Exiliats catalanistes rubinencs a Mèxic

 

 

La foto d'aquesta setmana, presa a Mèxic en torn als anys 50 del passat segle, ens mostra unes famílies rubinenques que van haver d'exiliar-se a aquell país llatinoamericà a causa de la seva militància política als anys previs a la victòria dels "nacionals" a la guerra civil.

 

La imatge fou cedida per Montserrat Flores per a l'article que Ramon Batalla redactà al Butlletí del GCMR i el CER núm. 62 (juny de 2014) sota el títol "L'exili catalanista a Mèxic: un aspecte de l'èxode rubinenc de 1939" i en ella podem veure les famílies Ferrer-Serra, Rossinyol-Sabaté, Úrsul-Solanes i Perelló-Valls (11 persones en total).

 

Concretament les persones de Rubí que van haver d'exiliar-se foren Joan Rossinyol, que havia militat a Acció Catalana Republicana (ACR), Francesc Úrsul (que havia estat de Palestra i altres entitats catalanistes i membre també d'ACR per passar posteriorment al POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), Maria Serra (casada amb Miquel Ferrer, catalanista i després afiliat al PSUC, que era de Castelldefels) i Edelmira Valls (dona de Marcel·lí Perelló, que havia pertangut a la Bandera Negra i havia estat empresonat amb motiu del complot antimonàrquic del Garraf, per passar després a militar a Estat Català).

 

Després de la derrota a la guerra aquests homes i dones i els seus fills passaren en primer lloc a França i en un lapse de temps situat entre 1939 i 1947, embarcarien en vaixell a Mèxic, mercès al Servicio de Emigración de los Republicanos Españoles (SERE). Allí, amb les seves famílies, refarien les seves vides i es dedicarien a diversos oficis, sense abandonar l'activitat política. Moltes vegades s'ajuntaven en celebracions especials com la de l'11 de Setembre.

 

Durant els anys 60 tornaren a Catalunya Joan Rossinyol amb les seves cunyades Maria i Àngela Sabaté, Miquel Ferrer amb la seva esposa Maria Serra, Edelmira Valls i Francesc Úrsul. Dels 11 rubinencs (els de la fotografia que mostrem) exiliats a Mèxic en tornarien set.

 

Per a més informació, llegiu l'article de Ramon Batalla que us esmentàvem al principi de l'article. Val la pena.