Municipis agermanats amb Rubí

L'agermanament entre dos pobles o ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua. Es tracta d'un acord basat en l'acostament de realitats que repercuteixen de manera positiva en el coneixement mutu, el diàleg i el respecte a la diversitat. Actualment, Rubí té dos línies d'agermanament amb municipis. La primera es basa en l'agermanament en l'àmbit cultural i centrada en activitats d'intercanvi i promoció de la ciutat i la segona en la recuperació de la memòria històrica. Aquí teniu una llista de les ciutats agermanades amb Rubí.

Villanueva de Córdoba (Còrdova)

Històricament, els municipis de Rubí i Villanueva de Córdoba han mantingut una estreta relació: Rubí va ser ciutat d’acollida per a moltes persones arribades de diferents punts de l’Estat, entre aquestes Villanueva de Córdoba, localitat amb la qual existeixen coincidències culturals, en matèria d’entitats i celebracions religioses, origen de l’agermanament. El vincle existent es promou des de l’entitat Hermandad Cofradía Virgen de Nuestra Señora de Luna, que el 6 d’octubre de 2019 va celebrar el 50è aniversari del romiatge a Catalunya, consolidant així els llaços entre els municipis de Rubí i Villanueva de Córdoba. La ciutat està agermanada amb Rubí des del 7 d'abril de 2021.

Els Guiamets (El Priorat)

Rubí i Els Guiamets van oficialitzar el seu agermanament l'octubre de 2020. Les dues poblacions on va residir Neus Català Pallejà, penúltima supervivent del camp de concentració de Ravensbrück, van refermar així el seu compromís compartit amb la recuperació i reparació de la memòria històrica. El Ple de l'Ajuntament de Rubí va adoptar l'acord, a la sessió corresponent al 7 de maig de 2020, d'establir lligams amb el municipi d' Els Guiamets.

L'agermanament entre totes dues poblacions es va celebrar en aquest municipi del Priorat el 10 d'octubre de 2020, fins a on es va desplaçar una delegació formada per l'alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez Martínez; el primer tinent d'alcaldia i regidor de Projecció de la Ciutat, Moisés Rodríguez Cantón; la segona tinenta d'alcaldia, Ànnia Garcia Moreno; i el regidor de Memòria Històrica, Pau Navarro Cano. L'acte també va reunir familiars de Neus Català –residents a França– i persones del poble que van tenir l'oportunitat de conviure-hi.

Clichy (França)

 

La Ville de Clichy va ser la primera ciutat europea, fora de les fronteres de l'Estat espanyol, amb qui Rubí va establir lligams. Les dues poblacions es van agermanar el 26 de març de 2004, quan el Ple va aprovar, per unanimitat, establir relacions amb la ciutat francesa.Des de la celebració dels Recontres d’Avignon, totes dues ciutats van mantenir contactes amb l’objectiu d’establir relacions de col·laboració en diversos àmbits entre les administracions locals i les entitats d’ambdós municipis.

Durant aquests anys, les línies de col·laboració s'han basat en aspectes de l'àmbit cultural, esportiu i educatiu. Així, la Colla de Gegants ha visitat la ciutat francesa en diverses ocasions; artistes locals com Quim Conca o Miquel Mas han exposat les seves obres a Clichy i hi han ofert cursos; i s’han fet viatges institucionals a totes dues ciutats per conèixer les polítiques municipals que s’hi estaven fent. I és que Rubí i Clichy tenen un perfil econòmic, social i cultural molt semblant.  

La Calahorra (Granada)

A la dècada dels anys 70, Rubí va acollir moltes persones provinents d'aquest municipi andalús. Uns anys més tard, al 2002, les dues ciutats es van agermanar per estrènyer els lligams que les uneixen.El 27 de setembre de 2002, el Ple de l’Ajuntament de Rubí va acordar l’agermanament amb aquest municipi granadí. El protocol el van signar l’aleshores alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura Puig, i l’alcalde de La Calahorra, Moisés Guijarro Rueda, el 18 d’abril de 2003.

La Calahorra acollia més població de la que podia assumir. Tenint en compte l’elevada taxa d’atur, molts dels seus habitants van decidir emigrar a altres ciutats, a la recerca d’unes millors condicions de vida. Molts d’ells es van instal·lar a Rubí. De fet, a la dècada dels 70 hi havia més de 600 persones provinents de La Calahorra empadronades a la nostra ciutat.

Celanova (Ourense)

Els llaços que uneixen Rubí amb Celanova daten del 1985, quan la nostra ciutat va inaugurar la plaça de Celso Emilio Ferreiro. Quinze anys més tard, les dues poblacions es van agermanar.  La relació entre totes dues poblacions venia de lluny, ja que quinze anys abans, al maig de 1985, Rubí va inaugurar la plaça de Celso Emilio Ferreiro, il·lustre poeta celanovenc. I un any després, al març de 1986, Celanova va donar el nom de Rubí a una de les places de la seva localitat.

Aquestes accions van anar acompanyades de diverses trobades de caràcter cultural. Així, l’Esbart Dansaire de Rubí i la Colla de Gegants van actuar a Celanova i la Banda de Música d’aquesta localitat gallega va oferir un concert a la nostra ciutat.

Boyeros (Cuba)

L'any 1997, Rubí es va agermanar amb Boyeros, un dels 15 municipis de L'Habana. A través del Casal Catalano Cubà José Martí de Rubí s'han dut a terme diversos projectes amb la ciutat cubana. L'agermanament es va gestar tenint en compte el context social d'ambdues ciutats, els vincles històrics que les unien, l'estreta relació entre les seves cultures i la confraternitat entre els pobles, amb l'objectiu de millorar el benestar i elevar el nivell de vida dels seus respectius habitants, conscients de la necessitat d'estrènyer els llaços d'amistat i cooperació.

Entre d'altres, durant l'any 2003 es va treballar el projecte Medicuba a través del Casal Catalano Cubà José Martí, fruit de l'agermanament entre totes dues ciutats.

Pudahuel (Xile)

L’agermanament de la ciutat de Rubí amb Pudahuel es va iniciar a partir d’un programa d’intercanvi d’experiències i de formació, involucrant personal tècnic en gestió de desenvolupament local, durant l’any 1995. El 20 de gener de 1997, els alcaldes de tres municipis de Xile ─La Colina, El Bosque i Pudahuel─ i tres municipis de Catalunya ─Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Rubí─ van subscriure un conveni específic per tal de treballar d’una manera mancomunada per "promoure el desenvolupament integral del territori, en primer lloc de les persones, impulsant la iniciativa local i promovent la cooperació entre els diferents agents, públics i privats".

L'any 1998 es va formalitzar l’acord d'agermanament entre Pudahuel i Rubí i es van realitzar estades de representants institucionals i personal tècnic a Xile i Catalunya, compartint experiències, metodologies i iniciatives en el camp de la planificació estratègica i dels instruments de desenvolupament local.

Daira de Guelta (Sàhara Occidental)

L’any 1994, l’Ajuntament de Rubí, en col·laboració amb l’entitat Rubí Solidari primer, i amb Rubí amb el Poble Sahrauí després, va engegar el procés d’agermanament amb la Daira de Guelta (Algèria). Fruit d’aquest establiment de lligams amb la Daira de Guelta, l’Ajuntament també va participar durant molts anys a la Caravana Catalana d’Ajuda Alimentària pels refugiats sahrauís, impulsada per Rubí amb el Poble Sahrauí amb l’objectiu de recollir  aliments de primera necessitat com ara oli, cigrons, mongetes o sucre.

Rubí és membre de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS). Des del Consistori s’han fet aportacions a les campanyes d’emergència que impulsa el Fons Català de Cooperació i s’ha participat a les diferents missions al terreny.

Ocotal (Nicaragua)

Rubí i Ocotal es van agermanar l'any 1990. Fruit d'aquest lligam, la nostra ciutat ha col·laborat econòmicament per contribuir a desenvolupar diversos projectes de millora en aquesta població nicaragüenca, a través de l'entitat Rubí Solidari.El Ple de l'Ajuntament de Rubí va acordar l'agermanament amb Ocotal el 7 de setembre de 1990. Uns dies més tard, el 21 de setembre, l'aleshores alcalde de Rubí, Miquel Llugany Paredes, i l'alcalde de la ciutat nicaragüenca, Felipe Barrera García, van signar el protocol d'agermanament.

L'objectiu era mantenir relacions d'amistat i germandat, desenvolupant intercanvis culturals, familiars i de col·laboració en un ambient de cordialitat i respecte mutu. La voluntat era que aquest compromís entre totes dues ciutats suposés un enfortiment de la solidaritat entre pobles i un avenç per la convivència i la pau mundial.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram . També ens pots contactar i enviar informació de la ciutat des d'aquest formulari.