L’antiga fàbrica de “Les Vetes” els anys 20

La producció va durar tot el segle XX i el gran apogeu de la fàbrica va ser als anys 60

La fotografia que presentem està extreta de l’Anuari 1924-1925 de la “Sociedad de Atracción de Forasteros de Barcelona”, concretament de les planes que dedica a Rubí. Aquestes foren cedides de manera digital al Centre d’Estudis Rubinencs per part de Ramon Lascorz.

Se’ns mostra la ja desapareguda fàbrica anomenada popularment “les Vetes” o “cal Prat”, en realitat “Ramon Prat, SA”, fundada el 1914 per Ramon Prat Galtés, procedent de Manresa, i que se situava en un lloc del carrer de la Plana de Can Bertran on ara hi ha un descampat que fa funcions de pàrquing i des del qual s’albira el gran edifici de la moderna Biblioteca. Per altra banda, a la foto podem veure a la part de l’esquerra el bosquet de Ca n’Oriol.

El complex es componia de quatre cossos d’edifici on es feia tot el procés de fabricació. Es tractava, segons l’Anuari esmentat, d’una “fàbrica de cintes, torcidos y paqueteria de algodón” i era anomenat per la gent de Rubí “les Vetes” perquè els seus productes estrella eren les cintes de cotó i de goma elàstica, les populars “Cintes Rubí”. Però també eren elaborades altres cintes com la de “dentetes de rata” i les clàssiques ondulines.

La producció va durar tot el segle XX i el gran apogeu de la fàbrica va ser als anys 60. De fet, es té constància que el 1961 ja hi havia anuncis al setmanari “Rubricata” demanant persones per treballar-hi. El 1964 donava feina a 65 obrers i obreres, més del doble de plantilla que havia tingut als anys 30. Però malauradament, el 1962, a causa de la rierada, la fàbrica va sofrir alguns danys ocasionats per les aigües desbordades del torrent de l’Alba. Aquest fet es repetiria amb molta més gravetat el 1983, amb motiu dels forts aiguats que patí Rubí, que deixaren molta maquinària i dependències en un estat deplorable. Anys després, el 1991, l’empresa va patir una suspensió de pagaments i va restar abandonada.

Durant els anys 90 i fins que van desaparèixer les últimes restes, encara es conservaven màquines de dollar fil, alimentadors de telers de fusta, telers de cortines, màquines de planxar vetes, una gran caldera de vapor per rentar-les i deixar-les a punt de ser tenyides, etc. No obstant, aquests elements van ser preses de diversos actes vandàlics en aquells temps.

El 1994 el lloc va ser requalificat a fi de convertir-lo en zona urbana i finalment va esdevenir un pàrquing d’automòbils.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.