La devoció a Sant Muç

 

La foto d'aquesta setmana fou presa el juny de 2013 per l'autor d'aquestes línies i ens mostra l'entrada a l'interior de l'ermita de Sant Muç , tancada a causa de les obres de reparació que es feien en aquells  moments. Concretament es tractava de la restauració de les pintures barroques.

 

Per tant, els devots que seguien la tradició rubinenca d'"anar a posar un ciri a sant Muç" per demanar la  seva intercessió, ho tenien que fer a fora, just a la porta. Allà dipositaven les espelmes, sota  un cartell amb l'efígie del sant.  Dalt de la porta veiem la inscripció amb l'any 1759 i és que al segle XVIII es va  produir una gran renovació de l'ermita, que data del segle XIV com a data més antiga, exactament del  1307.

 

Sant Muç ("Mucio" en castellà) és un sant  màrtir de Constantinoble venerat per l'església ortodoxa, i  després per la catòlica, que trobem testimoniat a la península ibèrica al segle V a Carmona (Sevilla), i a Catalunya a partir del segle X. 

 

A Rubí la devoció a sant Muç sempre ha estat molt important. Només cal ressenyar la popular "festa dels Xatos", recuperada des dels anys 80 del segle passat, així com els nombrosos exvots (molts d'ells taules pintades que es conserven al Museu de Rubí, salvades de la destrucció de la guerra del 1936-1939). Per altra banda, la imatge del sant, de plata, era col·locada a l'altar (per cert, també destruït a la  guerra) quan es feien els aplecs. Aquesta escultura de 1819, d'autor anònim, es conserva encara al  tresor parroquial i és propietat de la fundació Museu-Biblioteca de Rubí.