La torre de Climent Riba i la torre Samaranch a principis del segle passat

L'actual Ateneu municipal era la residència d'estiueig d'en Climent Riba, que va fer fortuna a Xile

Presentem una de les postals editades a principis del segle passat per Josep Boixadera dedicades a la nostra població i que es conserva a l'Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí. Ha estat digitalitzada recentment per Eduard Fernández Villatoro per formar part de l'exposició que es va mostrar el passat mes de març a l'Auditori Vallhonrat sobre fotografies antigues de la nostra població.

S'hi veu en primer pla la torre de Climent Riba, actual Ateneu municipal, edificada el 1912 pels paletes Rovira i Marcet.

És una obra de grans influències gaudinianes, molt possiblement de l'arquitecte Lluís Muncunill, amb la típica torratxa que era pròpia de les residències senyorials i el seu gran hort-jardí que arribava fins a l'actual edifici de les escoles Balmes (antiga casa Plantada), al costat del qual hi ha una altra portalada que hi donava. Dins la casa podem contemplar alguns dels mobles originals i belles pintures modernistes als sostres. Era la residència d'estiueig d'en Climent Riba, que va fer fortuna a Xile, país on hi residia i tenia el seu negoci. El 1957 la casa fou adquirida per la família Ezpeleta, que conservà tot el mobiliari i va fer-hi una bona obra de manteniment, fins que el 1983 fou adquirida per l'Ajuntament per destinar-la a usos culturals.

A la dreta, una mica més allunyada, s'aixeca la torre Samaranch, situada a la cruïlla dels carrers de Floridablanca i Nou i edificada a finals del segle XIX. Va pertànyer en un principi a la família Samaranch i després a la Morros (amos d'una farmàcia de Rubí) i, encara que no participi del corrent modernista, també presenta una petita torreta a la part superior, típica de les cases benestants d'aquell temps.

Les dues edificacions foren de les primeres que es bastiren a la zona de la plana de Can Bertran, on havia estat la masia del mateix nom. Aquest lloc elevat de Rubí s'havia transformat al voltant del 1900 en una àrea de "torres" o residències de persones benestants.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.