta festivitat

Desenes de rubinencs s'han acostat aquest 24 de març, Diumenge de Rams, a la plaça del Dr. Guardiet per celebrar aquesta tradició litúrgica que inicia a les activitats de la Setmana Santa. En el cristianisme, en el dia de Rams es recorda l'entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles.

El mossèn Joaquim Meseguer durant el Diumenge de Rams 2024. FOTO: Estela Luengo

El mossèn Joaquim Meseguer durant el Diumenge de Rams 2024. FOTO: Estela Luengo

Cap a les 12h, el mossèn Joaquim Meseguer ha sortit a la plaça i ha recordat la importància d'aquest dia per a tots els cristians. Més tard ha procedit a beneir les palmes i palmons de totes les persones i famílies presents a la plaça. Al matí s'han fet dues misses de la passió i a la tarda ha tingut lloc l'adoració eucarística.

Diumenge de rams a Rubí 2024. FOTO: Estela Luengo

Diumenge de rams a Rubí 2024. FOTO: Estela Luengo

Per què celebrem el Diumenge de Rams?

En el cristianisme, aquest dia va ser la darrera vegada que Jesús va anar a Jerusalem i, segons l'Evangeli, això va passar al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar. Per tant, la festa marca el començament de la narració de la Passió. Tot i que els quatre evangelistes esmenten l'escena, no s'acaben de posar d'acord en el dia: segons Marc i Joan va ser diumenge, Mateu diu que era dilluns i Lluc no ho detalla.

Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, fins no fa gaire eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer. La festa, és tradició acabar-la amb les postres típiques de la jornada, el Tortell de Rams.

Palmes i palmons

Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d'una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament, les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Tradicionalment, aquestes palmes i palmons es beneeixen durant la missa del Diumenge de Rams, juntament amb les branques de llorer o olivera que encara porten molts fidels. La tradició manava que després de la seva benedicció aquestes es penjaven al balcó de casa i es deixava tot l'any com a símbol de protecció de la llar, fins que arriba el Carnestoltes de l'any següent.

Arribat aquest dia, cal cremar les palmes i fer servir la cendra beneïda per imposar-la al front dels assistents a la cerimònia religiosa del Dimecres de Cendra. També és tradició que els Rams beneïts es cremin i s'escampi la seva cendra pels camps per, així, fecundar millor la terra perquè sigui més fèrtil.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.