Mossèn Joan Malet, un singular capellà rubinenc del segle XIX

Presentem una composició generada per IA en la qual es veu mossèn Joan Malet i Sarri, imatge estreta d’una pintura conservada al Museu de Rubí, i al fons el mapa del cadastre de 1854, que es troba a la rectoria de Sant Pere de Rubí i forma part dels fons de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí.

Fou una figura força destacada al Rubí del segle XIX, tal i com destaca l’historiador Eduard Puigventós en el seu article “Mossèn Joan Malet, defensor dels rabassaires rubinencs” (Butlletí del CER i del GCMR, núm. 88, de juny de 2024, del qual hem estret gran part de la informació per redactar aquest article. En un temps que el clergat solia tenir idees força conservadores i simpatitzava amb el carlisme, mossèn Malet defensava idees liberals, una educació i administració públiques més eficients i els interessos dels pagesos subjectes a la rabassa, una mena de contracte agrari típicament català dels segles XVIII i XIX.

Va néixer a Sant Llorenç de Morunys (el Solsonès) el 1806, però aviat la seva família va abandonar el poble i acabaria establint-se al nostre Rubí. Aquí Malet va exercir diversos càrrecs a la parròquia de Sant Pere, fins que el 1840 acabaria sent el rector.

A causa de la seva tendència ideològica liberal va tenir força problemes. Així, es va enfrontar a mossèn Josep Crusat, un sacerdot rubinenc carlista i, com exposa Puigventós, va haver d’evitar un intent de represàlia dels carlins fent-se passar per metge. Fou desterrat el 1845 a Falset (el Priorat) i el 1852 a la illa de Mallorca, ja que l’acusaven fins i tot de ser socialista. Tot era a causa de la seva preocupació per la qüestió pagesa. Poc desprès retornaria a Rubí.

En base a la llei de la reforma tributària promulgada el 1845, anys després l’alcalde Joan Riba va ordenar fer el 1854 un mapa cadastral del municipi on es  representava les parcel·les, propietats i camins del terme, que podeu veure a la imatge, darrera del mossèn. Malet col·laborà activament en la confecció del planell, que serviria per poder cobrar l’amillarament, un impost sobre la riquesa.

Malet, com ja hem apuntat anteriorment, sempre es posicionà en favor dels rabassaires i el 1861 va publicar “Ressenya en defensa de les vinyes á rabassa morta”. La rabassa morta era una figura jurídica en que el propietari d'una terra en cedia l'ús a un pagès perquè hi plantés vinya i l'explotés. La durada estava lligada a la vida dels ceps i quan morien les vinyes (la rabassa) finalitzava el dret del pagès sobre la terra. Malet, entre altres mesures que proposà, pretenia que els contractes de rabassa duressin més d’allò estipulat, que normalment era 60 anys, és a dir, la vida dels ceps, a fi de no empobrir les famílies dels pagesos un cop acabat el termini.

Mossèn Joan Malet va morir a la nostra població el 1863.

Afegeix TOT Rubí com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.