Francesc Úrsul, exiliat catalanista a Mèxic, 1943

Després de la victòria de les tropes franquistes, va exiliar-se a un camp de refugiats del sud de França

Presentem el duplicat del carnet del Servei de Migració de Mèxic en nom de Francesc Úrsul Vidal, exiliat rubinenc que arribaria a aquest país llatinoamericà el 1943. El document es troba escanejat a l’arxiu del GCMR-CER. Està signat pel cap del Departament de Migració i descriu Úrsul com a un home de raça blanca, d’1,70 m d’alçada, ulls castanys i complexió forta, de 38 anys d’edat. Curiosament afegeix que el seu “idioma nativo” és el “catalán”, mentre que parla “otros idiomes”, que són l’espanyol i el francès. També fa constar que no practica cap religió.

Francesc Úrsul Vidal va néixer a Rubí el 1905 en el si d'una família establerta des del segle XIX al carrer de Virgili i que fins a la guerra civil regentaria la fàbrica de la cartronera ("la Llana").

Des de ben jove va participar en les activitats de l'Associació Joventut Nacionalista i col·laboraria al seu òrgan d'expressió, la publicació Saba Nova. El 1932 es va casar amb Maria Solanes, també activista política.

Francesc Úrsul fou militant d'Acció Catalana Republicana (ACR) i va ser regidor de l'Ajuntament de Rubí entre el 20 d'octubre de 1936 i el 25 de febrer de 1937. Poc després va marxar al front dins de les milícies del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Aquell mateix 1937 seria detingut a Lleida perquè el POUM havia estat il·legalitzat, però fou alliberat ben aviat mercès a les gestions de Miquel Ferrer, un dirigent de la UGT i el PSUC. 

Després de la victòria de les tropes franquistes, va exiliar-se a un camp de refugiats del sud de França amb la seva família per passar després a fer de mosso a una casa particular junt amb el seu germà. El 1942, des de Marsella, Francesc Úrsul va tenir l'ocasió de dirigir-se en vaixell cap a Orà (Algèria) i d'aquí a Casablanca (Marroc). Poc després arribaria amb el vaixell Nyassa a Veracruz, juntament amb altres exiliats catalans. A Mèxic Districte Federal va poder entrar a treballar a Elmon, SA, però no va deixar de banda l’activisme catalanista. Així, va formar part del consell directiu de la Comunitat Catalana de Mèxic així com també del nucli d'ACR en aquell país.

També fou administrador de la revista Vida Catalana. Més tard també seria administrador d'una altra publicació, La Nova Revista. A més es va integrar a l'Orfeó Català de Mèxic, que va presidir durant 7 anys.

En aquell país llatinoamericà la família Úrsul-Solanes establí forts llaços de relació amb altres exiliats catalanistes rubinencs i es reunien molt sovint.

Cap a principis dels anys 60 algunes famílies d'exiliats pensaren en tornar a Catalunya, però Francesc Úrsul optà per romandre al país que tan bé l'havia acollit i on s'hi havia adaptat perfectament. Només va visitar Rubí el 1965. Finalment, morí el 1992 a Mèxic, el seu país d’adopció.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.