Les restes romanes del Casino

La foto, presa per l’autor d’aquestes línies, mostra dos “dolia” o grans gerres que eren utilitzades en època romana per guarda productes alimentaris, les quals formen part de les troballes arqueològiques que tingueren lloc el 2021 durant les obres de rehabilitació de l’actual Casino de Rubí.

Es tractava de les restes d’un assentament romà rural del tipus “villa” que es trobava al subósl de l’actual centre de la ciutat i que possiblement abraçava una àrea bastant extensa. La datació, segons l’equip arqueològic que va intervenir-hi, estaria entre els segles II i IV de la nostra era.

Es van exhumar dos espais, un d’ús domèstic que encara conservava el paviment original, i una possible àrea de treball relacionada amb tasques vinícoles, amb dos dipòsits i de les instal·lacions d’uns banys provats. També va aparèixer una zona d’emmagatzematge, amb els dos “dolia” semisoterrats d’un diàmetre d’1,30 metres i una canalització que sembla que es dirigiria cap a la zona de la riera. A més, es van trobar restes de ceràmica fina romana, dues monedes i eines que en el moment d’escriure aquestes línies estan en procés d’estudi.

L’equip arqueològic va establir-ne tres fases: a la primera estarien en activitat els banys, amb un canal exterior que estaria adossat per la banda de ponent a un magatzem o lloc de treball; en la segona fase, corresponent al segle I i II dC, els banys es modificaren i s’anul·là el canal exterior, a més de produir-se l’ampliació de l’espai de treball cap a ponent a causa de l’eliminació del mur de tancament oest de l’edifici del costat; finalment, el tercer moment correspondria a la segona meitat del segle II, quan es va reformar tot l’espai convertint-se en un celler: part dels banys van ser ocupats pels dos “dolia” i la piscina seria ocupada per un cup de vi (“lacus”).

Podem veure a través de les restes exhumades una transformació d’un espai termal en una zona de producció de vi. És un procés habitual en l’evolució de les vil·les romanes a partir del baix Imperi, en què les estructures residencials passen a convertir-se en àrees de producció.

A un dels “dolia” va aparèixer un segell de T. Quint[ius] Nedimus, un llibert (esclau alliberat) que es dedicava a fabricar aquests gran recipients amb mà d’obra esclava, concretament per Epaphroditus (a Can Feliu s’ha trobat un altre segell amb el nom d’aquest llibert i l’esclau esmentat).

Actualment, les restes estan museïtzades i es troben al soterrani.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.