Les caves Arís Casanovas

Presentem una postal publicitària datada molt probablement als anys 70 del segle passat, on es mostra un aspecte de les caves que la família Arís Casanovas posseïa aquell temps a la carretera de Molins de Rei, no molt lluny de l’actual “garden” La Noguera. Hi podem veure també elements com escuts i algun material arqueològic, ja que sempre han estat interessats per la Història del país.

Antoni Arís, procedent del Canyet (Castellbisbal) i masover de la masia de can Cabassa, es va traslladar el 1878 a la nostra població al carrer de Murillo on va fer construir cases per cadascun dels seus fills: el Vicenç, el Joan, el Josep i la Joaquima.

El 1880, Vicenç, que era l’hereu va instal·lar a casa seva un celler, 2 cups de trepitjar raïm i una premsa, així com 25 botes de vi. Es va casar amb Antònia Munné i l’hereu seria el seu fill Miquel, que en aquell temps vivia a Argentina. Miquel i la seva muller Rosa Casanovas van tenir tres fills: Lluís, Antoni i Rosa. Ells tres es van fer càrrec del negoci del vi i fins i tot el 1948 van adquirir una camioneta per poder repartir el preuat líquid i així poder satisfer les demandes dels clients.

El 1950 van començar amb l’elaboració de cava seguint el mètode tradicional Champenois, però amb vins procedents del Penedès. Entre el 1953 i el 1955 van construir les galeries de les caves situades al carrer de Murillo i, posteriorment, entre 1969 i 1973, les de la carretera de Molins. El primer cava era de la marca “Rubricata”, però després van canviar a les denominacions de “Cavas Arís Casanovas” i “Espumosos Ariscondel”. A l’etiqueta figurava l’escut heràldic de la família. El fet és que molta gent de Rubí acudia diumenges i festius a adquirir les ampolles del cava dels germans Arís, que era força popular als anys 50, 60 i 70, abans de la irrupció de les marques més potents que tothom coneixem.

El 1987 el negoci encara era ben viu, no obstant, atès que és aquest any quan Caves Codorniu va fer un acte commemoratiu del Centenari del Cava a les seves instal·lacions, i els va lliurar un diploma i una medalla de reconeixement per la tasca vinícola efectuada.

Avui en dia el negoci ja no existeix i de fet un dels edificis del carrer de Murillo ha estat enderrocat fa uns anys.

És un altre exemple de com les indústries i negocis familiars tradicionals van sucumbint a causa de l’aparició de grans cadenes i empreses amb molts més mitjans.

Agraeixo a l’amic Xavier Arís les aportacions fetes a la redacció d’aquest article.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.