La vaqueria de ca l’Evaristo

Presentem una fotografia extreta de la web de RubiGuiem i presa per Natàlia Giménez on podem veure el cartell de la vaqueria de ca l'Evaristo, que havia estat situada a la cantonada entre els carrers del Dr. Turró i de Torrijos, molt prop del Regina Carmeli i de l'actual edifici dels jutjats de Rubí.

Concretament aquest cartell, obra del serraller Calaf, es trobava al carrer de Torrijos, on també hi havia una finestra ran de vorera des de la qual es podien veure les vaques estabulades dins la casa i sentir aquella particular olor que tanta gent recorda.

Des de la segona meitat del segle XIX va augmentar entre els habitants de Rubí el consum de llet i carn a causa del gran creixement poblacional que experimentà la localitat. Pel que fa a la llet en un principi es consumia la de cabra, però seria substituïda per la de vaca a finals d'aquella centúria ja que, segons els metges era millor per la salut. Així, aparegueren les vaqueries urbanes, que arribaren a ser a Rubí quasi una vintena a mitjans de segle passat. S'hi podia anar a comprar llet al detall, però el més habitual era la venda a domicili a través d'un vehicle de la casa. En alguns casos també es podien obtenir altres derivats com el iogurt si s'hi portava l'envàs buit.

Evarist Riba va tornar de Buenos Aires el 1913, arran del casament de la seva germana Quimeta. A la capital argentina havia treballat de vaquer i domador i amb els estalvis que hi havia fet va muntar a Rubí la seva vaqueria, en un principi només amb un parell d'animals. Li va posar per nom "La Porteña" i era al costat mateix de l'església de Sant Pere, a les quadres de la casa Palet. Sembla ser que el Dr. Maximí Fornés, segons ens explica Pere Bel, va acollir amb entusiasme la idea de la instal·lació d'aquest establiment pel motiu que la llet de vaca era més sana que la de cabra, com hem dit abans.

El 1918 la vaqueria va ser traslladada a la casa familiar, al núm. 2 del carrer del Dr. Turró (carrer de Pestalozzi en aquell temps). Aquest negoci, amb el temps, també disposaria de gallines i d'un brau semental visitat per moltes vaques de la rodalia. No obstant això, el 1928 una epidèmia va afectar quasi tot el seu bestiar lleter i en Riba fins i tot va pensar a tornar a Argentina.

Però aquest tràngol seria superat al cap dels anys i fou als anys 50 i 60 la millor època de la vaqueria, amb més de 30 animals que subministraven llet fins i tot a poblacions veïnes. El negoci, on col·laborava tota la família, va ser continuat pel seu fill Albert Riba i la muller d'aquest, Antònia Sois, fins que el 1990 va tancar les seves portes.

Avui en dia, almenys a Rubí, ja ningú no va a comprar llet a les vaqueries, sinó que aquesta és distribuïda a supermercats i grans superfícies. Eren uns altres temps.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.