El Celler Cooperatiu de Rubí a principis del segle passat

La fotografia, acolorida per Josep Cornella, d’autoria desconeguda i procedent de l’Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí, ens mostra la façana est del Celler Cooperatiu de Rubí de fa uns cent anys amb unes persones que manipulen grans bocois de vi.

La construcció de la nostra “catedral del vi” rubinenca va durar uns dos anys, entre el 1919 i el 1921. Fou iniciativa de la junta local de la Unió de Vinyaters de Catalunya, activa a Rubí des del 1919, i que el 15 de març de 1920 (de fet l’any passat se’n commemorà el centenari) va redactar la primera acta de constitució del Celler Cooperatiu com a secció autònoma de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí.

Van encarregar els plànols de l’obra al prestigiós arquitecte Cèsar Martinell, autor de molts altres cellers o “catedrals del vi” a la nostra geografia. Podem dir que fins i tot abans que acabessin les obres el nostre celler ja era en ple funcionament, atès que es constata que el 1920 ja s’hi van produir 1.202,77 hl de vi.

La màxima producció va ser a mitjans del segle passat, però a partir dels anys 70 va començar a minvar estrepitosament a causa de les grans transformacions econòmiques de la vila que tingueren com a una de les seves principals conseqüències la quasi total desaparició de l’activitat agrícola.

Finalment, el 1987 es va dissoldre la societat que el gestionava i l’edifici va passar a mans de l’Ajuntament de Rubí. S’hi feren diverses obres de remodelació i rehabilitació fins que el 2013 es va inaugurar com a centre cultural municipal. Dins de les activitats més importants, a part de les diverses exposicions que hi tenen lloc, mereix destacar-ne els premis Vinari. Des del 2020, any del centenari, també es poden gaudir de visites guiades a l’equipament el tercer diumenge de cada mes.

Així doncs, igual que ha succeït amb tants altres elements patrimonials, el celler ha passat de tenir una funció productiva, lligada a l’economia de la població, a constituir-se com a pol d’activitats lligades a la cultura. Això és el reflex, per tant, d’una de les facetes més importants dels grans canvis que ha experimentat el país des de la segona meitat del segle passat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.