Vetlla de l'OJE davant la Creu dels Caiguts a Rubí

Monument inaugurat cap a la tardor de 1939 per iniciativa de l'Ajuntament de Rubí, era una creu blanca amb el nom dels morts del bàndol franquista al municipi

 

 

La foto d'aquesta setmana fou presa per Josep Felibadaló i es conserva a l'Arxiu Municipal de Rubí. Fou publicada al Butlletí del GCMR i el CER núm. 66 (juny de 2016) en un article de Jaume Parras sobre l'alcalde Manuel Murillo.

 

En ella podem veure diversos membres de la Organización Juvenil Española (OJE), successora des de 1960 de l'antic Frente de Juventudes (vinculada al partit del règim) i que encara perdura avui en dia com a moviment de voluntariat, fent vetlla davant la Creu dels Caiguts.

 

Possiblement es tracta d'un 20 de novembre, el "Dia del Dolor", en el qual es commemorava l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. La foto sembla datar-se dels anys 60 o, com a molt tard, de principis dels 70, època del mandat de l'alcalde Murillo, gran impulsor dels cerimonials franquistes.

 

En aquella jornada es feien torns de vetlla davant el monument que començaven a les 0 hores i duraven les 24 hores del dia. Al primer torn acudia Murillo mateix acompanyat de diversos regidors i després cobraven més protagonisme els nois (no hi anava cap membre femení) de l'OJE, acompanyats de diversos adults.

 

Inaugurat cap a la tardor de 1939 per iniciativa de l'Ajuntament de Rubí, era una creu blanca sota la qual hi havia el jou i les fletxes (emblema de FET i de les JONS, el partit únic) i una placa amb el nom dels morts del bàndol franquista a Rubí, així com el de José Antonio i el de Mariano de Sarriera, propietari dels terrenys. 

 

La placeta on s'ubicava el monument ara s'anomena de Pablo Picasso i es troba a la bifurcació entre la carretera de Terrassa i la de Sabadell, molt prop del CAP Mútua de Terrassa.

 

El 1977 la creu va ser enderrocada per un grup de "ciudadanos antifascistas".

 

Si voleu saber-ne més, al proper Butlletí del GCMR i el CER l'historiador local Eduard Puigventós ens oferirà un excel·lent estudi sobre la trajectòria històrica d'aquest monument franquista, inaugurat ara fa 80 anys, potser a la tardor del 1939.