La piscina municipal dels anys 50

La rierada del 62 va afectar molt l’estructura, especialment el rec que alimentava les basses

Aquesta imatge va ser presa pel fotògraf municipal Josep Feliubadaló amb tota seguretat als anys 50 del segle passat i pertany a l’Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí. Recentment ha estat publicada al llibre Rubí desaparegut, de l’Enric Escofet.

L’Ajuntament de Rubí, segons un acord de Ple de 22 de juliol de 1945 va possessionar-se, de manera gratuïta i a perpetuïtat, de les Basses de la Seda, pertanyents fins aleshores a l’empresa Rubí Industrial (actuals naus de l’Escardívol), però amb la condició que sempre haurien de ser per a un ús lúdic (és a dir, per transformar-les en piscina municipal).

Aquestes basses, situades aproximadament a l’actual emplaçament de la plaça de Josep Pla i Pallejà, havien estat construïdes per la societat de Narcís Menard i Josep Vall el 1835 a fi d'obtenir l'aigua per fer funcionar la seva filatura de seda. Després de passar per diverses companyies i propietaris al llarg dels anys, la fàbrica era de Rubí Industrial, com hem dit, quan l’Ajuntament va decidir quedar-se-les.

Tenien l’inconvenient que s'havien de netejar de llot i fulles cada quinze dies, és a dir, buidar-les d’aigua i tornar-les a omplir, tal com es feia quan eren d’ús fabril.

La rierada del 62 va afectar molt l’estructura, especialment el rec que alimentava les basses, i això va fer que es reduís notablement el cabal d’aigua. Va passar a ser un indret erm que es negava quan plovia i que comptava amb la presència de nombroses rates.

D’aquesta manera, durant 9 anys la nostra ciutat no va comptar amb cap piscina pública municipal fins que el 1971 es van inaugurar les de l’Escardívol, avui en dia ja desaparegudes.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.