La fàbrica Moehs, 1970

La fotografia que presentem aquesta vegada ens mostra en primer terme les instal·lacions de la fàbrica Moehs, situada fins a finals dels 70 a l'altra banda de la riera, entre el camí que va a Can Xercavins i el que puja a l'actual urbanització de Sant Jordi Parc. És d'autoria desconeguda, encara que és molt probable que fos presa per Pere Cornella, i es troba a l'arxiu d'Òmnium Cultural Rubí.

Darrere podeu veure el Castell, tal com era abans de la "rehabilitació" dels anys 80, i al costat la fàbrica Supersond. El conjunt d'habitatges de la part dreta és el barri de la Plana del Castell i en la llunyania apareix l'edifici de l'actual IPAGSA (abans, la Tymesa).

Les fletxetes i les lletres que indiquen la situació de la fàbrica van ser realitzades en el transcurs dels plets que interposaren els veïns contra l'empresa per les causes que més endavant explicarem.

Aquesta indústria de productes químics farmacèutics fou creada el 1962 per Melcior Mallasén Ornat i els seus fills i el nom MOEHS és l'abreviació de "Mallasén Ornat E Hijos". Actualment, es tracta d'un hòlding empresarial instal·lat en diversos països europeus. Moehs Catalana, SL, precisament, es troba al polígon industrial de Can Jardí.

Moehs, el 1965, va demanar una llicència a l'Ajuntament de Rubí per poder bastir una planta a la zona que hem esmentat al principi, molt propera al barri de la Plana del Castell i al torrent de can Xercavins, que fou acceptada. L'any següent va començar la fabricació de productes químics que causaria la contaminació del rierol proper i l'aparició de gasos que provocaren males olors entre el veïnat.

Això va provocar una gran protesta de la gent del barri, que també argumentava que els vessaments i els gasos violaven la normativa establerta.

El cap visible de la lluita veïnal era Pere Cornella, que va interposar un recurs el 1970 (any de la foto, que molt probablement que acompanyava l'escrit) contra l'Ajuntament que no tingué cap conseqüència. Per tant, el va elevar a la Sala Contenciosa Administrativa de l'Audiència Territorial de Barcelona, la qual el 1972 va donar la raó als veïns i anul·lava la llicència d'instal·lació i ampliació de la fàbrica que l'alcalde Manuel Murillo havia concedit. En continuar Moehs les seves activitats, Cornella va acudir al Tribunal Suprem mateix, el qual, el 1974 va fallar a favor de la retirada de la indústria del lloc on s'ubicava i, després de resoldre un recurs d'aquesta, el novembre de 1976 va declarar ferma la sentència que obligava a Moehs el compliment de la resolució judicial. Per tant, les instal·lacions foren traslladades a un altre lloc, encara que fins als finals dels anys 70 el lloc que havia estat ocupat per la fàbrica va romandre ple de deixalles i productes abandonats.

Actualment, aquest espai és una bonica zona verda. I és que els anys de lluita veïnal dels habitants de la Plana del Castell van donar el seu fruit.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.