L’era de Ca n’Oriol i les seves inscripcions

La foto va ser presa per l'autor d'aquestes línies fa uns anys i ens mostra l'era de la masia de Ca n'Oriol vista des del cantó est. Al fons es destaca clarament la pineda.

Aquest important element, protegit al catàleg de patrimoni municipal com a Bé Cultural d'Interès Local, està situat en un lloc alt i ventejat com totes les eres i va ser construït el 1848, quan Pau Viver i Oriol era amo d'aquesta casa pairal, possiblement per substituir una anterior més petita. De dimensions superiors a les eres normals, està pavimentada amb rajoles quadrades disposades en diagonal les quals formen dues franges en forma de creu. Tenia, segons l'historiador rubinenc Miquel Rufé, capacitat per fer-hi quatre batudes de cereal.

Però el més important d'aquesta era és que presenta cinc lloses amb inscripcions llatines, una al centre i les altres quatre en cada costat, orientat cadascú a un punt cardinal. La làpida central, emmarcada per una greca, és la més gran i presenta la següent llegenda: "ANNO MDCCCXLVIII / EN TIBI, QUAM MAGNIS, SUC / CESSOR, SUMPTIBUS EGI / AREA, SERVANDAM SEDU / LA CURA TENE / PAULUS VIVER ET ORIOL", que vol dir: "Any 1848. Aquí tens, successor, l'era que vaig construir amb grans dispendis; pren-la i conserva-la amb diligent cura. Pau Viver i Oriol".

Al centre de cada un dels costats de l'era es troba una inscripció. A la que es troba al nord llegim: "TUNDIT / INERS / FRUGES / AUGUSTO / MENSE / COLONUS", que traduït és "El pagès mandrós bat la collita el mes d'agost".

La làpida del costat meridional resa: "ASPIRET / NOTUS / CAE TERIQUE / JACEANT / VENTI", és a dir, "Que bufi el migdia i s'ajeguin els altres vents". La làpida del cantó est ens diu "TEMPORE / MESSIS TOTA / OTIA / CONTEMNE", que traduït seria "Refusa tot repòs en temps de sega".

Finalment, la inscripció situada al costat de ponent indica les paraules "SERE ET / TENE", que volen dir "Sembra i cull".

Les làpides de cada costat presenten, traduïdes al llatí, dites procedents de la tradició popular agrària catalana, mentre que la inscripció central expressa el desig de Pau Viver que els hereus conservin l'era amb la mateixa diligència que ell va tenir en fer-la.

El 1948 les últimes propietàries de la masia van celebrar el centenari de l'era, un esdeveniment que va comptar amb força participació popular.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.