El dia dels enamorats. Per molts rubinencs i rubinenques és el 14 de febrer. Per molts altres és el 23 d'abril, Sant Jordi. Per molts altres, fins i tot, ho és cada dia de l'any. El que sí que és cert que, quan arriba aquesta data del mes de febrer, els aparadors i carrers de la ciutat s'omplen de cors i de Cupidos.
Els forns i pastisseries fan pastissos amb forma de cors, les botigues de regals, les floristeries, les de dolços, les joieries i les perfumeries són les que més profit en treuen d'un dia com aquest.

Però, coneixem realment l'origen de la celebració del dia dels enamorats? El que passa a Catalunya amb la diferència d'opinions sobre 14 de febrer o 23 d'abril, també succeeix a altres indrets. Per exemple, a València, el dia dels enamorats es considera el 9 d'octubre, Sant Donís, i, si marxem a un altre país, a Colòmbia, per motius comercials se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. Aquesta disparitat de dates es deu, segurament, a què es tracta d'una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures. La febre dels cors i de l'amor, però, també ha arribat a la Xina, el Japó o Taiwan.
La diada fa referència a Sant Valentí, nom de diversos sants, dos dels quals coincideixen la seva festivitat litúrgica el 14 de febrer. Hi ha diversitat de teories sobre l'origen de la celebració del Dia dels Enamorats i la seva vinculació amb aquest sant. Algunes d'elles, situen el seu inici a finals del segle XV a França i Anglaterra. D'altres, asseguren que no és fins al segle XVIII als països anglosaxons on es vincula l'amor amb el 14 de febrer.
Una teoria molt més pragmàtica afirma que és patró dels enamorats perquè la seva festa coincideix amb el moment de l'any en què els ocells comencen a aparellar-se.
Una altra teoria, la més romàntica potser, remunta els orígens d'aquesta celebració durant el regnat de l'emperador romà Claudi II, qui va prohibir els matrimonis de joves soldats professionals per la incompatibilitat de l'amor amb la professió. Segons l'emperador, eren millors soldats els joves sense família. La llegenda explica que Valentí, un metge convertit al cristianisme que es va fer sacerdot durant el regnat de Claudi II, es va rebel·lar contra aquesta norma i celebrava matrimonis de joves soldats enamorats en secret. Quan l'emperador es va assabentar d'aquestes pràctiques, va ordenar empresonar el sacerdot i finalment martiritzar-lo i executar-lo el 14 de febrer de l'any 270.