La romeria d’una colla de xatos de Barcelona a Sant Muç, 1855

Presentem aquesta setmana una curiosa taula de fusta pintada d’autoria anònima que es conserva al Museu de Rubí datada del 1855. La foto és de l’arxiu de la fundació Museu-Biblioteca de Rubí.

D’unes dimensions de 100 x 61 cm, en ella es pot veure la processó de la Colla dels Xatos de Barcelona que es dirigeixen a l’ermita de Sant Muç el 1855 per donar gràcies al sant per haver alliberat la ciutat comtal de la pesta de còlera de l’any anterior.

Al davant hi ha 4 personatges amb davantal i barret de palla. El qui va primer porta la mateixa taula com a exvot per lliurar al sant i els altres 3 van equipats amb una enorme cullera, una forquilla i una graella respectivament. La resta de membres de la comitiva estan uniformats amb pantalons blaus, jaqueta marró, camisa blanca, espardenyes de vetes i també barret de palla. Tanquen la processó 3 mules amb unes alforges que contenen aliments per al gran àpat que acompanyaria la celebració religiosa davant l’ermita. A la part superior de la composició, dins un petit núvol, està la figura de Sant Muç amb els seus atributs, mentre que a la part inferior apareix una llegenda que resa: Ex-voto de la comitiva dels Chatus de Barcelona a lo dia 27 de maig de 1855.

La Colla dels Xatos era un grup de romeus que va néixer a la Barcelona de mitjan segle XIX. Segons el folklorista Joan Amades va ser fundada per una família que tenia com a característica que tots els seus membres eren "xatos", és a dir, tenien el nas curt i aplanat.

El fet és que Sant Muç era venerat en aquella època en diversos indrets de la ciutat comtal, especialment al barri del Poble Sec, i amb el temps sorgiren altres colles, totes d’extracció bàsicament obrera: els Xatos Grans, els Xatos Xics, la del Xambergo, etc.

Les diverses colles dels Xatos, on no hi eren admeses ni dones ni infants, anaven en peregrinació des de Barcelona fins a l'ermita de Sant Muç de Rubí durant el cap de setmana de la segona Pasqua, que se celebra a principis de juny. Desfilaven armats amb gegantines culleres, forquilles i ganivets de fusta, tot parodiant una marxa militar i cada colla tenia el seu banderer i cordonistes. Arribaven a Rubí on molta gent s’afegia a la processó. Sembla que, abans d’arribar a l’ermita, s’allotjaven a la masia de can Ramoneda, en aquell temps propietària de les terres i l’esglesiola dedicada al sant. Davant d’aquesta es feia l’ofici religiós i després, una arrossada. A la tarda, a la plaça Major, davant de l’església de Sant Pere, s'hi feia ball.

A principis del segle passat aquesta tradició començà a entrar en decadència i l'últim dels xatos fou Pau Miret, mort el 1922, amb el qual desaparegué la tradició dels Xatos. No obstant el 1986 l'Esbart Dansaire va proposar recuperar aquesta tradició i ho va aconseguir, de tal manera que actualment és una de les dues festes locals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.