Joan Fosas: una vida dedicada a la dansa

M’agradaria començar aquest escrit, aixecant el teló, per fer una pinzellada a la vida de Joan Fosas Carreras, quan aquest any, es compleixen deu anys de la seva mort; un viatge que tothom, més tard o més d’hora, ens veurem obligats a fer.

Parlant de viatges, aquests van ser una part important en la vida d’en Joan. Viatges on les castanyoles i un casset, eren els seus companys d’aventura.

De totes les vivències que explicava, recordo que una vegada, en ple desert africà del Kalahari i sota una lluna plena preciosa, va deixar bocabadats al grup de persones que l’acompanyava, regalant-los un petit concert de castanyoles. En una altra ocasió, durant la representació d’un espectacle de titelles a l’Índia i de forma inesperada, va acompanyar als músics amb el so de les seves castanyoles i en un carrer de Sanà, la capital del Iemen, va sortir a ballar amb un grup de nadius que alçaven la “jambia”, formant una rotllana on picant amb les mans, la gent marcava el compàs.

La veritat és que pocs racons del planeta li van quedar per recórrer al Joan, i és que va donar la volta al món en més d’una ocasió. Dels seus viatges, en creava pel·lícules interessants i casa seva, esdevenia una petita sala de cinema que aplegava gent del poble per veure-les i al mateix temps, escoltar els relats en boca del seu principal protagonista que comentava, amb gràcia, les aventures i peripècies a les que havia hagut de fer front. Eren vetllades inoblidables, que sempre acabaven amb un berenar mentre es feia una agradable tertúlia.

Una altra de les seves aficions, a banda de la jardineria, era l’òpera. Voltant per aquests mons de Déu, si trobava algun teatre on s’hi feia alguna representació operística, en Joan hi anava... s’esmunyia entre vestidors, perquè li encantava veure els muntatges dels escenaris i si tenia sort, parlar amb els cantants. Tanta era la devoció que, més d’una vegada, l’havien convidat a abandonar el teatre, tot i que en una ocasió, el director d’una de les companyies, el va fer quedar després de la funció, per compartir un sopar amb els cantants.

Aquest xicot tan polifacètic, nascut a Rubí l’any 1938, fill d’una família humil, era el gran de dos germans. El Rubí de la seva infantesa el recordava bonic, envoltat de vinyes, de camps de conreu, de rierols, fonts i basses; i el so del dringar de les ferradures dels cavalls per damunt de les llambordes. Un poble petit, on tothom es coneixia.

Compaginava la seva vida artística amb l’ofici de torner a l’empresa AEG de Terrassa, on va rebre un reconeixement a nivell nacional per un treball presentat a concurs. La vida laboral, la va finalitzar com a cap de personal, a la mateixa empresa.

Una de les històries que explicava era que, ja de ben petit, demanava als pares aprendre a ballar i com que vivia davant del Casal Parroquial, sempre que podia, hi anava per veure els assajos de l’esbart infantil on finalment el van apuntar. Tenia una facilitat innata per aprendre els passos i en poc temps, va igualar el nivell de la resta del grup i va debutar ballant la dansa Contrapàs xinxina, al pati de l’escola Montserrat.

El Joan anava aprenent, fins que el 29 de juny de 1952, amb motiu de la Festa Major del poble, va debutar amb el cos de dansa de l’Esbart Dansaire de Rubí, amb molta il·lusió amb una actuació que sempre recordava perquè va ser la última vegada que la seva mare, la modista Maria Carreras, el va veure ballar ja que tres mesos després, va morir amb tan sols trenta-sis anys.

Va ser ballarí destacat de l’Esbart Dansaire de Rubí, una entitat que va estimar, jo diria que amb devoció i una dedicació fèrria, destacant sempre per la seva elegància i extraordinària personalitat, dins i fóra dels escenaris.

Fou investit Chevalier de l’Olivade durant una actuació de l’Esbart a Nyons (França) i l’any 2002, la Generalitat de Catalunya el va condecorar amb la Creu de Sant Jordi, un guardó aconseguit per ser “un referent durant molts anys, de la dansa tradicional catalana, en la que va triomfar a partir de les condicions que el distingiren des de ben jove. La seva força i expressivitat, van captivar públic de diverses generacions i el seu impuls, va afavorir la conservació de moltes antigues danses que d’una manera o altra, s’haguessin perdut”.

Després d’una carrera artística de més de cinquanta anys amb l’Esbart Dansaire de Rubí, li van proposar dirigir l’Esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra i, tot i que en un principi s’hi va resistir, va acabar acceptant la proposta per ser el seu director i coreògraf.

Setze anys al capdavant de l’Esbart Santa Anna, van ser motiu de nombroses satisfaccions, que van quedar paleses en actuacions de renom al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori Nacional d’Andorra, al Gran Teatre de L’Havana, al Gomhouria Teatre Òpera House d’El caire o al Darwish Teatre Òpera d’Alexandria, entre d’altres i és que, el fet d’estar tants anys amb l’esbart andorrà, va acabar estimant-lo de debò.

Al llarg de la seva trajectòria dins del món de la dansa, va tenir el plaer de conèixer grans figures i personalitats, així com a altra gent del món de l’espectacle.

Si tornem enrere en el temps, l’any 1975, a Itàlia, amb l’Esbart Dansaire de Rubí, Joan Fosas estrena el Bolero d’Alcúdia de Carlet, una dansa que és una autèntica joia de l’escola bolera i que gràcies a la ballarina Margot Fonteyn, es va gravar al Castell de Sant Pere de Ribes, pel programa The magic of dance, emès per la BBC de Londres i que va portar al Joan, a ser reconegut a nivell internacional.

Ciutats com Londres, Washington, Nova York, Cuba o Nova Orleans, entre d’altres, van comptar amb ell com a artista convidat i al mateix temps, per donar classes de dansa tradicional i popular catalana, que impartia amb generositat a professionals i alumnat d’escoles de ball i centres de dansa.

Després de tants anys, el 6 d’octubre de 2002, coincidint amb el 50è aniversari del Joan amb la dansa, el Teatre La Sala de Rubí, va ser l’escenari escollit per celebrar una festa amb i per la gent del poble. Un espectacle molt especial en homenatge al dansaire més internacional de casa nostra.

La primera part, va destacar per la seva emotivitat, ja que la van protagonitzar l’Esbart Dansaire de Rubí i la dansa L’Espunyolet del Ripollès, ballada amb la seva germana Rosa i dos ex-dansaires, acompanyats pel Grup de Cambra Miquel Casas Bell, sota la direcció musical del mestre Josep Rusiñol.

La segona part, totalment diferent, es va endinsar en el món de l’òpera, un gènere que, tal com recordem, era un dels preferits d’en Joan i va incloure fragments interpretats per la Companyia Danzares, l’Escola de Dansa Rogers de Cerdanyola i una peça musical, interpretada pel concertista de castanyoles José de Udaeta, acompanyat pels pianistes Marina Rodríguez i Jordi Núñez, juntament amb la ballarina Belén Cabanes i finalment, el cos de dansa de l’esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany.

L’espectacle va finalitzar amb un concert de castanyoles a càrrec dels artistes convidats que van fer gaudir a un públic entregat a la festa i que dempeus, va ovacionar-los amb forts aplaudiments.

Durant més de sis dècades, que aviat està dit, Joan Fosas no va baixar dels escenaris. La seva llarga i reconeguda trajectòria artística, el va portar a actuar amb diferents companyies com l’Esbart Verdaguer, el Ballet del Gran Teatre del Liceu, la Companyia nord-americana Spanish Dance Society i la New Orleans Ballet Association i amb ballarines de la talla de Gala Vivancos, Nancy Sedwick o Lorena Feijóo, entre d’altres.

Gairebé en acabar la seva carrera com a dansaire, juntament amb els primers ballarins del Ballet Espanyol de Cuba, va formar la Companyia Danzares, recollint èxits en diferents teatres del territori català.

Joan Fosas, va ser cor, elegància, creació i força. En vida, va rebre innombrables mostres d’estima i admiració i, després de la seva mort, l’esperit d’en Joan va voler continuar, en un acte d’homenatge pòstum que dedicà l’Esbart Santa Anna d’Escaldes-Engordany a qui fou el seu director, amb una actuació que va finalitzar amb un Bolero d’Alcúdia de Carlet molt especial i unes emotives paraules de comiat: Gràcies per tot, Joan. Et trobarem a faltar, però continuarem fent camí perquè és el que tu hauries volgut.

Seixanta-sis anys ballant, dirigint i coreografiant, son molts anys. Tants, que es poden resumir en dues paraules que sempre han anat plegades de la ma d’en Joan i en perfecte harmonia: dansa i família. Una dansa que va portar sempre al cor fins al final dels seus dies, i una família que el va recolzar i ajudar sempre i amb qui va compartir les penes i alegries d’una vida intensa, plena de projectes, de treball i d’anècdotes que el Joan va tenir la generositat de regalar i compartir amb aquelles persones que realment l’apreciaven.

Pels qui el van conèixer i van poder viure amb ell bonics moments, recordaran que Joan Fosas Carreras, era una d’aquelles persones vitals, que tenia la capacitat de commoure a la gent, de queixar-se poc i treballar molt, de gaudir i fer sentir als altres tot allò que tant estimava i això, només es pot fer des de la passió.

En Joan, fou una persona brillant, caracteritzat per aquella presència tan propera, tan desinteressada i cordial, per saber donar aquella força en la interpretació de cada dansa, per ser un excel·lent abanderat a l’hora de donar a conèixer arreu, la dansa popular i tradicional catalana i per enaltir el nom de Rubí, la ciutat que el va veure néixer, créixer i morir.

El 13 de març de 2013, Joan moria a casa seva, acompanyat per la seva família, deixant un llegat personal, artístic i cultural que per voluntat pròpia, es troba als arxius de la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler i a la seu dels Amics de l’Òpera de Sabadell, a disposició de tothom que vulgui, o tingui la intenció de consultar-lo.

Com autora d’aquest escrit, desitjaria que la lectura hagi resultat interessant i agradable, agraint de tot cor que se m’hagi brindat la oportunitat de contribuir a recordar la figura d’en Joan Fosas i divulgar de manera molt resumida i personal, el recorregut artístic del meu oncle... una persona a qui sempre recordaré i estimaré. Si aquest precepte es compleix, m’hauré vist reconfortada amb escreix.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.